En l’acadèmia
-Estàs segura que el títol quint de la Constitució no és el d’”Economia i Finances”?
-No, eixe és el sèptim; el quint es titula “De les relacions entre el Govern i les Corts Generals”.
-No m’ho aprendré mai. He perdut la meua joventut preparant oposicions i no m’han servit de res: continue parat.
-No et desanimes: eres molt jove encara.
-L’única cosa juvenil que tinc és l’acne.
-Això són els nervis, home; demà, en acabar l’examen, no te’n recordaràs.
-De què? De l’acne, de la joventut o de la Constitució?
-No sigues derrotista. De segur que aprovaràs l’examen amb un nou. N’estic convençuda. He posat un ciri a sant Pancraci, i això és infal·lible.
-I en lloc d’un ciri a sant Pancraci, no podries regalar una caixa de puros al tribunal?
REMARQUES DE VOCABULARI
aprovar aprobar
apunts apuntes
borsa de treball bolsa de trabajo
butlletí boletín
certificat certificado
diplomat –ada diplomado –ada
estudiant –a estudiante
dret derecho
exercici ejercicio
expedient expediente
funcionari –ària funcionario –a
llei ley
llicenciat –ada licenciado –a
mèrit mérito
plaça plaza
professor –a profesor –a
qualificació calificación
reial decret real decreto
suspendre suspender
temari temario
text texto
títol título
Un poquet de gramàtica pràctica
Com i com a
La preposició com està associada a l’expressió de la manera. Encapçala oracions que expressen manera o comparació (en este segon cas, normalment en correlació amb un quantitatiu com ara tan, tant, més, etc.). Fes-ho com pugues. La manera com t’ha contestat és imperdonable. No és tan gran com pensàvem. Respecte a com a, té, primerament, un valor comparatiu, equivalent a ‘com’, ‘igual que’, ‘com si fóra’. Véiem passar rates com a conills. En segon lloc, té un valor aproximat de ‘en qualitat de’ o ‘en concepte de’. Va parlar com a president de l’associació. Dóna-li quaranta euros com a paga i senyal. Per últim, cal dir que independentment del valor, com a es reduïx a com si hi seguix un article determinat o indeterminat. Es volien com a germans però Es repartien el menjar com uns bons germans. Caigué un bac i es quedà com a mort però Caigué un bac i es quedà com un mort.
Castellanismes innecessaris
apariència* aparença
L’aparença és important per a treballar en certs llocs de treball.
ataüt* taüt
Regenta una empresa familiar de taüts.
desvio* desviament
Per anar a la casa del camp has d’agafar un desviament perquè la carretera principal està tallada.
enxufe* endoll. Quan el xiquet estiga en casa vés amb compte amb els endolls. / tindre enxufe* tindre padrins (o influències, contactes). Per molts estudis que tingues, moltes vegades si no tens padrins no pots aconseguir faena.
gaviota* gavina
En el llac de l’Albufera se solen vore moltes gavines.
ingle* engonal (masculí)
L’engonal és la part del cos on s’ajunta la cuixa amb la part inferior de l’abdomen.
jarabe* xarop
Si tens molta tos, pren dos cullerades de xarop.
niebla* boira
Hui és un mal dia per a eixir amb el cotxe perquè fa molta boira.
otorgar* atorgar
A Carl Lewis li va ser atorgat el Premi Príncep d’Astúries dels Esports.
plaç* termini
L’acusat té un termini de cinc dies per a presentar un recurs.
Més lèxic
Cigarret, cigarro i…
Al voltant del tabac, hi ha una sèrie de paraules que requerixen alguns aclariments. Els mots cigarret o cigarreta designen la forma més estesa del tabac: el que està embolicat en forma cilíndrica amb un paper fi, i acabat en un extrem habitualment amb una broqueta (i no “boquilla”). La forma cigarreta és un manlleu del francés amb poca tradició. Col·loquialment, se’n sol dir cigarro. Però, estrictament, el cigarro (o cigar) és el que està enrotllat amb fulles de tabac. Hi ha també el sinònim puro. Tingueu en compte, a més a més, que la part que es tira del cigarret es diu burilla (i no “colilla”). I, per cert, que siga al cendrer (i no al “cenicer”).
Locucions, frases fetes i refranys
fer xixines: fer malbé (cast. hacer picadillo, o trizas, o papilla)
M’ha caigut el gerro i s’ha fet xixines.
de tòs: cap arrere, d’esquena
Ha caigut de tòs i s’ha lesionat la part lumbar.
en un sopols: en un instant (cast. en un santiamén)
Tenia tanta fam que en un sopols s’ha acabat el dinar.
arrugar-se (o arronsar-se, arrupir-se) el melic (a algú): acovardir-se (cast. arrugársele o encogérsele el obligo)
Al Manchester, després dels primers deu minuts, se li va arrugar el melic i el Barça el va ballar.
bescuitet de monja, cafisset de blat (cast. quien toma, a dar se obliga)
Topònims
Petrer
Barranc d’Escurina
Barranc de la Caldera
Pas del Gos
Penyes de Gòrrit
Plans de l’Avaiol
Altres llocs
Àlaba
Benicàssim
Biar
Groenlàndia
els Alps
Islàndia
l’Algarve (regió de Portugal)
Montecarlo
Onil
Tajo (riu)
xixina ve del cast. cecina
*xixina / carn capolada-picolada-trinxada-picada
trissar R, ant. / emmenucar R / esfrimolar R / (d)(es)brigolar R / esmolinar R / esmicolar / esfurmicar Bal. (reduir a miques) / engrunar-esgrunar (reduir a engrunes) / esgrumar (reduir a grums) / esbocinar o bocinejar / (reduir a bocins) / (d)espedaçar o especejar (fer (a) peces o a trossos) / tallucar Bal. / tallonar R / trossejar / esquarterar / esmenuar-esmenugar-esmenudar Val., cat. clàss / triturar (trit, trida adj., ant. (a)tridar, atritar) | capolar / picolar DIEC / picar / trinxar / (es)trinxolar (tallar en trossos petits) | polsinar (reduir a pols fina)