Carrer de corregudes amunt i avall, corregudes d’infantesa del carrer Major al del Castell. “És, sens dubte, un dels carrers més típics de Petrer, escalonat i morú”, com diu M. Carmen Rico a l’imprescindible article que li dedica a Las calles de Petrer. I, efectivament, el mestre Villaplana la torna a encetar en el to —el tractament— que dóna a l’estampa. Amb el plomí ens descobrix l’últim tram: la revolta escalonada, amb un paret mig clivellada en primer pla, una caseta amb balcó, persiana, finestra enreixada de la cambra —i, fins i tot, el detall del cartell que el nomena—, que ens dreça al carrer del castell: mur, fanal, trossos de cases, ixent de teulada i ximenera: tota una bella postal.

Este via es denomina així —carrer del Forn Major—, i esperem que no canvie mai de nom, transmetent-nos una informació historicoarqueòlògica imprescindible, perquè des dels temps moriscos fins als anys quaranta del segle passat es trobava al seu nivell inferior el forn de dalt o major, en contraposició al forn de baix, situat en l’actual carrer de Pedro Requena. Originàriament tots dos pertanyien al comte del territori. Més tard, passaren a mans privades. Els últims propietaris del “forn major” foren Pere Amat i Hermínia Pérez, que als anys quaranta, com ja hem indicat, es traslladaren a l’incipient carrer del País Valencià, on encara es troba: el forn de Pere.

Quan un llig un article tan suggestiu i interessant com el de la senyora Rico, que és d’on he tret tota la informació, no pot deixar de pensar en la possibilitat de posar en marxa una mesura relacionada amb col·locar al costat dels noms dels carrers breus explicacions del sentit del nom, com fan a altres ciutats. Per exemple, a Alcoi, o a la nostra veïna Elda. Sé que seria una inciativa molt il·lustrativa i ben rebuda, sens dubte.