Avorrides vacances-III (diari d’unes vacacions d’estar per casa)

Diumenge 10 d’agost
Primer matí de la setmana que no l’encete amb exercici. De fet redacte a la fresqueta les línies d’este tercer lliurament del diari que dueu llegides fins ara. Esmorzaret al porxe de la cova i cap a l’Alguenya, terra dels meus ancestres materns. Acudim al mercat de diumenge a tafanejar. Moltes parades de roba, calçat i complements. Gent, sense massificació. Hi abunden els ciutadans d’altres estats europeus. L’Alguenya és un poble menut de les Valls del Vinalopó. Paisatgísticament està marcat per la façana gegant que formen al nord les pedreres o “canteres” de marbre del Coto del Pinós. Inicialment sorprén, però, sincerament fa lleig. Sé que és inevitable, encara que també em consta que estes empreses extractores, malgrat haver guanyat molts diners amb la seua impactant activitat, han invertit ben poc en accions de recuperació paisatgísca i medioambiental. Hi ha poques lleis i les poques que n’hi ha no es fan complir. Una llàstima.

Llig la premsa diària. A l’Información Manuel Monsalvaje publica una excel•lent tribuna on cita textualment el cantant Rosendo —Comando de podredumbre / torturando impunemente / apestando a odio y miseria / dejan un rastro de muerte. / Hay que exterimar la plaga / a golpes de libertad: / cucarachas asesinas / la vida os aplastará.— per referir-se al assassins etarres. Manuel Monsalvaje és guardia civil. Per cert, hui a Mallorca el “comando de podredumbre” ha tornat a posar bombes.

Estos dies es complixen quaranta anys del gran festival de Woodstock. La irrepetible festa hippy de la música, el sexe, les drogues i la pau. Impensable en el domesticat, conservador i integrat món juvenil actual. Escolteu el CD o mireu-vos el DVD, una passada. Jo el vaig conéixer, el festival, en vinil i en una extraordinària sessió cinematogràfica a la despareguda sala Lys d’Elda per la primera meitat dels anys 70 del segle passat.

woodstock-poster
Woodstock poster.

Dinem: un excel•lent arròs, conill i caragols, elaborat pel mestre R. Insuperable. Hui arrossos de molta inferior qualitat a este els cobren a preus astronòmics pels restaurants de la contornada. Ens el mengem a l’estil de la terra: en la paella i amb cullera. La forqueta és per a l’ensalada.

Breu i refrescant tempesta d’estiu. Poca cosa. P comenta que és la “cabañuela” d’abril. Ja sabeu, una forma antiga i dubtosament científica de fer pronòstics meteorològics. Jo en sóc prou escèptic, però preneu nota: l’abril serà plujós i fresquet. Dins de set mesos i mig tindrem la resposta.

Lectura. Soparet d’entrecot a la brasa amb vi de la terra. Conversa familiar en la pau del porxe de la coveta i…. Bona nit, fins demà.

Cavarrasa
Cavarrasa.

Dilluns, 10 d’agost
 Passejada mantinera per les Penyes, vorejant l’enorme embassament per al reg. Fa un matí fresquet, nuvolat. És, seguint les prediccions de P, la “cabañuela” de maig de 2010. Des del cim de la llometa, T, la gosseta, i jo observem el paisatge: el terme municipal de la Romana, el carrers de la futura urbanització “Villas de la Romana”, paralitzada per la crisi, la  imponent pedrera de la Cavarrasa, d’on s’extrauen tones de “roig alacant”, un dels marbres més preats… En els meus passejos pel camp de Monòver acostume des de fa molts anys a pujar a este pintoresc mirador. És una visita agradable.

A la vesprada encete la prometedora lectura de l’epistolari “Cartes a Marius Torres”, del novel•lista català Joan Sales. Ja en parlarem. Ens torna a visitar una tempesta d’estiu. Poca però resfrescant pluja. Acabat l’aiguat, arrepleguem el recapte i ens hi tornem a Petrer. Abans d’anar a cas passe per la superfície comercial del Barxell a recollir uns encàrrecs. Està a rebentar! Les vacances inviten a la gent de les rodalies a fer passejades “a l’americana” per estes catedrals del consum. L’”American Way of Live” ens ha entrat fins al moll dels ossos. Que lluny queda l’autèntica mediterraneïtat dels carrers dels pobles i els passejos de la ciutat.

Soparet frugal. Una miqueta de TV i descans. Demà toca BTT i Misteri d’Elx.

2 thoughts on “Avorrides vacances-III (diari d’unes vacacions d’estar per casa)”

  1. Vicent, «les avorrides vacances» estan resultandome, «Molt entretrenides» y su lectura me relaja mucho.
    Pero amic Vicent, el Cami de Saix a la Torre,per on vás anar, es el «Camí dels Valencians».

  2. Estimat Vicent, tindràs de fer un recull de les «avorrides vacances»… que s’hauràn de publicar qualque dia.Bones vacances i salut

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *