Amb el significat de ‘fer a trossos o a fragments (una cosa), colpejant-la, pressionant-la, tirant-la en terra’ (DNV, cast. romper), en català/valencià disposem de la parella de verbs sinònims trencar i rompre. Segons Jordi Colomina (L’alacantí, p. 183-184), en el valencià general s’usa normalment trencar, mentre que rompre, en canvi, apareix en el valencià meridional alacantí.

En este subdialecte es presenten tres casos:

a) Ús exclusiu de rompre (amb el participi de passat rot, -a): a Guardamar.

b) Convivència de rompre i trencar: en tota la zona situada al Sud de la línia Biar-Busot (excepte el Pinós) i en alguns pobles situats al Nord d’esta línia.

c) Ús exclusiu de trencar: en la resta de pobles.

El cas del valencià de Petrer és el segon, és a dir, coexistència de les formes rompre i trencar.

Això no obstant, tant la nostra percepció personal com els exemples que hem trobat d’estos dos verbs en les ambaixades humorístiques de les festes de moros i cristians, ens inclinen a formular la hipòtesi que a Petrer, encara que els dos verbs siguen sinònims, s’usa més trencar que rompre.

Siga com siga, en el cas del segon verb, creiem que la forma més usada és la del participi de passat (rot, rota), una forma sobre la qual hem de dir que no es tracta de cap castellanisme, sinó que és plenament vàlida al costat de la forma romput, rompuda (usada en altres varietats).

A continuació vorem alguns exemples dels dos verbs.

‘ROMPRE (ROT)’

Com hem comentat, la forma predominant d’este verb és la de participi de passat (rot, -a), encara que també hem trobat una forma de present d’indicatiu i una altra d’infinitiu.

El primer exemple l’hem trobat en l’ambaixada de la Xusma de 1961, en l’intercanvi final d’amenaces entre el moro i el cristià:

“CRISTIÀ: Yo me apoyo en mi garrote.

MORO: Tu lo que estàs és cansat.

CRISTIÀ: Yo te rompo a ti la cara.

MORO: Tu no romps ni un plat barat.”

En l’ambaixada en valencià de 1977, el moro diu això al cristià:

“¿Com vau consentir en Petrer

que entre tant de pressupost,

acabaren l’Ajuntament

sense fer-li un bon balcó?

El castell que estava rot

i tot mig desgavellat,

ja li vau fer un balcó:

vorem el Xato què fa”

 

En la de l’any 1995, en el seu parlament en el començ de l’ambaixada, el moro exclama:

“Però deixem-nos d’històries

i quirdem a eixe canalla [sentinella],

i com tenim que alforrar

pa no rompre la butxaca,

en ves de tocar el clarí

ho farem un poc més fi

cantant-li una serenata.”

‘TRENCAR’

Com hem comentat un poc més amunt, els exemples de trencar són més abundants (tots els exemples són dels textos de l’ambaixada en valencià):

“¿Com t’atrevixes a dir-me,

cara de mangrana agra,

que t’entregue este castell?

Tu que t’has passat baix cama

tot lo tratat en Almirra,

tu que vas trencar la tregua

com aquell que trenca un plat” (cristià, 1977).

 

En l’ambaixada de1990 es dóna este diàleg entre el cristià i el moro:

“CRISTIÀ:

Esteu encarint la festa

i al final ¿què és lo que passa?

Que la fila dels Walies

pa poder pagar el tratge

tenen que vendre la casa.”

MORO:

“Però, ¿vas vore a Quique que fi,

que guapo i que mudat?

pareixia que en la vida

havia trencat un plat.”

 

El mateix any, en els versos finals, el cristià proclama:

“¡Anem a per ells, valents,

que no arriben a la meta!

Si mos trenquen el castell

mos en farà un altre Caixeta.”

 

Un altre exemple és de 1993, en un parlament del moro:

“Aguanta, aguanta un moment:

les al·lusions personals

se fan en l’Ajuntament.

I com no som concejals

i tenim altres empleos,

qui vullgatrencar-se el nas

que se’l trenque en els d’ahí dalt

que pa això cobren els plenos.”

 

Per últim, en l’ambaixada de l’any 1997, en la declaració inicial del moro trobem més mostres del nostre verb:

“A l’arribar a la rambla

se me va parar [el burro] en sec

i vaig ixir disparat

per damunt de les orelles

lo mateixet que un coet.

Cloxit com un matalap,

‘los riñones al jerés’,

quatre costelles trencaes

i la pata del revés.

I diu Juanito rient-se:

‘Mira que eres animal:

¿no veus que si caus de boca

se te pot trencar el pardal?’”