‘CARIA’

 Pronúncia

[karía]

Significat

caria = ‘cadira’ (cast. silla)

El pas del nom general cadira al petrerinisme (tot i que no exclusiu) caria s’explica de la següent manera:

cadira >carida> cari(d)a > caria

El primer canvi s’explica per un fenomen lingüístic que es diu metàtesi, que bàsicament consistix en canviar de lloc un so o una síl·laba dins una paraula: en este cas canviem de lloc la di la r.

Altres exemples de metàtesi serien radere (en alguns llocs es diu en compte de darrere), gavinet (en compte de ganivet), probe (en lloc de pobre)… La metàtesi és molt freqüent en moltes llengües, també en castellà: naide (<nadie), cocreta (<croqueta), frábica (<fábrica)…

El segon canvi s’explica per la pèrdua de la –d- entre vocals, fenomen molt freqüent en valencià: bollia<bolli(d)a, eixia<eixi(d)a, mascletà’<mascleta(d)a… Penseu que en castellà, sobretot en andalús, també es dóna este fenomen: pesao<pesa(d)o, oío<oído, ná’ <na(d)a; perdío<perdido…

El DCVB també documenta cariaa Monòver.

Exemples

De l’ambaixada en valencià de 1977, quan el cristià li diu al moro:

“Arrea i di-li al teu rei
que no vinga en tonteries,
que ja tinc praus mals de cap
en el folló des caries.”

De la de l’any 1979, rescatem esta altra mostra:

“Pues pa que no parlen d’ell [del Boix] eixes llengües tan pesaes,
li ha sacat el toldo a la tribuna
i s’ha sacat caria
pas provessons i es entraes.”

De l’ambaixada de 1990, quan el moro li diu al cristià:

“Per més voltes que li ho dic
no se li fuig la mania,
i después, quan va a cagar,
de compte cagar bonyigos
caga pates de caria.”

Per acabar, una curiositat: hi ha una altra varietat del català/valencià on també es diu caria: l’alguerès, encara que el procés ha sigut diferent:

cadira >carira> cari(r)a > caria.

‘BONEGAR’

 Pronúncia

[bonegá] Significat

bonegar = ‘renyar, reptar, amonestar; dir a algú paraules de reprensió’(cast. reñir, regañar)

Exemples

“Dinant, el xiquet va trencar un got i sa mare el va bonegar”

“No el bonegues més, que no ho tornarà a fer!”

Etimologia

Podria venir del verb bonir = ‘fer una remor sorda, rondinar’ (cast. refunfuñar, renegar, rezongar).

Bonegar és una paraula típicament valenciana (a Catalunya, majoritàriament, amb este significat s’usa renyar), encara que en altres varietats valencianes s’utilitzen els sinònims bonir (Maestrat), marmolar(la Marina Alta, la Costera, la Safor, Algemesí…), funyar (la Vila Joiosa, Altea, Benidorm, la Nucia…) i renegar (Elx). Altres sinònims en català/valencià són maldar, escridassar, barallar, clamar, barrejar, argüir, donar una passada, dir coses…

De la mateixa família de ‘bonegar’ tenim també BONEGADOR, BONEGADORA (pronunciat [bonegaó, bonegaóra]) = ‘persona que bonega molt’, i BONEGÓ = ‘bonegada, l’acció de bonegar’.

Exemples

“Sa mare és molt bonegaora: no deixa en pau a la xiqueta”

“Astò no és un bonegó: lo que vull és que reflexiones.”

Per acabar direm que totes les paraules de la família de bonegar les trobarem en el Diccionari Normatiu Valencià (DNV, acabat d’eixir del forn com aquell qui diu!) i també en el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

‘MOSTÓS’

Significat

mostós, mostosa= ‘(en sentit literal i figurat, referit a coses i persones) brut i apegalós’ (cast. sucio y pegajoso, pringoso).

Exemples

“Neteja la taula, que està mostosa!”

O quan veem un xiquet que ve tot brut de jugar diem: “¡A on t’has clavat, que véns tan mostós?” (exemple d’Ana Muñoz).

Mostós, mostosa també s’aplica a la persona que, estant beguda, es posa pesada: “Anit anaves mostoset, ¿eh?” (exemple de José Manuel Noya).

¿D’on ve este adjectiu? El DCVB recull un primer significat de mostós: ‘abundant de most; cast. mostoso’. Però el significat que més ens interessa és el segon: ‘Untat de suc o pasta enganxosa; cast. viscoso, pegajoso.’ Si, a més, tenim en compte que per a most, en la seua segona accepció, el DCVB recull ‘suc aferradís [apegalós] (Men.); cast. pringue. “Renta’t ses mans, que les dus plenes de most”, veem que mostós es deriva de most.

Pel que he pogut trobar, mostós també s’usa, amb el significat que el mot té a Petrer, a Castelló, Benicarló, Oliva, Maestrat, Rosselló… I en castellà, en algunes zones (de l’Aragó i Castella), també s’usa mostoso amb este significat.

Xavier Brotons es va decidir a posar en solfa tots els apunts que ha anant prenent durant tots estos anys –a voltes són apunts escrits, a voltes només mentals— amb la intenció de fer un humil homenatge al valencià petrolanco i com a mostra d’afecte a tots els seus parlants, amb molts dels quals m’unix una relació familiar o d’amistat. És licenciat en Filologia Clàssicam per la Universitat de Barcelona i amb màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Poden consultar més «Paraules de Petrer» en este enllaç.