En Hisenda

-Bon dia! Que no està el senyor Carbonell?

-Ha eixit una estona. Volia alguna cosa?

-Sí, és que m’atengué l’any passat… I volia que m’ajudara a fer la declaració de la renda. Encara no he aprés a fer-la… Ho he intentat, però no m’hi entenc, la veritat.

-No es preocupe, que ací estem per a ajudar-la. Ha portat tots els documents?

-Crec que sí. A vore: el certificat de l’empresa, els rebuts de contribució, les factures de farmàcia i els rebuts del lloguer del pis.

-I els certificats dels bancs, no els porta?

-Sí, sí. Els tinc en la carpeta. És que ja no cabien dintre del sobre.

-Molt bé.

-Confie que enguany em tornaran els diners.

-Això ho sabrem de seguida.

Remarques de vocabulari

bé bien

certificat certificado

compte (masculí) cuenta

contribució contribución

cotització cotización

deducció deducción

delegació delegación

desgravació desgravación

despesa (o gasto)  gasto

devolució devolución

exercici ejercicio

fraccionat –ada fraccionado –a

hisenda hacienda

impost impuesto

imprés impreso

ingrés ingreso

model modelo

pagament pago

patrimoni patrimonio

préstec préstamo

quantitat cantidad

rebut recibo

règim régimen

renda renta

rendiment rendimiento

retenció retención

retribució retribución

simplificat –ada simplificado –ada

termini plazo

 

Un poquet de gramàtica pràctica

Els verbs irregulars de la 2a. conjugació

En el diàleg han aparegut, entre altres, estes formes verbals: atengué i he aprés, corresponents als verbs atendre i aprendre, respectivament. Mira la conjugació d’estos temps verbals.

Present d’indicatiu

atenc

atens

atén

atenem

ateneu

atenen

Present de subjuntiu

atenga

atengues

atenga

atenguem

atengueu

atenguen

Imperfet d’indicatiu

atenia

atenies

atenia

ateníem

ateníeu

atenien

Imperfet de subjuntiu

atenguera

atengueres

atenguera

atenguérem

atenguéreu

atengueren

Imperatiu

–

atén

atenga

atenguem

ateneu

atenguen

El verb aprendre es conjuga com atendre. També es conjuguen de la mateixa manera els verbs: absoldre, difondre, encendre, ofendre, pretendre, resoldre, suspendre, vendre, etc.

Castellanismes innecessaris

amapola* rosella

La rosella és una planta molt bonica.

canyó* canó

Els vaixells de pirates quasi sempre duien canons a bord.

grassa* greix

Pau té un metabolisme boníssim perquè no fa esport però no té gens de greix.

insertar* inserir

Inserirem l’anunci en la primera plana del diari.

manantial* brollador, deu, font

El brollador d’Albarcín està situat a Sierra Nevada.

muslo* cuixa

M’agrada més la cuixa que la pitrera.

restos* restes, deixalles

Arreplega les deixalles del menjar.

serenar* asserenar

Asserena’t que estàs molt alterat.

tissa* clarió, guix

Quan escric amb clarió se’m fan els dits blancs.

xaparró* arruixó, arruixada, ruixat

Esta nit ha caigut un bon arruixó.

Més lèxic

Rendir, rendible i rendibilitat

En el diàleg d’esta unitat, es parla de l’impost sobre la renda. La primera remarca que volem fer és que, efectivament, es diu renda i no “renta”. La forma “renta” és un castellanisme innecessari. Però, a més d’això, també volem cridar l’atenció sobre la coherència estructural que hi ha d’haver entre les paraules que formen part d’una mateixa família lèxica. I, per tant, si la forma correcta és renda, el verb que en deriva no pot ser “rentar”. El verb que indica ‘produir un benefici’ en valencià és rendir. I l’adjectiu corresponent no pot ser “rentable” (que té un altre significat i és sinònim de ‘llavable’: “Estos joguets estan fabricats amb materials rentables”) sinó rendible: “Un negoci molt rendible”. I, finalment, el substantiu correcte és rendibilitat, no “rentabilitat”.

Locucions, frases fetes i refranys

com a cal sogre: còmodament (cast. como Pedro por su casa)

Anna té molta sort: en la primera setmana en la nova faena ja està com a cal sogre.

de (o a la) bestreta: anticipadament  (cast. por adelantado).

El pagament dels llibres es farà de bestreta.

encendre el vesper: provocar conflictes (cast. echar leña al fuego)

Calla, que en compte d’arreglar la situació estàs encenent el vesper.

passar-la prima: patir fam o dificultats (cast. pasarlas canutas)

Fa temps que no troba faena i l’està passant prima.

qui molt abraça poc estreny (o no es pot anar a missa i repicar al mateix temps) (cast. quien mucho abarca poco aprieta).

Topònims

Petrer

Barranc de les Malladetes

Cordellera del Sit

Cordellera Falsa

Lloma Badada

Altres llocs

Austràlia

Berlín

Dubai

Jordània

l’Alcúdia

l’Alcúdia de Crespins

Lanzarote

la Font d’en Carròs

les Fonts de l’Algar (paratge de Callosa d’en Sarrià)

País de Gal·les