El passat dimarts 8 de noviembre, el col·laborador de Petreraldia, Vicent Brotons va ser entrevistat al diari Información con motiu de la celebració del Simposi Enric Valor organitzat per la Universitat d´Alacant i del que el petrerí va formar part activa. Reproduïm la entrevista completa.

´Les rondalles son un pou de cultura i un modell lingüístic´

Professor organitzador del Simposi Enric Valor La Universitat d’Alacant ha acollit el Simposi Enric Valor.

Es fa amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l’escriptor i lingüista. Els professors organitzadors de la UA Vicent Brotons i Joan Borja es  van responsabilitzar el diumenge d’una ruta literària per la serra de Castalla fins al mas de Planisses, considerat simbòlicament l’epicentre del laberint geogràfic que Valor recrea en la seua obra literària.

BORJA CAMPOY. Personalment, què li semblen les rondalles d’Enric Valor?

Les rondalles les vaig descobir al mateix temps que m’alfabetitzava en valencià, quan tenia vint anys, com bona part de la gent de la meua generació. Abans va ser impossible, ens ho havia impedit la mateixa escola autoritària. Des de llavors les rellisc continuament per plaer o com a objecte d’estudi. Són un pou de cultura popular i un model lingüístic sense fons. Valor ens retornà les humils narracions populars dels nostres ancestres en un monumental format literari. Nosaltres, ara, tenim l’obligació de convertir-les en un referent bàsic de l’imaginari col·lectiu. Les adaptacions, les edicions singulars, l’escola i, sobretot, els mitjans de comunicació estan obligats a fer-ho.

Com ha anat el Simposi Enric Valor?
Francament bé. Des que organitze reunions científiques i formatives, fa més de vint-i-cinc anys, he tingut tota mena d’experiències en èxit organitzatiu, però ni les més positives han superat el Simposi Valor pel que fa a compromís i complicitat compartida entre ponents, assistents i organitzadors. Ha estat una autèntica festa de la llengua, de la literatura, de la civilitat i del coneixement.

Quines conclusions se n’ha tret?

Bàsicament que les aportacions d’ Enric Valor en els àmbits rondallístic, gramatical, lèxic i narratiu han estat imprescindibles en el procés de dignificació de l’idioma, la cultura i la mateixa consciència col·lectiva del poble valencià. Valor ha estat una personalitat imprescindible del nostre segle XX que es projecta ple de potencialitats en l’actual.
Quines han estat les aportacions novedoses del Simposi?
Que Enric Valor, tot i treballar en unes condicions personals, culturals, socials i políticament adverses, tot i haver completat una bona part de la seua obra en una edat avançada, se’ns mostra sempre com a paradigma del lluitador incansable, l’home modern i l’activista -el manifasser- compromés. Que l’obra gramatical i lèxica, i la seua praxi en l’ús literari, és un exemple de genuïtat valenciana i d’afany convergent en el conjunt del català. Que les rondalles, tot i dir-se valencianes, són en realitat una de les propostes europees més exitoses en la fixació escrita dels referents contístics populars universals.

Com valora la participació de les persones que conegueren personalment Enric Valor?
Molt enriquidora. Les aportacions de Joan Senent, Rosa Serrano i la seua mateixa família, ens acompanyaren una filla, el fill, la nora i una néta, serviren per refermar la idea que tots ens feiem de Valor: un enorme intel·lectual, modest, generós, d’idees fermes, ple de bondat i, per què no dir-ho, absolutament seductor, en el sentit més ampli del terme.

Com creu que es veu la figura d’Enric Valor en l’actualitat?
Potser li sente bé allò de Patriarca de les Lletres Valencianes, sempre que no s’use aquest qualificatiu per a fossilitzar-lo de manera estantissa. Valor ha transcendit la parcel·la dels estudiosos i erudits per arribar a escolars, estudiants i ciutadans amb una mínima sensibilitat cultural. Les dades d’aquest Any Valor, que va proporcionar l’acadèmica de la llengua, Verònica Cantó, ho corroboren plenament. No ha hagut fastuositat, la tan valenciana i improductiva fastuositat, però la civilitat de la celebració ha impregnat significativament el teixit social del nostre país.
Hi ha interés real pels seus estudis?
Naturalment. Només cal mirar-se el catàleg de l’exposició Enric Valor. El valor de les paraules, de l’AVL: més de quatre-centes pàgines d’aportacions de gran interés; o el magnífic manual de J. Daniel Climent, Estudi i compromís per la llengua. O el mateix simposi: més de cent assistents entre universitaris i professorat.

Com valora els actes del centenari del naixement d’Enric Valor?
Molt bé. Totes les institucions, entitats i organismes que s’han implicat hi han contribuït decididament. Des de l’associació cultural més humil o el poble més petit a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; passant, lògicament per les universitat valencianes, especialment la seua, és a dir, la Universitat d’Alacant. Hi ha, però, tres notòries desercions o participacions deficitàries: la Generalitat Valenciana, Catalunya i Canal 9. Encara s’hi poden rescabalar, per exemple, contribuint a la creació i consolidación de la Fundació Enric Valor per donar continuïtat a la important tasca d’aquest dos anys, 2010 i 2011. Per cert, des del simposi, i amb arguments purament acadèmics, aprovàrem per aclamació un document demandant eixa imprescindible Fundació Valor.

Què es pot descobrir quasi 12 anys després del traspàs d’Enric Valor?
Des de la importància de les seues sòlides aportacions lèxiques i gramaticals, fins i tot aquelles que s’han qüestionat per un motiu o altre tenien rigor i fonament quan Valor les va formular, als preciosos i precisos detalls que com a obres ja clàssiques contenen els seus textos narratius.