. Els polítics de llavors, i molts dels d’ara, van preferir mantenir el miratge equivocat del tòpics per seguir enganyant la ciutadania amb eixa idea faraònica de circuits de Fórmula 1, Copes Amèrica, Ciutats de les Arts i les Ciències, aeroports sense avions —al nord— i fosques Ciutats de la Llum —al sud—.
Aquesta és la inevitablement incompleta crònica d’una amistat marcada per l’admiració entre dos homenots del país: Enric Valor i Joan Fuster.
«…El seu primer llibre va ser un assaig sobre art, El descrèdit de la realitat (1955). I així, des Sueca estant, es professionalitzà plenament com a escriptor, adoptà el dur ofici de “ser Joan Fuster”, com ell mateix deia…»
«¿Per què un magnífic volum de més de cinc-sentes pàgines, profussament il·lustrat —fotografiat, per Ramón Dimas, sobretot—, amb sis mapes, enquadernat amb tela i amb sobrecoberta va molestar tant el poder establit i a signficatius sectors de la burgesia? ¿Per què una guia ben escrita, documentada, intel·ligent, erudita en alguns passatges, curiosa en altres i traspuant en totes planes amor al país va convertir Fuster en una mena de proscrit?»
Pintor i escriptor es busquen i es troben en esta selecció de perles literàries i visuals.
«…Doncs bé, jo era d’eixos del “pelatge”: un jove estudiant de magisteri, socialista, valencianista i escandalosament tímid. Cèlia sempre m’atenia amablement. Amb ella, fins i tot, vaig “negociar” un any que ens prestarà al Grup Cultural Exeo, de Petrer, un centenar de llibres i discos per a fer la llavors tradicional Mostra del Llibre…»
Nosaltres els valencians és l’assaig d’història cultural pel qual és més conegut l’escriptor Joan Fuster. És també el culpable del segon digit del títol d’aquest article, que sembla un número de telèfon antic. Efectivament, el passat més de maig es van complir els cinquant anys de la publicació d’aquest llibre.
Des de les planes de Petreraldia.com, i gràcies a la generosita del seu editor, desenvoluparé una àmplia sèrie de textos fins a finals de 2012 amb el títol genèric de Fuster 20-50-90.
Hoy ha vuelto a hacer mucha calor con una máxima de 36º y la mínima se va a quedar en 23º, muy alta y de carácter tropical. ¿La buena noticia? Para mañana una bajada de las temperaturas considerable.
Passejar per la rambla de Puça és sorprenent, sobretot per les formacions geològiques de les terres arenoses i calcàries i pels molins que trobem al seu llit. Des del molí de l’Assut fins el molí de la Reixa, tota la ruta patrimonial invita a caminar i mirar, sorprenent-nos amb magnífiques càrcaves i amb vestigis envellits.
Per al cicle agrari feudal el nombre de caps de ramat, tant els animals de transport como d’alimentació i profit artesanal, és molt important pels adobs orgànics animals obtinguts i pel complement que suposen per a l’economía camperola. Doncs, l’ús pecuari d’extensions i d’aigües és important al món feudal.
El Consell de la Joventut de Petrer posa de nou en marxa els cursos de preparació al Grau Mitjà de la JQCV. Aquests es duran a terme a partir del 8 de febrer fins el 13 de juny de 2012 i constaran de 60 hores a 60 euros, per a les quals s’ofereixen diversos horaris de vesprada i la possibilitat d’implantar-ne algun de matí segons la demanda registrada.
Conclusió de l’únic conte de Nadal de Valor, recreat per Vicent Brotons i amb il·lustracions d’Helios Villaplana.
Entrevista a Vicent Brotons al diari Información en relaciò al Simposi de l´escriptor organitzat per la Universitat d´Alacant el passat cap de setmana.
«Les endenvinalles són una de les manifestacions més profundament belles, creatives, corrosives i divertides de la cultura oral (…). Tot seguit parlarem d’un tipus d’endevinalla, diguem-ne, marginal, per tots coneguda però quasi tabu: L’«endevinalla verda», aquella que es basa en la «retòrica del sexe»…
Espere que enguany Hisenda em torne diners perquè estic pelat!
Pose’m tres quilos de pomes i quatre de peres.
No sigues derrotista. De segur que aprovaràs l’examen amb un nou. N’estic convençuda. He posat un ciri a sant Pancraci, i això és infal·lible.
Amb el petroli pels núvols, la gasolina ens eixirà per un ull de la cara!
Esta càries no em deixa dormir. Crec que m’han d’arrancar un queixal.
Vinc a buscar uns pantalons que vaig portar la setmana passada.
Esta joia me la quede!