Em diuen Xavier Brotons Navarro. Sóc fill de Conrado Brotons Pla (el metge) i Carmen Navarro Quiles, nét d’Hipólito Navarro Villaplana(el tio Guitarra) i Matilde QuilesPérez (la Carrasca), i de Conrado Brotons Planelles i Asunción Pla Peral (la Rollera). Vaig nàixer a Vilanova i la Geltrú (Catalunya) fa quasi 47 anys, però considere Petrer també el meu poble, perquè aquí tinc les meues raïls i encara hi viuen molts parents i amics.
Ja fa molts anys que vaig començar amb esta mania d’apuntar en fitxes paraules i frases del valencià de Petrer que sentia dir als meus quatre avis (a m’ahuela Matilde, que té quasi 101 anys, encara li’n sent dir!), a mon pare, als meus tios i als meus cosins o a gent de Petrer en general. No puc recordar exactament quan va començar este interès per la llengua i les paraules, però bona part dels meus records d’infància van ineluctablement associats al valencià de Petrer, un valencià que era la llengua majoritària quan ens reuníem al voltant d’una taula tota la família per les festes de Nadal.
Ara m’he decidit a posar en solfa tots estos apunts que he anant prenent durant tots estos anys –a voltes són apunts escrits, a voltes només mentals— amb la intenció de fer un humil homenatge al valencià petrolanco i com a mostra d’afecte a tots els seus parlants, amb molts dels quals m’unix una relació familiar o d’amistat.
Com voreu, en la majoria dels casos no són paraules exclusives del parlar de Petrer, però en el meu record personal sí que van lligades al nostre poble, perquè aquí me les vaig avear. De cada mot, he procurat posar-ne un exemple perquè se’nvegera més clar el significat: en el cas que el tinguera anotat o me’n recordara, es tracta de frases reals sentides per mi en algun moment; en altres casos, he tirat mà del text de les ambaixades de la Xusma (després anomenades “en valencià”) del 1950 a l’any 2000, que són –que jo sàpia— l’únic document escrit del parlar col·loquial de Petrer i, per això mateix, un tresor d’incalculable valor, no només lingüístic, sinó també sociològic.
La majoria de les paraules d’esta secció les he anat publicant, prèviament, des de fa uns mesos, en una pàgina de Facebook de gent de Petrer que es diu “Plaça de Dalt”, i ara em toca agrair als seus membres no sols la rebuda favorable que han tingut, sinó també els comentaris que hi han anat deixant i els dubtes que m’han aclarit, que m’han aveat moltes coses del meu poble que desconeixia.
De major, a la Universitat de Barcelona (on vaig llicenciar-me en Filologia Clàssica) i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (on fa pocs anys vaig fer un màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes) vaig aprendre els fonaments teòrics que m’han permès analitzar tècnicament totes estes paraules, però, personalment, de quasi cada una d’elles recorde el moment precís en què les vaig sentir per primera volta i de boca de qui les vaig sentir dir.
Les paraules, com les llengües, tenen totes la seua història: algunes perduren en el temps durant molts anys, altres canvien el seu significat o la seua forma i algunes acaben desapareixent, perquè deixen de ser útils o, simplement, per atzar. En tot cas, el seu poder evocador crec que és més que vident: almenys en el meu cas, tornant-les a dir –una vegada i una altra—, estes paraules em fan reviure records de Petrer –llocs i persones— majoritàriament feliços i agradables, i m’omplin d’emoció. Només que amb esta secció que hui comencem aconseguira traslladar-vos-en un poc, d’esta emoció, em donaria per més que satisfet.
Nota
En les diferents entrades usarem freqüentment estes sigles:
- DNV: Diccionari Normatiu Valencià (Acadèmia Valenciana de la Llengua), acabat d’eixir del forn. (http://www.avl.gva.es:8080/dnv/)
- DCVB: Diccionari català-valencià-balear (A. Mª Alcover-J.B. Moll) (http://dcvb.iecat.net/
Les paraules d´aquesta setmana son:
‘AVEAR’/’AVEAR-SE’
Pronúncia
[aveá, aveáse]
Significat
avear = ‘ensenyar’ (cast. enseñar)
avear-se = ‘aprendre’ (cast. aprender)
Exemples
“¿Qui ha aveat al xiquet a parlar dinant?”
“Se’n va a treballar a Miami: aixina s’avearà l’inglés.”
“Me tinc que avear a escriure a màquina.”
“Se tenen que avear a parlar com mosatros.”
