Justícia ambiental d’alta tensió a Petrer

Foto de Mario Requena.

Reportatge publicat originàriament en la revista Festa 2012. Autors: Tomás Pérez Navarro Medina y José Ramón Navarro Aracil
El mes de setembre de 2011 es va conèixer públicament el projecte de la REE (Red Eléctrica Española) de connectar la ja existent línia d’alta tensió Beneixama-Petrer 1, que travessa diverses partides rurals del nostre terme municipal, amb la subestació elèctrica d’Elda, vora l’autovia. Aquesta nova línia tindria un tram soterrat pel casc urbà del poble, que afectaría sobretot els veïns del barri Sant Rafael. El projecte circulava per les oficines municipals petrerines des de feia més d’un any per a la revisió urbanística i ambiental.

 

Des de l’instant que es va conèixer que el trajecte de la nova línia d’alta tensió repercutiría greument sobre la salut, la ciutadania de Petrer, principalment l’afectada directament per la nova instal·lació energètica, s’organitzà per evitar els seus greus efectes. L’actuació tècnica de REE i el moviment ciutadà de resposta podem enquadrar-los dins del concepte de justícia ambiental que fa referència a la protecció de la salut del veïnat i del seu medi ambient.

Història i definició de justicía ambiental. El concepte de justicía ambiental va nàixer de les lluites del moviment negre nord-americà. A partir de l’aprenentatge de la lluita pels drets civils als anys seixanta, els grups de defensa de les poblacions no anglo-saxones van començar a percebre, al principi intuïti-vament i després de manera sistemàtica, que les activitats molt contaminants i ambientalment degradants estaven distribuïdes intencionalment al territori nord-americà. Es concentraven, de fet, a les regions i barris on la poblado era sobretot negra, indígena o llatina. Aquest “racisme ambiental” demostrava la coherència entre la desigualtat social i la desigualtat ambiental, fent que les poblacions excloses i marginals rebereren una part desproporcionada de l’impacte ambiental generat pel sistema socioeconòmic.

Les classes dominants, encara que fossen responsables de la major part d’aquest impacte, a través dels seus patrons de consum i producció insostenibles, es protegien de la degradació orientant els eíectes d’ella per l’espai col·lectiu i pels territoris ocupats pels sectors no anglo-saxons de la població.

L’operació conceptual innovadora consisteix a pensar l’ambient no només en termes de conservació, sinó també de drets i justícia. La idea central va ser que tota la ciutadania té el mateix dret a l’ambient sa, i és injusta qualsevol estrucutra o procès que localitza la degradació o els riscos ambientals als sectors vulnerables de la població, des del punt de vista social i econòmic. Eixa degradació, quan no siga possible evitar-la, ha de ser distribuïda de manera equitativa pels diferents sectors de la societat. En aquest sentit, el moviment contra la destrucció i degradació ambiental va passar a ser considerat un espai de lluita democràtica i d’afirmació de la universalitat dels drets humans.

La justícia ambiental està basada en principi que totes les persones han de ser protegides de la pol·lució ambiental i tenen dret a un medi ambient net i sa. És a dir, ha d’haver una distribució justa de béns i mals ambientals entre la població humana i la resta d’éssers vius de la biosfera. Justícia ambiental vol dir protecció de la salut i del medi ambient.

Grans torres elèctriques pel paisatge de Petrer (foto Mario Requena).

Els principis de la justícia ambiental. Existeixen dèsset Principis de Justícia Ambiental que foren aprovats al First National People of Color Environmental Leadership Summit, a la ciutat de Whasington DC, el mes d’octubre de 1991. Aquest va ser un congrés de confluència de les associacions, col·lectius i plataformes locals i ciutadanes que unien les lluites pels drets humans i la seua relació amb el medi ambient. Va ser un pas important per a la coordinació dels nombrosos conflictes locals on es protestava per la injustícia ambiental. Es va crear un moviment coordinat per a impedir les desproporcionades càrregues de la contaminació o la desaparició d’elements naturals necessaris per a la vida, tot ampliant els drets humans a un medi ambient sa i saludable. És el que diguem tercera generació dels drets humans, entre el quals entra el dret a una natura sana.

Membres de la Plataforma "Petrer Libre de Alta Tensión" arreplegant signatures.

A Europa arriba el moviment de justícia ambiental, tant a partir d’actuacions comunitàries com de grups ecologistes. A la nostra comarca de les Valls del Vinalopó també ha arribat aquest moviment, encara que d’una manera afilada, sense conceptualitzar i local. Als darrers anys hi ha hagut reaccions ciutadanes davant abocadors, emissions d’aigües residuals, vies de transport d’alt impacte, incineradores, polígons industrials, eliminació de vegetació… I també organitzacions ciutadanes per les múltiples instal·lacions de línies d’alta tensió (Monôver, Novelda, Montfort, Petrer).

Totes aquestes accions tenen en comú la seua actuació de resposta local ciutadana davant un efecte medi ambiental que perceben com a negatiu, causat per una càrrega desproporcionada d’un mal ambiental o per l’eliminació d’un bé ambiental. En general, són col·lectius preocupats per la salut humana i per la protecció ambiental, que consideren com a drets irrenunciables. En uns casos hi ha una connexió ecologista i en altres conflictes la resistencia és ciutadana. En tots els casos, primerament les protestes es porten de manera aïllada i local, però algunes tenen una repercussió comarcal i autonòmica. Però cal advertir que després d’aquestes experiències, encara no s’ha articulat un moviment coordinat de justícia ambiental que impulse la perspectiva de la distribució homogènia dels efectes ambientals negatius i de les funcions ambientals favorables. Cal articular un moviment de justícia ambiental fort que tinga repercussions en les actuacions empresarials, administraves i legislatives valencianes.

El projecte d’alta tensió: del Ginebre a Petrer. L’empresa Red Eléctrica Española (REE), responsable de la distribució d’energia elèctrica, va redactar el projecte d’una nova línia d’alta tensió de 220 Kw per a unir la línia Beneixama-Petrer 1, ja existent amb la subestació elèctrica d’Elda, situada en enfront del Polígon Industrial de les Pedreres. La intenció d’aquest projecte és donar més potència elèctrica a l’esmentada subestació, fent unes “previsions” per a la zona Elda-Petrer d’uns 300.000 habitants.

El trajecte de la línia comenta en la partida rural del Ginebre, on fa l’enllaç amb el cable ja existent que ve de Beneixama i arriba a la subestació de Salinetes. En tram aeri travessa les partides rurals del Ginebre, Teulera del Riu i Quatre Vents. A la darrera partida rural comença el tram soterrat que afecta el nou vial, al pas dels vianants junt al camp de futbol, a la via d’accés al centre comercial, Avinguda del Guirnei, Avinguda Prevere Conrado Poveda i el carrer Ximén Pérez de Corella (barri Sant Rafael). Per acabar, un nou tram aeri salva el riu Vinalopó fins a la subestación, i que afecta el jaciment arqueològic del Monastil.

El projecte que, evidentment, compleix l’obsoleta legislació espanyola en matèria d’alta tensió, no té en compte els efectes de la contaminació electromagnètica, i preveu l’execució d’un tram soterrat pel carrer Ximén Pérez de Corella a menys de 4 metres de les cases. Per altra banda, al sector aeri on els efectes electromagnètics són més importants, la distància de seguretat de les torres a les cases rurals que menciona el projecte és de 50 metres.

Part del barri que, en principi, no es veuria afectat. Foto: Mario Requena.

La llei espanyola permet una radiació magnètica de 100 microtesles (µt). Segons les darreres investigacions científiques, altres països europeus (Itàlia, Suècia o Rússia) tenen el seu màxim en 0’2 µt, ¡cinc-centes vegades per devall de l’espanyol! És evident que amb una límit de 0’2 µt les distàncies de seguretat que s’estableixen al projecte serien totalment inadmissibles.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>