Chiqui-74 (XIX): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Quan vaig estar al Chiqui jo l’havia sentit alguna que altra vegada, el “Garrotada…”, i sempre em sorprenia per àcid, irònic i divertit.
Category Archives: El racó del valencià
Chiqui-74 (XVIII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
No hi ha mitges tintes ni eufemismes. Cantar des d’una postura insubornable a favor de la lluita de classes, concepte marxista ben clar i precís (i ben actual, iep!)
Chiqui-74 (XVII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Aquesta cançó Ovidi sempre l’encetava amb una presentació en que es referia a son pare. A Petrer va ser un moment ben divertit del recital.
Chiqui-74 (XVI): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Un cant de sega tradicional per a una denuncia ben actual encara.
Chiqui-74 (XV): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Estellés: «Em pregunta, tímidament, si m’ha agradat la versió que ha fet d’ “Els amants”. Estic a punt de qualificar-lo de lladre. Se m’ha apropiat, se m’ha engolit, literalment, el poema: se l’ha endut per a sempre. Li done les gràcies».
Chiqui-74 (XIV): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Sense anunciar res, Ovidi feu mutis i donà pas a una interpretació de guitarra de Toti Soler. El silenci del Chiqui embolcallà l’execució d’”El cant monjo”, peça musical que un any després apareixeria en l’LP que duria el mateix títol genèric.
Chiqui-74 (XIII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
I en eixes estem, Ovidi Montllor des de el deu de març de 1995 fa vacances. Vint anys llargs fent vacances. De tant en tant torna, retorna.
Terres del Vinalopó oferta un curs de valencià (B2 y C1) a la localitat
En horari de vesprada-nit, dos dies a la setmana a partir de la segona quinzena de setembre i fins el 26 de novembre.
Chiqui-74 (XII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Musica, veu i expressivitat corporal al servei de denunciar sarcàsticament i amb ira un estat de coses insuportable. Cançons contra els poders i els poderosos.
Chiqui-74 (XI): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
L’alcoià, com ho sabia, ho cantava: amb tanta teatralitat com humor i mala llet. Van ser cançonetes com aquesta,
Chiqui-74 (X): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Ovidi va desenvolupar un carrera d’actor teatral i cinematogràfic impressionant.
Terres del Vinalopó i la regidoria de Festes presenten la II edició del cinema a la fresca amb la pel·lícula ‘La germandat’
El proper diumenge 26 de juliol a les 21’30 hores al Parc Auditori Municipal (c/Viriato);l’entrada és gratuïta.
Chiqui-74 (IX): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
“El deseperat” era una cançó veterana: ja tenia dos anys en vinil, havia aparegut al disc Un entre tants…» La lletra, del mateix Ovidi, va ser escrita el 1969 i es mou entre la ocurrència, l’humor, la crítica social i l’absurd.
Demandes d’Escola Valenciana per al nou Consell
L’entitat cívica marca dues línies d’actuació necessàries per a la normalització de la nostra llengua a l’escola i al carrer.
Chiqui-74(VIII): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
L’Ovidi cantant sovint és superat per l’Ovidi recitant, “dient”, com solia definir ell mateix. Home de potent i dúctil dicció ens mostrà aquesta faceta als petrerins amb el seu poema epistolar “Carta a casa”.
Chiqui-74 (VII): Perque vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
«Aquell any de 1974, però, va ser un punt d’inflexió. A Petrer va cantar els versos del gran clàssic contemporani, Pere Quart…»
CHIQUI-74 (VI): Tot és bonic i sincer
A Petrer va interpretar de manera equilibrada cançons d’Un entre tants i Crònica d’un temps. “La fera ferotge”, que donava títol a la seua primera gravació, també va formar part del repetori.
Chiqui-74 (V):“Amb tots vosaltres, Toti Soler”
Ovidi actuava quasi sempre acompanyat de Toti Soler —Jordi Soler i Galí (Vilassar de Dalt, Maresme, 1949)—, al qual l’acompanyava ja al 1974 una merescuda fama d’enorme i heterodox guitarrista. El tàndem Toti&Ovidi / Ovidi&Toti seria una constant en la carrera musical d’aquests dos artistes durant vint anys més.
Chiqui-74 (IV): un rei, un noi, un poeta
Era l’hora de “La cançó de les balances”. Per a mi, per al jovenet Brotons, hi concorrien dues circumstàncies noves: una, coneixia la cançó d’un recital que uns aficionats de Petrer havien oferit al soterrani del carrer Major, on llavors tenia la seu el Centre Excursionista de Petrer;l’altra, la lletra no era d’Ovidi Montllor, pertanyia a Josep Maria Carandell.
Chiqui-74 (III): …No vull dir noms (i mira que en sé, de noms)
«Sí, sóc ateu i, veig per on, eixe nit de finals d’estiu, vaig descobrir l’infern on vivia…»
Chiqui-74 (II): Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
«Tots i totes hem tingut les nostres tereses —i pobre d’aquell que no les hagen tingudes mai,,,—»
Chiqui-74: Perquè vull, Ovidi Montllor (1942-1995)
Hui encete una sèrie de 21 articles dedicats a la figura del cantant i actor alcoià Ovidi Montllor, que fa vint anys que es va morir i quaranta-u que, per primera vegada, va estar a cantant a Petrer.