El 8 de març és un dia per a recordar la història de les Dones. Una història de vindicacions i lluites per aconseguir una societat justa on totes i tots tinguen els mateixos drets laborals, econòmics, polítics, socials i culturals.
Els governs volen fer creure a la ciutadania que la igualtat real és accessòria, marginal, un luxe
Enguany, en uns moments difícils de retallades de drets socials i laborals, reconèixer-nos en la història de lluita de les Dones significa trobar raons personals i col·lectives per a resistir, per a avançar en la transformació social, per a qüestionar la històrica divisió sexual del treball i plantar cara a les polítiques públiques que els governs ens estan imposant amb l’excusa de la crisi, mesures d’ajustament pressupostari i de retallades que estan acabant amb els serveis públics, llevant-nos drets socials i laborals i obrint noves vies de negoci als mercats.
Unes mesures que esta pagant qui no te culpa, que estan fent augmentar l’atur, tancant milers de PYMES i afonant la precària economia de les llars. La xifra de persones aturades en l’últim trimestre de l’any era de 5.273.600. Al nostre País Valencià, la taxa d’activitat de les dones és 52,93% al costat de la de 67,30% dels homes. Són les dones les que continuen patint més els efectes de la crisi, amb salaris més baixos, ocupació en precari i major taxa d’inactivitat. Si les diferencies salarials entre dones i homes han disminuït només és perquè els salaris dels últims han baixat.
Però així i tot, els governs volen fer creure a la ciutadania que la igualtat real és una cosa accessòria, marginal, que no té gens que veure amb la situació social i econòmica actual, un luxe, en el qual no cal invertir diners públics.
La supressió d’organismes i institucions encarregades de promoure la igualtat real, o de centres d’ajuda a les dones víctimes de violència de gènere en diferents autonomies de l’estat és un goteig incessant. Malgrat que la violència masclista es cobra cada any un nombre insuportable de dones, la seua eradicació no sembla ser una urgència ni per als mercats, ni per als governs. Com tampoc ho és acabar amb el tràfic de dones i xiquetes per a la seua explotació sexual o laboral, que als ultims anys està augmentant de forma alarmant.
Si l’ajornament de l’ampliació del permís de paternitat té un impacte decisiu en la pervivència dels rols de gènere, en la desigualtat salarial i en l’exclusió de les dones de l’ocupació de qualitat, també ho té la falta d’aplicació de la llei de Dependència i les retallades en les ajudes, al deixar de nou a les dones el paper d’encarregades de la cura de les persones depenents.
D’altra banda, els recents anuncis per part del Govern de l’Estat de reformes legislatives com la de l’avortament, volen acabar amb el dret a decidir de les dones sobre el propi cos i fan valdre de nou la influència de l’esglèsia sobre els governants.
Al País Valencià a les mesures adoptades pel govern central s’uneixen les de l’autonòmic, que deu les nónimes al personal dels Centres d’Atenció a Dones Maltractades o al personal del Torn d’Ofici i deixa sense cobrar la renta garantida de ciutadania a quatre mil dues-centes famílies. A més de la falta d’inversió en polítiques d’igualtat, es retalla la dotació en els pressupostos en el programa Promoció Família i Dona en un 12.3%.
Al tancament fa mesos del Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència, s’afegeix l’intent de tancament de la Biblioteca de la Dona, aturat gràcies a les protestes encapçalades pel moviment feminista. Ara s’anuncia el tancament de trenta tres oficines d’ajuda a víctimes del delicte, oficines on la majoria dels casos que s’atenen són de violència de gènere.
La nefasta gestió del Govern Valencià –immers en els casos de corrupció i afavorint el deteriorament progressiu i intencionat dels serveis públics– els ha portat a prendre mesures que continuen castigant a les persones treballadores.
Aquest 8 de març de 2012, Dia Internacional de les Dones, des de l’Àrea de la Dona EUPetrer rebutgem totes les mesures d’ajustament i totes les retallades que se’ns imposen per a eixir de la crisi i que no serviran sinó per agreujar i multiplicar les desigualtats i l’exclusió social de moltes persones, especialment de les Dones migrants, de les majors, de les famílies monomarentals, de les dones joves. Per a deixar més desprotegides encara les dones víctimes de maltractaments.
Per què totes aquestes mesures i retallades suposen un pas molt important en la consolidació d’un sistema econòmic pervers que s’aprofita i es cimenta en la divisió sexual del treball i de la doble presència de les Dones en l’àmbit privat i el públic, hui més que mai diem EN IGUALTAT, NI UN PAS ARRERE.
Àrea de la Dona de Esquerra Unida Petrer