Gabriel Payà, el centenari
Tres carrers vertebren l’eixample petrerí de la primera meitat del segle XX. Mirant des del Derrocat cap a Elda, i de dreta a esquerra: Sant Bartomeu, Gabriel Payà i Leopoldo Pardines. La imatge perfectament fidelitzada per l’artista ens mostra el “vell” Gabriel Payà, el carrer d’emig. I dic “vell” perquè este carrer sobradament centenari, poc alterat en el seu traçat, ha sofrit canvis constants en les seues edificacions, fent que amb una curta freqüència anual haja vist modificada continuament la fisonomia. De fet, Helios Villaplana hauria desgastat més d’un plomí si cada volta que s’hi produïra algun canvi l’haguera tornat a dibuixar. En el mateix moment que escric esta “literestampa”, el cantó de l’esquerra que es percep aquí en primer pla ha estat enderrocat per a fer un edifici modern. Un dels molts canvis que hem observat en Gabriel Payà en el que duem de segle.
La imatge que ens ofereix el mestre és la d’aquell carrer fins a principis dels anys seixanta del segle passat. Un conjunt urbà conformat per humils cases de dos plantes amb balcons i finestres i locals que albergaven magatzems i petit negocis. Gabriel Payà, alcalde lliberal de Petrer i important terratinent, va ser qui el traçà i donà nom a cavall dels segles XIX i XX. En trenta anys passà de ser un carrer de l’extraradi orientat cap a la veïna població a via urbana de gran importància. Al 1935 encara presentava la doble faceta, junt a corrals i estables, propi del medi rural, era eix neuràlgic habitat de pas de la població treballadora que l’usava com a entrada a la vila des de les fàbriques de sabates situades a ponent o de la pròpia Elda, tal i com ens explica M. Carmen Rico en el seu impagable llibre Las calles de Petrer. Existeix una famosa foto de 1935 que ho il·lustra fefaentment.
El carrer Gabriel Payà, en l’actualitat, es mereixeria una actuació urbanística ben dissenyada que el convertira en una via peatonal o semipeatonal que li retornara eixe paper d’eix vertebrador del centre tradicional del poble: un espai comercial, de serveis, habitat significativament i amable com tenen moltes ciutats civilitzades del nostre entorn. Algun dia, alguns polítics potser ho facen, o no.
Rss
Comentarios recientes