A principis dels anys 80, Enric Valor, ja septuagenari, redacta definitivament la segona novel·la del Cicle de Cassana, Temps de batuda. L’any 1983 apareix la primera edició en l’editorial valenciana Fernando Torres-Editor. L’escriptor feia més de cinquanta anys que havia viscut a Elda i en les 431 pàgines de la novel·la li’n dedica a la capital del Vinalopó unes 35. Encara que es tracta d’una ficció narrativa, és evident que, pel que sabem de la biografia valoriana, conté més d’un element clarament autobigràfic. La família Genovard d’aquest text és, sens dubte, una translació literària de moltes de les vivències de la família Valor i Vives del període viscut a Elda (1926-1932); el jove Frederic Genovard és també, en bona mesura, un alter ego del mateix Enric Valor.
Anys després d’aparéixer Temps de batuda, alguns petrerins vam tenir l’oportunitat de conversar amb Enric Valor. Les referències a Petrer i, especialment, a Elda a propòsit de la novel·la eren inevitables. L’escriptor ens explicava la seues vivències a la ciutat sabatera i a tota la contrada: el col·legi de son pare —“Sant Nicolás”—, el seu treball a la Unió de Fabricants de Calcer, les excursions a les muntanyes de l’entorn, les partides de caça, els amics de la CNT eldenca i l’activitat teatral, les seues incursions al naturisme, la duresa de la vida emigrant dels primers anys, les pujades a Petrer per sentir-se una miqueta com a la Castalla nadiua —“Petrer per a mi era un poble valencianíssim”—…
Aquells sis anys deixaren una forta petjada en la seua vida. Valor els evocà sempre amb nostàlgia i tendresa. Elda sempre va estar entre els seus records més significatius de joventut. “Elda, 1931” és com es tanca la seua primera narració, L’experiment de Strolowickz, publicada al 1934 al setmanari El Camí, de València; Elda i Petrer apareixen com a escenaris en la rondalla “El jugador de Petrer”; la vall formada pel dos pobles es travessada per Margarida Blanca, protagonista principal de la rondalla “El rei Astoret”, camí del monover regne de la Safra.
Ara, la ciutat d’Elda, i emmarcat en els actes que se celebren arreu pel centenari de l’escriptor —l’Any Valor—, l’ha retut un sentit homenatge. La sensibilitat de l’ajuntament eldenc, dignament representada pel senyor José Francisco Mateos, tan excel·lent com sensible regidor de Cultura, acompanyat d’un bon equip gestor, i amb la col·laboració de Caixapetrer, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el Casino Eldense —espai cultural tan estèticament agradable com acollidor—, han fet possible un senzill homenatge al llarg de la setmana del 7 al 13 de març.
Dilluns 7, qui escriu estes ratlles, va pronuciar la conferència “Enric Valor, el castellut que va escriure Elda”; tot seguit es va inaugurar l’exposició de l’AVL, “Enric Valor, el Valor de les paraules”, visitada per veïnes i veïns i, sobretot, estudiants de Secundària; dimecres 9, l’acadèmica Verònica Cantó presentà el llibre Temps d’Elda en Temps de batuda/Tiempo de Elda en Tiempo de trilla, edició bilingüe, amb introducció, de les 35 pàgines dedicades a Elda en l’esmentada novel·la de Valor.Els ciutadans i ciutadanes d’Elda, i la comarca, interessats en el llibre podran aconseguir-ne un exemplar adreçant-se tant a l’Ajuntament d’Elda (regidoria de Cultura) com a Caixapetrer. Ja sabeu, el millor homenatge a Enric Valor és llegir-lo.
Enhorabona Elda, per haver sabut estar a l’alçada de les circumstàcies valorianes de l’any, per no haver sigut un impediment, ans ha estat un estímul, la seua condició de ciutat històricament castellanoparlant. Tal volta prenguen bona nota altres pobles de l’entorn comarcal i, especialment, els ajuntaments d’Alacant i València —ciutats on va viure el mestre Valor—. D’ara en avant, per a mi i per a moltes i molts valorians, “Enric Valor, el valor d’Elda”, serà molt més que un simple joc de paraules: un bell gest de justa generositat cultural.