‘FER FUGINA’
Segons el DCVB, la locució fer fugina vol dir ‘deixar d’assistir allà on calia anar, com a escola, a missa, a complir un encàrrec, etc. (val.); cast. hacer rabona, novillos’. En tot cas, fixem-nos com este diccionari qualifica l’expressió com a exclusiva del valencià.
D’altra banda, el DNV també recull esta locució i la definix així: ‘deixar d’assistir allà on cal anar, com a escola o a complir un encàrrec’ (és interessant notar com esta definició, que es basa en la del DCVB, omet en canvi la missa com un lloc on és menester anar, segurament perquè el DNV és un diccionari de recent aparició, mentre que el d’Alcover-Moll és prou més antic).
Altres informacions interessants que ens proporcionen estos dos reculls lèxics són les següents: el DNV definix fugina com a sinònim de fugida; en canvi, el DCVB diu que fugina és la variant valenciana de fagina. Este últim mot té els significats de ‘mamífer de la família dels mustèlids’ i, figuradament, de ‘covard i malfeiner (Val.)’.
En l’ambaixada en valencià de l’any 1995 trobem un exemple de la nostra locució quan la colla dels moros, davant del castell, es posen a cridar perquè el cristià ixca al balcó a parlamentar amb ells:
“Assoma-te, assoma-te al balcó,
que ve la moreria.
assoma-te que estem hasta els collons
de tanta tonteria.
Assoma-te, assoma-te al balcó,
no mos fages fugina.
Assoma-te, assoma-te al balcó,
que fem la escabetxina.
¡Ai!, ‘cristiano resalado’
del castell del meu Petrer,
no me faces un desplante
perquè això no t’ho aguante
perquè tinc molt mala llet.”
‘FER GOLETA’
Sorprenentment, ni el DNV ni el DCVB recullen literalment esta locució verbal. Així, el diccionari valencià sí que porta, en l’entrada gola, l’expressió fer gola (sense el diminutiu goleta), que definix així: ‘(a algú, alguna cosa, especialment de menjar) fer-li goig, despertar-li l’apetit.’
Per la seua banda, el DCVB recull només la locució fer ses goles a algú, amb este significat: ‘fer-li venir ganes fortes d’una cosa (Mall.)’ i, per extensió, ‘gana, apetit d’una cosa en general (Mall., Eiv): “Me fa una gola es veure una bona ensaïmada!”’. En tot cas, segons este recull lèxic, la locució quedaria limitada a algunes varietats del balear.
Siga com siga, goleta és el diminutiu de gola, substantiu que vol dir, en una de les seues accepcions, ‘apetit desordenat de menjar i beure; cast. gula’ (DCVB).
Això no obstant, la pàgina d’Internet El Refranyer, de Jose Gargallo Gregori, sí que recull la nostra expressió, fer goleta, que és definida de la següent manera: ‘produir enveja, normalment d’aliments i llepolies, tot i que també de productes o de situacions dignes d’enveja.’
En l’ambaixada en valencià de 1998 hem trobat una mostra d’esta locució, quan el moro li retrau al cristià que haja dit que vol deixar el càrrec de secretari de la Unió de Festejos:
“¿Ara vas a retirar-te
del càrrec de secretari
quan més animació hai?
¿No te fa un poc de goleta?
Xi, aguarda dos o tres anys
i de la Casa del Fester
te’n vas a la Molineta.”
‘D’ESCLAFIT I FONA’
D’entrada, esta locució adjectival es compon de dos substantius, esclafit i fona. Un esclafit és un ‘soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet’ (DNV). També hi ha la locució pegar un esclafit, amb el significat de ‘rebentar, esclatar’.
D’altra banda, una fona és un ‘instrument format d’una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte; cast. honda’ (DCVB).
La nostra locució, d’esclafit i fona només la recull el DNV, el qual la definix així: ‘que no és de fiar’.
Per la seua banda, el lloc d’Internet El Refranyer, que hem nomenat més amunt, també recull esta expressió i n’amplia el significat: ‘mala persona, un canalla, persona sense escrúpols. Si ens referim a un xiquet, significa que és molt revoltós, que fa moltes maldats, que no fa cosa bona.’
Finalment, el Diccionari històric del valencià col·loquial: segles XVII, XVIII i XIX, de Joaquim Martí Mestre, documenta la locució gent d’esclafit i fona: “gent avalotadora, de mala conducta; pinxos”. Esta obra també ens informa que una expressió sinònima és gent de got i navaixa i que al Carxe, curiosament, ser d’esclafit i fona vol dir ‘una cosa bona’ (és un cas paregut al de l’ús de l’adjectiu tremend –a, que tant vol dir ‘que fa por’ com ‘que meravella’: “Va ser una partida tremenda” = molt bona).
De la nostra locució n’hem trobat un exemple en l’ambaixada en valencià de l’any 1977, en una discussió entre el cristià i el moro:
“Moro:
Però tu no me fas cas
i t’ho prens tot a la rissa,
com sempre me guanyes tu
i al meu germà el Basilissa.
Cristià:
¡Xe, quin moro més cabut!
¡Eres d’esclafit i fona!
cervell no li’n sobra
perquè li parle i no raona.”
M’he deixat d’escriure en la fitxa alguns sinònims en català/valencià que he pogut recollir de la locució ‘fer fugina’: fer campana, fer fullet, fer salera, fer safrà, fer foja, fer pila, fer pòlissa, fer pelles, fer toris, fer fulla, fer fèria (alguerès), pelar-se-la, salar, pillar, petar-se la classe, fugar-se-la (de classe), espillar-se s’escola…
campana (fer ~) / safrà (anar al ~) R / fer safrà R+++, Val. / fer escapada R / fer rodó-roldor Emp. / fer fugina / fer salera / salar / fer un full / fer cucurulla / fer vega Bal. (no assistir allà on calia anar, com a escola, a una reunió a la qual hom era convocat, etc., fr. faire l’école buissonnière, cas. hacer novillos)