Gabriel Payà, el centenari
…»Este carrer sobradament centenari, poc alterat en el seu traçat, ha sofrit canvis constants en les seues edificacions, fent que amb una curta freqüència anual haja vist modificada continuament la fisonomia»…
…»Este carrer sobradament centenari, poc alterat en el seu traçat, ha sofrit canvis constants en les seues edificacions, fent que amb una curta freqüència anual haja vist modificada continuament la fisonomia»…
Als pocs anys de desaparéixer la casa de camp tradicional, la Diputació d’Alacant va fer este modern alberg de muntanya perfectament integrat en el medi. Només cal lamentar una cosa: estant com està en un entor privilegiat té una infrautilitació notable…
…»Els Castellarets és una poc significativa altitud orogràfica que, gràcies a ocupar un lloc estratègic —des d’allí s’albira tant la plana de l’Alacantí fins a la mar com la vall que s’obri cap a Petrer—, està ple de restes arqueològiques relacionades amb les moltes construccions de vigilància que des dels íbers s’han assentat en esta llometa»…
«…No sé si Helios Villaplana tenia plena consciència de què havia dibuixat aquí quan amb el seu plomí de cronista gràfic del Petrer de la segona mitat del XX va fixar artísticament esta tan “petrolanca postal”. Jo ho tinc clar: una metàfora gràfica del constrast entre la bellesa i la lletjor d’un poble…»
Petrer, segurament, tindrà moltes coses per sentir-se orgullós com a poble. Però en té algunes també per avergonyir-se —avergonyir-nos— eternament. Una és la que esta bella retrospectiva paisatgística nascuda del plomí del mestre Helios Villaplana se’ns mostra com a testimoni d’una de les vergonyes més ignominoses d’este poble de moros, cristians, carasses i polítics. En primer pla, un carrer de terra i un pals de telèfons, després una sòlida valla de cement i reixes de ferro, darrere les instal·lacions de la fàbrica de sabates LUVI…
…Un conjunt d’àmplies terrasses abalconades cobreixen el tram del carrer José Perseguer devers als Derrocat. I en aquest conjunt destaca el ben cuidat mirador de fusta que el mestre del plomí, Helios Villaplana, recull com a element central del dibuix urbà (…) És la façana —o frontera— de Petrer per definició»…
Lepoldo Pardines va ser, junt a Gabriel Payà, un dels dos primers carrers que a finals dels anys quaranta del segle passat articularen el desenvolupament de l’eixample de la localitat. Ara, esta important via, ja és per moltes raons part vella…
«…Dibuixada per Helios, no sé si des de l’evocació i el record, o a partir de la realitat —fa, per tant, sis llargues dècades—, ens mostra una ermita de Sant Bonifaci Màrtir des d’una perspectiva inèdita…»
…»El mas antic era extraordinari: la porxada que faria de quadra, l’era al primer pla, les escales exteriors, el casalici rural una miqueta destartalat, la teulada al final del pla amb la graciosa coberta piramidal… Tot invitava a l’admiració cap a l’arquitectura rural d’aquell conjunt»…
El club local de waterpolo finaliza sexto con un balance de dos victorias y tres derrotas. El equipo, tercero de la Comunidad Valenciana, fija su siguiente objetivo en los cuartos de final de Copa frente al Castellón.
El equipo local de waterpolo disputa la fase final de ascenso a segunda a partir del viernes en Zaragoza, tras finalizar terceros en la Liga de Honor de la Comunidad Valenciana.
…»Teulades, terrasses, finestres parets mitgeres, murs…tot composa una imatge heterogènia, caòtica, curiosament ben imbricada i, per què no? amable i absolutament familiar»…
És el “meu” llarg carrer que dreça a la plaça de Dalt i que ha esdevingut un rosari de “cuartelillos” festers, cases deshabitades i alguna, fins i tot habitada. Són els signes dels temps d’un Petrer que s’ha transformat de manera imparable.
Si algú em demanara opinió sobre quin paratge rural de Petrer prioritzaria per a una intervenció integral de recuperació, no ho dubtaria: el conjunt de l’Administració de Catí.
Jo sóc d’un Petrer que, ben mirat, no existix. Ja ho he dit alguna volta, la meu pàtria és la meua infantesa. Sense el Petrer costerut, pedregós, mal il•luminat i absolutament “Amarcord” d’aquell temps intemporal no tinc pàtria.
«…Ningú dubta de la seua força tel•lùrica —arreladora al més agre i pregon de la terra— i pobret o pobreta d’aquell o aquella que, amb facultats físiques per a fer-ho, mai no ha transitat el cim després de pujar per la bella senda de les Carboneres…»
L’antic carrer Sant Roc, del segle XIX, va passar a denominar-se Prim quan moria el huit-cents i s’estrenava el nou-cents. Un popular sant de forta tradició a les nostres terres, ja veieu, fou reemplaçat per un militar, polític, català, revolucionari, monàrquic constitucionalista i jugador de pilota valenciana…
…Les crescudes espectaculars a Petrer sempre han sigut rebudes al crit de “Ha eixit la rambla!”, cosa que provocava que es plenara de gent la riba esquerra, la que pega al nucli de població…
Continuamos analizando el año 2009, en este caso su tercer trimestre, la época estival.
«…Sempre m’havia admirat la caseta quasi penjada en el barranc que es veu pujant per la costera de la Foia Falsa. La vista recíproca cap a la caseta i des de la caseta —d’on s’albira un fantàstic paisatge que inclou la serra del Cavall, l’Avaiol, la Costa i Puça— supose que seria el motiu d’este topònim castellanitzat relativament modern: “Mirabuenos”…»
…»Amiga o amic lector, si eres un bo excursionista i t’agrada conéixer el terme municipal de Petrer, no dubte que la casa de l’Administració de Catí et serà familiar»…
«…La balconada del costat sostinguda per tres columnes de ferro i les taquilles al costat del tercer portó de la dreta acaben d’arredonir el seu encant pobleta. Ai, el “Cinema Paradiso” de tantes generacions!…»