«…Sempre m’havia admirat la caseta quasi penjada en el barranc que es veu pujant per la costera de la Foia Falsa. La vista recíproca cap a la caseta i des de la caseta —d’on s’albira un fantàstic paisatge que inclou la serra del Cavall, l’Avaiol, la Costa i Puça— supose que seria el motiu d’este topònim castellanitzat relativament modern: “Mirabuenos”…»
…»Amiga o amic lector, si eres un bo excursionista i t’agrada conéixer el terme municipal de Petrer, no dubte que la casa de l’Administració de Catí et serà familiar»…
«…La balconada del costat sostinguda per tres columnes de ferro i les taquilles al costat del tercer portó de la dreta acaben d’arredonir el seu encant pobleta. Ai, el “Cinema Paradiso” de tantes generacions!…»
Més d’una generació s’ha perdut el faralló “de secà” que com un prodigi s’alçava sobre la rambla vertical, fàl•lic. Igual que s’han perdut l’encantador “xorret” de l’Alamadrava al que s’accedia per una sendeta a l’esquerra. L’insensiblitat humana —la tradicional burrera de cert paisanatge d’este fràgil país— va destruir impunement el paisatge…
Este carrer, que recorríem tothora en els nostres jocs, comptava amb un forn de pa, el de Petronila, la drogueria d’Acatángelo, la casa dels iaios del meu amic Paco, on venien productes del camp (vi, oli, fruita…), la casa del Cervelló, pastor que elaborava i venia un exquisit formatge fresc…
«El dibuix d’Helios ens mostra una perspectiva de l’Esplanda de 1948. És una visió des del sud cap al nord. Al fons es veu la serra del Cavall. En els temps que l’artista va dibuixar l’Esplanada —o els temps que evoca— era coneguda oficialment com a avinguda de José Antonio. Un dels tants noms que ha rebut l’antic passeig del Passos»…
«La casa de la Foia Falsa és un exemple de la casa de camp tradicional —mas o masset, en diuen a les terres veïnes de la Foia de Castalla— que trobem a la part més agrest i millor conservada del Petrer…»
La plaça de Dalt és un dels espais urbans amb més història de Petrer, encara que va perdent eixa força d’espai integrador que tenia en altres temps…
Tan sols un dibuix del mestre Helios i la memoria i sensibilitat de Vicent fan la resta per portar-nos a una època pretèrita…
Amb este article encete una sèrie d’escrits inspirats en els bells i evocadors dibuixos —quasi esbossos en molts casos— a plomí o llapís del mestre Helios Villaplana. Una obra de senzillesa, realista i plena de sensibilitat que em parla a cau d’orella i em desferma i trenca la mà escriptora a peu d’ordinador. Un homenatge, a través d’ell, als tants i tants artístes plàstics de Petrer que lluny de presumpcions i pedanteries ens plenen de goig.
La Asociación Amigos L’Avaiol presenta una colección de piezas únicas de maderas milenarias del valle, pero sobre todo una historia singular de conservación natural y del ciclo de la vida.
Una pequeña muestra inédita de los grabados y dibujos en madera que con temática tribal realizara el gran Helios Villaplana.
Hombre carismático, de gran fuerza vital y humanidad, independiente hasta el final, familiares y amigos le despiden hoy en el Tanatorio de Elda-Petrer.
Vicent Brotons finalitza l’any Valor, en el que tantes coses hem aprés de la seua mà sobre el genial autor de Castalla, recreant un preciós i oblidat conte de Nadal que il·lustra Helios Villaplana. Deixem que la màgia fluïsca estes festes…
Aquí encontrarán una relación de autores (no están todos los que son, pero tiempo al tiempo) y un recorrido por las mejores exposiciones que ha albergado la ciudad, además de las “Literestampes”, una genial invención que une dos plumas –Vicent y Helios- de gran sensibilidad y conocimiento local. Otros temas: Autores – Exposiciones Hispanitas Bailando con Dori Reportajes La revolución artística de Cienmandrágoras Literestampes Literestampes XXXIII: Gabriel Brotons, el centenari Literestampes XXXII: Carrer del Calvari, en la memòria emboirada de…
Continuamos analizando el año 2010, en este caso los meses de abril, mayo y junio.