Esta és la imatge de l’alberg de l’Avaiol. La construcció que va substituir el mas que també va dibuixar Helios Villaplana. Als pocs anys de desaparéixer la casa de camp tradicional, la Diputació d’Alacant va fer este modern alberg de muntanya perfectament integrat en el medi. L’artista no s’ho va pensar dos voltes. Va agafar el plomí i el convertí en una estampa rural més de Petrer.
La imatge que veiem ha tingut importants canvis en els últims anys. A l’alberg se l’han afegit noves instal·lacions pensades sobretot per convertir-lo en un espai adequat perfectament per a l’ús de discapacitats, sense barreres. Perfecte.
Només cal lamentar una cosa: estant com està en un entor privilegiat —a prop dels dos arenals, de Caprala, de les Fermoses, del cim de la serra del Cavall, del mateix nucli urbà del municipi, per Aiguarrius…— té una infrautilitació notable. Un espai rural d’estes característiques hauria d’albergar tots els caps de setmana i en bona part de l’any, com Nadal, Setmana Santa, Pasqua, Estiu, etc. diverses activitats locals i comarcals relacionades amb el medi natural, agrícola i patrimonial. Cal posar en valor social i medioambienal està magnífica instal·lació que no sols és una bella estampa sinó també una costrucció privilegiada.
Jo mateix, fa algun temps, després de l’inevitable i un tant burocratitzat procés de sol·licitud adreçat a la Diputació alacantina, en vaig fer ús per a una activitat universitària. El lloc, tant per les característiques de la instal·lació —i en aquell temps tenia més deficències que ara— com per l’entorn natural va ser força celebrat per la vintena d’assistents. Alguns, davant la bellesa forestal del partge, arribaren a posar en qüestió que allò fora de Petrer, atés que la visió que tene de l’entorn del poble és, com vos podeu imaginar la del secarral on s’assenta el municipi.
Insistics, i acabe, l’alberg de l’Avaiol ha de ser objecte d’un pla de plena utilització al llarg de l’any. Val la pena que infraestructres com esta servisquen per donar a conéixer —i gauidr— el Petrer verd i muntanyenc.