De l’ambaixada en valencià de 1979 tenim este exemple, quan el cristià li diu al moro:
“Ahí sí que t’ha pillat,
perquè una des coses que farem
en el nau Ajuntament
només en acomençar
serà avear als manxegos,
aunque a ellos no lis agrade,
a parlar en valencià.”
I d’una altra l’ambaixada en valencià, la de l’any 1990, en trac este altre exemple, quan el cristià li diu al moro:
“¿A mi me véns a avear
com tinc que llevar el poble
o com tinc que desfilar?
¿A mi, que lleve trenta anys
desfilant en molt salero…?”
Avear no és res més que el verb avesar (amb el significat de ‘acostumar, fer adquirir un hàbit’, castellà avezar, DCVB), amb la pèrdua de la -s- entre vocals, com també passa en perea de peresa o bellea de bellesa.
A partir del significat originari de ‘acostumar’, avear(-se) a Petrer s’ha generalitzat amb el sentit de ‘ensenyar’ i ‘aprendre’ (la forma pronominal). Desconec si amb este significat també s’usa en altres varietats valencianes. En tot cas, en altres pobles valencians he sentit ensenyar-se a amb el significat de ‘aprendre’. De fet, en el castellà de Petrer a voltes se sent enseñarse en compte de aprender: “¿Es que aún no te has enseñado a conducir?”
‘SOPA’
Pronúncia
Significat
sopa (nom femení) = ‘sopar’ (nom masculí) (cast. cena)
Exemples
“No me mareges, que estic preparant la sopa pa esta nit!”
“En pensió completa t’entren l’almuerzo, la dina i la sopa.”
És molt curiosa esta feminització de la menjada diària de la nit: la sopa en
compte del més general el sopar. Fixeu-vos que el mateix fenomen es dóna
amb la dina (per el dinar) i la berena (per el berenar).
Així, la correspondència entre el valencià de Petrer i el valencià/català general pel que fa a les menjades del dia queda de la següent manera:
valencià de Petrer val./cat. general
l’almuerzo l’esmorzar
la dina el dinar
la berena el berenar
la sopa el sopar
Més exemples, amb sopa i dina: de l’ambaixada en valencià de 1990, quan el cristià li diu al moro:
“És que tots els concejals
se diuen molt en els plenos,
se tiren molt a la cresta,
però quan hai dina o sopa
tots accepten la “propuesta”.”
I encara un altre exemple de dina, de l’ambaixada en valencià de 1957:
“De hui en avant els dines
tenen que fer-se ben fetes
i en ninguna casa del reino
se tenen que menjar farinetes.”
A propòsit d’esta paraula, ma mare (Carmen Navarro Quiles) sempre m’ha contat una anècdota molt divertida i il·lustrativa: l’any que ella va ser abanderada dels Moros Nous (1961) va sentir com un músic d’una banda de l’Olleria (quan els músics s’allotjaven els dies de festes en cases particulars) li comentava a un company: “A mi la senyora [de la casa] me dia: ‘¿Vols la sopa?’ I jo pensava: ‘¿La sopa? A mi no m’agrada la sopa! I era el sopar!”
El meu amic d’Elx Joan-Carles Martí Casanova m’ha fet arribar este comentari: “A mi una amiga de Monòver me la contà més grossa. Diu que quan vivia a València l’invitaren a sopar a una casa. El cas és que feia més d’una hora que esperava veient la tele i aquells dintre la cuina però el sopar no eixia. Quan ja eren les 10 de la nit s’atreví i digué: «i la sopa?». I la seua amiga li va dir. «Sopa no n’hem fet!» I la monovera contestà «M’hau fet vení i no hau fet sopa? Pos aquí vos quedeu!» S’alçà i se n’anà no sense haver pegat una portada ben forta abans. Aquells contaven als seus amics. «Faltant cinc minuts per a sopar se tornà loca i ens va dir que se n’anava perquè no havíem fet sopa!» Tardaren més d’una setmana a localitzar-la i a aclarir la qüestió de la sopa. A Elx tenim un sistema mixt. Diem dinar i sopar però quan es fa un ‘ermozar’ tard que ja no es dina li’n diem ‘ermoza-dina’ i si fem un berenar tard que ja no se sopa li’n diem ‘berena sopa’. Això d’avear és de tot el Vinalopó perquè arriba al Camp d’Elx. Té menys vitalitat que al Vinalopó Mitjà però els llauradors vells encara ho diuen. I alguns ho hem recuperat del tot…”