Llegia hui unes declaracions de Jordi Sebastià, el cap de llista de la Primavera Europea (Compromís), en què afirmava que reivindicaria a Europa la connexió del port d’Alacant amb el corredor Mediterrani. Eixe tema, per exemple, no va eixir en l’entrevista que vam mantindre amb ell fa dues setmanes, en la visita a Petrer.

Però sí que va tindre temps de repassar molts dels temes de fons d’estes Eleccions Europees (són este diumenge, recordeu-ho) i de plantejar les seues propostes, des d’emprendre polítiques proteccionistes fins a iniciar una auditoria del deute que n’acabe reconeixent la il·legitimitat d’una part.

Igualment, publiquem també, a més de l’entrevista en vídeo i transcrita, una opinió que un militant de la coalició ens ha remés i que creiem transmet les idees que Compromís tracta de fer arribar a la ciutadania.

─El prestigi d’Europa, com a institució, també se l’ha emportat la crisi. El vot influïx? Fins a quin punt? O el destí de la classe mitjana i de la classe baixa es juga en altres despatxos?

A vore, jo crec que Europa som nosaltres, som part d’Europa, no és una entitat que estiga fora de nosaltres. I la maquinària europea és una maquinària fabulosa, una gran maquinària d’unió política, social i econòmica; però en estos moments està segrestada. Europa en estos moments no està servint a la ciutadania, sinó que està servint al interessos dels bancs i el capital.

Per tant, és veritat que Europa és la que està marcant les polítiques actuals, que nosaltres anomenem “austericidi”, i estan fent pagar a la ciutadania un deute que no és públic, insistim, és privat. No és una crisi, és una estafa. Va a canviar esta política? Si canvia el Parlament, sí; si no canvia, no. Nosaltres volem contribuir a que canvie el Parlament. I nosaltres entenem perfectament que la ciutadania no estiga ja desil·lusionada, sino molt cabrejada, lògicament, perque s’ha posat com a prioritat absoluta, per davant de qualsevol altra qüestió, pagar el deute. Repetisc: realment pot canviar la cosa? Tan sols si canvia el Parlament, no hem d’enganyar a la gent. Nosaltres estem intentant il·lusionar i esperançar a la gent, lluitar per un canvi, però si no canvia el Parlament això estarà igual o pitjor, i si la gent es queda a casa i no vota, açò no canviarà, això és clar.

─Quines seran les principals polítiques que impulsarà Compromís al Parlament Europeu?

El principal problema d’Europa és l’empobriment de la gent i de les famílies. El que s’hi ha de fer és un pla estratègic per a eixir d’eixa situació; Europa ha de posar tots el seus recursos en això per damunt de tot: les persones.

Per una altra banda, s’ha de tornar a la reindustrialització, tornar a produir. S’ha apostat per l’economia especulativa i tots els hàbits productius que teníem, especialment al sud d’Europa ─mobles, calçat, joguet, etc.─, s’han abandonat. Se té que ajudar a que estos sectors es tornen a posar en marxa, i no estem parlant de fer una altra bombolla, sinó de fer-ho bé, apostant per la qualitat, sostenibilitat i amb els recursos d’investigació i de qualitat afegida que pot aportar Europa.

S’ha de fer proteccionisme, la paraula prohibida pels neoliberals, però nosaltres ho tenim clar: no podem tolerar la competència de productes quan vénen d’altres països amb condicions laborals i socials miserables.

És un treball que ha fet Equo, inclòs en Primavera Europea, esta cooperativa política que nosaltres anomenem, i són estudis seriosos, estudis de com es podria replantejar eixe canvi de la producció i com fer una aposta per una economia amb futur. Perquè una de les coses que ens han segrestat és el futur, a la ciutadania se li ha furtat el futur: què passa amb les noves generacions que estan formades i no troben faena i tenen que emigrar? És una catástrofe! Vint milions és una xifra molt important, però Europa té eixa capacitat. I la sobirania energètica ens llevaria problemes com, per exemple, el que està passant a Ucraïna. De vegades hi ha uns conflictes polítics que no s’entenen i, quan anem a la base, trobem ahí eixa dependència energètica d’Europa, que pot ser l’inici d’un col·lapse. La dependència energètica en Europa és un problema importantíssim.

─I el deute? Com el paguem? Vosaltres dieu que una part del deute és il·legítim. Quina part? Quins passos cal fer perquè es reconega com a il·legítim?

No se pot tornar en estos momentos sense exigir un sacrifici a la ciutadania que nosaltres no estem disposats a fer, i per tant, en estos moments, és temps de fer una quita d’una part del deute i una moratòria. S’ha de tornar, s’ha de pagar, perquè si no trenquem el principi de confiança; si no pagues allò que deus, malament. Però en estos moments no se pot pagar, hi ha que ser realista. Ja ho he dit, ja està: no es pot pagar. Com pagarem? En altres terminis, fent una quita…

Ara lo principal és la justicia social, que la sanitat torne a ser universal, que la gent tinga faena, i que se puga invertir des del sector públic per a generar faena. Per què hi ha eixa obsessió per part del PP de que el sector públic no pot generar faena? Anem a vore, el sector públic no pot tirar endavant una sèrie d’iniciatives per a impulsar que la gent trobe faena? En el New Deal i en molts altres moments de la Història s’ha fet i ha funcionat. De fet, no està provat que la iniciativa privada puga ella sola absorbir el mercat laboral i, fixat que no ho està fent.

