En l´acadèmia

En l’acadèmia

 

-Estàs segura que el títol quint de la Constitució no és el d’”Economia i Finances”?

-No, eixe és el sèptim; el quint es titula “De les relacions entre el Govern i les Corts Generals”.

-No m’ho aprendré mai. He perdut la meua joventut preparant oposicions i no m’han servit de res: continue parat.

-No et desanimes: eres molt jove encara.

-L’única cosa juvenil que tinc és l’acne.

-Això són els nervis, home; demà, en acabar l’examen, no te’n recordaràs.

-De què? De l’acne, de la joventut o de la Constitució?

-No sigues derrotista. De segur que aprovaràs l’examen amb un nou. N’estic convençuda. He posat un ciri a sant Pancraci, i això és infal·lible.

-I en lloc d’un ciri a sant Pancraci, no podries regalar una caixa de puros al tribunal?

 

 

REMARQUES DE VOCABULARI

 

aprovar aprobar

apunts apuntes

borsa de treball bolsa de trabajo

butlletí boletín

certificat certificado

diplomat –ada diplomado –ada

estudiant –a estudiante

dret derecho

exercici ejercicio

expedient expediente

funcionari –ària funcionario –a

llei ley

llicenciat –ada licenciado –a

mèrit mérito

plaça plaza

professor –a profesor –a

qualificació calificación

reial decret real decreto

suspendre suspender

temari temario

text texto

títol título

 

 

Un poquet de gramàtica pràctica

Com i com a

La preposició com està associada a l’expressió de la manera. Encapçala oracions que expressen manera o comparació (en este segon cas, normalment en correlació amb un quantitatiu com ara tan, tant, més, etc.). Fes-ho com pugues. La manera com t’ha contestat és imperdonable. No és tan gran com pensàvem. Respecte a com a, té, primerament, un valor comparatiu, equivalent a ‘com’, ‘igual que’, ‘com si fóra’. Véiem passar rates com a conills. En segon lloc, té un valor aproximat de ‘en qualitat de’ o ‘en concepte de’. Va parlar com a president de l’associació. Dóna-li quaranta euros com a paga i senyal. Per últim, cal dir que independentment del valor, com a es reduïx a com si hi seguix un article determinat o indeterminat. Es volien com a germans però Es repartien el menjar com uns bons germans. Caigué un bac i es quedà com a mort però Caigué un bac i es quedà com un mort.

 

 

Castellanismes innecessaris

 

apariència* aparença

L’aparença és important per a treballar en certs llocs de treball.

 

ataüt* taüt

Regenta una empresa familiar de taüts.

 

desvio* desviament

Per anar a la casa del camp has d’agafar un desviament perquè la carretera principal està tallada.

 

enxufe* endoll. Quan el xiquet estiga en casa vés amb compte amb els endolls. / tindre enxufe* tindre padrins (o influències, contactes). Per molts estudis que tingues, moltes vegades si no tens padrins no pots aconseguir faena.

 

gaviota* gavina

En el llac de l’Albufera se solen vore moltes gavines.

 

ingle* engonal (masculí)

L’engonal és la part del cos on s’ajunta la cuixa amb la part inferior de l’abdomen.

 

jarabe* xarop

Si tens molta tos, pren dos cullerades de xarop.

 

niebla* boira

Hui és un mal dia per a eixir amb el cotxe perquè fa molta boira.

 

otorgar* atorgar

A Carl Lewis li va ser atorgat el Premi Príncep d’Astúries dels Esports.

 

plaç* termini

L’acusat té un termini de cinc dies per a presentar un recurs.

 

Més lèxic

Cigarret, cigarro i…

Al voltant del tabac, hi ha una sèrie de paraules que requerixen alguns aclariments. Els mots cigarret o cigarreta designen la forma més estesa del tabac: el que està embolicat en forma cilíndrica amb un paper fi, i acabat en un extrem habitualment amb una broqueta (i no “boquilla”). La forma cigarreta és un manlleu del francés amb poca tradició. Col·loquialment, se’n sol dir cigarro. Però, estrictament, el cigarro (o cigar) és el que està enrotllat amb fulles de tabac. Hi ha també el sinònim puro. Tingueu en compte, a més a més, que la part que es tira del cigarret es diu burilla (i no “colilla”). I, per cert, que siga al cendrer (i no al “cenicer”).

Locucions, frases fetes i refranys

 

fer xixines: fer malbé (cast. hacer picadillo, o trizas, o papilla)

M’ha caigut el gerro i s’ha fet xixines.

 

de tòs: cap arrere, d’esquena

Ha caigut de tòs i s’ha lesionat la part lumbar.

 

en un sopols: en un instant (cast. en un santiamén)

Tenia tanta fam que en un sopols s’ha acabat el dinar.

 

arrugar-se (o arronsar-se, arrupir-se) el melic (a algú): acovardir-se (cast. arrugársele o encogérsele el obligo)

Al Manchester, després dels primers deu minuts, se li va arrugar el melic i el Barça el va ballar.

bescuitet de monja, cafisset de blat (cast. quien toma, a dar se obliga)

 

 

 

Topònims

 

Petrer

Barranc d’Escurina

Barranc de la Caldera

Pas del Gos

Penyes de Gòrrit

Plans de l’Avaiol

 

 

Altres llocs

Àlaba

Benicàssim

Biar

Groenlàndia

els Alps

Islàndia

l’Algarve (regió de Portugal)

Montecarlo

Onil

Tajo (riu)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

One thought on “En l´acadèmia”

  1. xixina ve del cast. cecina

    *xixina / carn capolada-picolada-trinxada-picada

    trissar R, ant. / emmenucar R / esfrimolar R / (d)(es)brigolar R / esmolinar R / esmicolar / esfurmicar Bal. (reduir a miques) / engrunar-esgrunar (reduir a engrunes) / esgrumar (reduir a grums) / esbocinar o bocinejar / (reduir a bocins) / (d)espedaçar o especejar (fer (a) peces o a trossos) / tallucar Bal. / tallonar R / trossejar / esquarterar / esmenuar-esmenugar-esmenudar Val., cat. clàss / triturar (trit, trida adj., ant. (a)tridar, atritar) | capolar / picolar DIEC / picar / trinxar / (es)trinxolar (tallar en trossos petits) | polsinar (reduir a pols fina)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *