Gotes d’aigua per veure-hi clar, no existeix Goliat
que vença un ésser positiu.
Tot llueix al món quan somrius. Tornarem a sentir-nos vius.

(Andreu Valor)

El vaig conéixer fa pocs dies en una aula de la Universitat d’Alacant. L’havien fet venir a cantar dues alumnes meues de Psicopedagogia —valentes i encantadores— per il·lustrar una proposta didàctica sobre el treball de la poesia en secundària a partir de la cançó. I aquest cantautor, Andreu Valor, de mirada tan tendra com ferma els va dir que sí, per la patilla, sense més.

L’aula s’omplí d’alumnes universitaris de diverses carreres i altra bona gent seguidors del jove contestà. Va ser una classe —quina classe la d’aquell dia!— i l’Andreu es prestà humilment i professionalment al procés de presentació: les acadèmiques paraules d’Anna i Inés; els agraïments modests del músic; la seua veu tan acaronadora com potent cantant els versos de Vicent Andrés Estellés —“Ací em pariren i ací estic”— i la felicitat d’eixe auditori de pupitre, perplex per la situació alhora que revoltadament il·lusionat, es dibuixà als seus rostres.

Després de la “part acadèmica” desgranà amb absoluta entrega unes quantes cançons més: belles, apassionades; oportuníssimes per als durs temps que corren. Notes musical vehiculant ràfegues de consciència. Andreu Valor em va permetre entendre molt més algunes coses: hi ha futur, els “temps estan canviant”, com deia el senyor Zimmerman, altrament conegut per Bob Dylan. I això, en el meu cas, un pessimista convulsiu aparcat en la miserable melangia, representava una nova manera d’encarar aquesta realitat adversa construïda a base de traicions, robatoris i enganys.

Després de la classe seguírem conversant al voltant d’unes quantes cerveses, aigües, ensalades, etrepanets i cafetons enmig d’un despersonalitzat centre comercial pròxim al campus. La sensació era la mateixa, Andreu Valor representava eixa idea d’artista compromés que jo pensava que ja no existia, era el futur: un nou llenguatge, un nou gest i un mateix compromís amb la llibertat i la justícia, tan amenaçades. I em va explicar que eren molts més dels que “ells” —els “honorables” professionals de la mentida, l’estafa i l’ordre repressiu— volen i diuen. Sempre els putrefactes “ells”. Eixa nit vaig dormir esperançat. Em va sentar molt bé el “xute” de música, lletres i honestedat d’aquest jove cantant valencià. A certes edats, una lleu ràfega de vent fresc ens serveix de respiració assistida per seguir sobrevivint.

Nota sobre l’artista

Andreu Valor i Insa va nàixer a Cocentaina fa  35 anys. És, des de menut, un músic vocacional. L’any 2000 crea el seu primer grup de música. En el 2008 decideix caminar en solitari amb temàtiques de fort compromís socials. En 2010 edità el primer CD, “En les nostre mans”. Va seguir “A l’ombra de l’obscuritat”. Tots dos treballs el dugueren a fer més dos-cents concerts pels Països Catalans. Recentment ha publicat «MALGRAT LA PLUJA» , junt al guitarrista Eduardo «Tata» Bates on fusiona diversos estils en la recerca de noves sonoritats.