Un cant de sega tradicional per a una denuncia ben actual encara

L’estil que conreà Ovidi Montllor, tot i ser cada vegada més personal, era deutor tant del grans cantants francesos (Leo Ferré, Jacques Brel, George Moustaki, George Brassens…) com dels iniciadors del moviment de la Nova Cançó (Miquel Porter, Raimon, J. Ramon Bonet…). En aquesta cançó, però, l’alcoià beu de la tradició popular valenciana i interpreta “Cançó de llaurador” a cappella  seguint el pal musical del cant de sega o de treball.

Ovidi Montllor no va ser mai un especialista d’aquest tipus de cançó popular, però tot i això, en aprofitar el potencial de la seua veu, ens ofereix una digníssima interpretació.

La lletra, no obstant, no és gens tradicional. L’autor aprofita el cant per denunciar amb un missatge clar i directe la situació del camp valencià i com els jóvens es veuen obligats a abandonar-lo perquè socialment i econòmicament és una autèntica ruïna.

En molt sentits, les dificultats del llaurador en l’actual segle XXI continuen sent les mateixes. Per això grups de música popular com Al Tall i en l’actualitat el cantant tradicional de gran projecció i popularitat, Pep Gimeno Botifarra, segueixen denunciant aquest estat de coses pel que fa al treball agrícola.