Helios Villaplana llança la seua mirada al castell de Petrer des del mateix llit de la rambla, cap a ponent. Se situa en la depressió del barranc de les Coves del Riu, davant la vaqueria i de les runes del molí d’aigua. Així ens mostra el riuet sec que va devers a l’Algoleja per l’estret. A la part alta no es veu el pont de l’autovia —quan Helios va dibuixar l’estampa no n’hi havia; la carretera general des del Guirnei es menava cap a Elda, per entre els dos cementeris— i observem coronant-ho tot la fortalesa amb les minúscules coves que la faldegen, probablement habitades encara en aquell temps.

És, com ell mateix anota, la rambla de Puça, perquè d’allí davalla. Alguns treballs de geografia la denominen rambla —o riu— de Petrer, que certament ho és. I n’hi ha una tercera denominació descriptivista, més moderna, rambla del Molins, atés el gran nombre de molins d’aigua que la jalonen —el de la Reixa, el de l’Assut, el de la Pólvora, el del Turc, etc.— que ens parlen d’un passat, de fa poc més de mig segle, on l’economia agrícola petrerina era participada també per les gramínees. Hui tots els molins són ruïnes. ¿Des de la municipalitat, des dels poders públics, no se’n podria recuperar algun per mostrar com era esta activitat i estimular un passeig il•lustrat per la rambla dita “del Molins”? No sé si serà demanar massa a ses il•lustres i patrimonialment insensibles autoritats. A més a més, ens evitaríem la vergonya d’haver de patir un col•legi que es diu CEIP “Rambla dels Molins” i que té com a símbol representatiu un inexplicable molí de vent manxec. Molt propi per a la Manxa però molt poc científic i escolarment instructiu per a un centre educatiu petrerí. Una destrossa curricular pel que fa a l’àrea de Coneixement del Medi Social, no?

La rambla, el llit de riu, és un nom que s’aplica als rius que tenen llargs estiatges i que, de sobte, en èpoques de pluges presenten un cabal considerable. La nostra rambla no és una excepció —fixeu-vos bé en el topònim “del riu”— i en determinades èpoques de l’any es plena d’aigua conformant un autèntic corrent d’aigua durant algunes hores i, després un rierol cristal•lí que pot durar setmanes. Les crescudes espectaculars a Petrer sempre han sigut rebudes al crit de “Ha eixit la rambla!”, cosa que provocava que es plenara de gent la riba esquerra, la que pega al nucli de població. Així que, amable lector o lectora, ben bé et podries imaginar l’apunt artístic d’Helios amb un considerable braç d’aigua davallant cap a l’Algoleja i buscant el riu receptor, és a dir, el Vinalopó.

A Petrer hi havia un joc popular, que encara es practica a Castalla, que es deia “Tirar la bola”. S’hi jugava en esta rambla, quan era seca —quasi sempre—, i consistia a llançar una bola de metall per recórrer en els menys llançaments possibles un determinat tram del riu. La gràcia estava en l’aprofitament —o superació— dels accidents del terreny que els experts llançadors practicaven habilidosament per a goig dels espectadors. Ara d’allò no queda res, però forma part de les pràctiques lúdiques tradicionals d’eixe mateix Petrer que tan suggestivament evoca l’artista en els seus esbossos paisatgístics.