Per tant, o modifiquem la política o, si estem com estem, anirem a pitjor, això està claríssim. Fer una auditoria del deute, és a dir, perseguir els diners des d’on han acabat i on han començat. Anem a vore, eixos diners que es van donar des d’este banc alemany a esta Caixa, on han acabat? I qui va prendre la decisió d’utilitzar-los en ajudar a un club de futbol, per exemple? Eixos són il·legítims, s’ha de fer una auditoria d’eixe deute que ens estan fent pagar i que no tocaria pagar. Això és complicat. Això ho ha d’assumir el Parlament. Si no l’assumix, no es podrà fer, i continuarem arrossegant com si fos una bola de presidiari, dels dibuixos animats, que no ens deixa eixir de la crisi.

-No només a Espanya, arreu d’Europa poca gent creu en el projecte. Fins i tot s’hi plantegen requisits de mobilitat interna relacionats amb el fet de tindre un treball. 

Si Europa torna a plantejar fronteres internes, Europa està acabada. Nosaltres ho tenim clar. De fet, nosaltres el diagnòstic que fem és que en estos moments la Unió Europea està en una situació de crisi absoluta. Està al tall de trencar-se socialment, políticament… Però pareix que els directius no s’adonen de la situació. Però dins d’Europa, el que ha construir esta Europa sense fronteres internes, ara tornem a posar fronteres per a exigir a la ciutadania…? Això seria una barbaritat, això seria anar a la línia de flotació d’Europa. Des del nostre punt de vista és aberrant i trencaria l’esperit de construcció de la Unió Europea.

Vas escriure un llibre molt crític amb el sistema. Hi ha veus que diuen que sou uns radicals.

Supose que voldrà dir ─imagine, jo sempre optimista─ que som radicalment democràtics i, per això, hem fet eleccions primàries i els nostres candidats han eixit amb el suport de la ciutadania. Supose que anirà per ahí perquè, si no, radical no entenc a què… Si es referix a això, sóc radicalment democràtic. Radicalment exigim la justícia social per damunt d’altres coses. Jo crec que el Partit Popular, ahí està la conseqüència del seu govern, precisament ací a la Comunitat Valenciana és difícil que el Partit Popular puga traure pit per algo. Ens ha omplit de corrupció, de desocupació i de misèria. Francament imagine que anirà en eixa direcció. Perquè si no, no entenc a què aniria.

Com a periodista professional i professor universitari de la matèria, no puc deixar de preguntar-te per la teua visió dels mitjans de comunicació públics. Què opines de tot allò que ha succeït en Canal 9?

Nosaltres estàvem en contra del model de Canal 9. Era un model al servei del govern, era un model insostenible econòmicament, amb una plantilla absolutament unflada i que no s’aguantava enlloc. Ara bé, ara bé, això no vol dir que te tingues que carregar Radiotelevisió Valenciana. I és curiós que els mateixos que l’han corromput, l’han degradat i l’han fet insostenible, diguen ara que l’única solució era tancar-la. Quan se va fer l’ERO, nosaltres vam assumir que era necessari fer un ERO, però un ERO ben fet, és a dir, per a llevar de damunt tot allò que no se podia mantindre. Perquè, a més, no és únicament això, sinó que en la indústria audiovisual ─que torne a dir, per a la Unió Europea és estratègica─ sense tindre la màquina del tren que era Canal 9 tota la resta de la indústria audiovisual valenciana se vorà ressentida. I pràcticament no havíem aconseguit tindre encara eixe sector en marxa.

La galtada dels moviments civils dels últims anys a les polítiques del Govern ha sigut sonora, però també als partits de l’oposició. Si no sou «tots iguals», com s’escolta al carrer, està fallant el missatge en una gran part de la ciutadania.

Està clar que els grups polítics que hem estat en l’oposició no hem sabut il·lusionar a una bona part de la ciutadania que de sobte s’ha despertat en la política i ha preferit utilitzar altres plataformes. Això està clar. Nosaltres no ho hem sabut fer bé i ha faltat comunicació. També és veritat que els mitjans de comunicació estaven com estaven, sobretot els públics, però no és excusa. Això s’ha fet malament. Havíem perdut el contacte amb una part de la societat, jo crec que sobretot amb la gent més jove, que tot allò que li venia de la política ho rebutjava i entenia que tots érem iguals. Això ha sigut un error. No hem sabut diferenciar-nos.

Nosaltres no tenim cap imputat, els nostres salaris són transparents. Quan hem tingut salaris, jo tinc salari ara últimament, però abans no el tenia, estava en política perquè volia canviar les coses. Ahí hem fallat i, per altra banda, jo crec que també eixes plataformes han descobert que la plataforma social sense referent polític tampoc acaba de funcionar.

Per qué votar Primavera Europea aquestes Europees?

Europa és nostra. Europa és una maquinària que pot fer molt de bé, però en estos moments ens l’han furtat. Està governada pels especuladors, per la Troika, i està governada i dirigida contra nosaltres, contra tu, contra la ciutadania. Hem de recuperar-la. Hem de recuperar-la perquè ens l’han furtat i Primavera Europea està disposada a posar-la al teu servei: a rescatar persones i no a rescatar bancs i especuladors.