Gràcies… De res!

Sentim aquest directe amb una interessant situació de desconcert per part del gravadors. I és que tot era molt casolà, molt prehistòric: que si fica el cassette, que si pitja la tecla adequada, que si fot-li la volta per gravar l’altra cara, que si calcula el temps que queda, que si calla i no parles perquè està gravant l’ambient… Tot tenia eixa gràcia artesana de l’”amateurisme” un tant improvisat. I ací se sent perfectament. En tot cas, gràcies a aquells que tingueren la genial gosadia de dur-se un “lloro”, eufemisme amb que era conegut en determinats ambients el gravador/reproductor, ficar-li un cassette o cinta i deixar-nos aquest document irrepetible de la Cançó Catalana a Petrer allà pels anys 70.

L’Ovidi ens anticipa el seu tema “Des res”. Un mesos després apareixia gravada en l’LP  A Alcoi (1974).  És una cançó amb dues parts ben definides: una, la del vençut incapaç d’acceptar el pas d’un temps inexorable, monòton i alienant; l’altra, la d’aquell que es rebel·la davant el servilisme dels fets quotidians marcats des del poder i els bons costums: sent “rabiosament educat” sobre el model que l’han permés viure: Gràcies… De res!

Es tracta d’un tipus de cançó que Ovidi conreà amb freqüència: musica, veu i expressivitat corporal al servei de denunciar sarcàsticament i amb ira un estat de coses insuportable. Cançons contra els poders i els poderosos.

Aquella nit petrerina no vam poder gaudir de la més coneguda i popular: “Sí senyor”. Havia aparegut dos anys abans en l’LP Un entre tants i és una delícia d’ironia i mala llet que ara no puc deixar d’enllaçar en youtube en aquest muntatge audiovisual:

Per tant, no fa res que, quan us vinga de gust, dieu això de “no senyor, recontranosenyor, vosté és una merda senyor, senyor” i envieu el senyor a pastar fang: teràpia d’èxit garantit. No ho dubteu.