En català/valencià disposem d’una parella de verbs que pertanyen al mateix camp semàntic però que presenten una petita diferenciació: posar/ficar. Així, mentre que posar és “fer que una cosa siga o estiga en un lloc determinat” (p.e. posar el plat damunt de la taula), ficar és “introduir, posar dins” (p.e. ficar la roba en l’armari). D’altra banda, a la parella del català/valencià posar/ficar hi correspon la del castellà poner/meter.

Pertocant el verb ficar, direm que està ben viu en algunes varietats valencianes, però no és el cas del valencià de Petrer, en el qual el concepte que expressa ficar es diu amb el verb clavar: No veig a Pere; crec que s’ha clavat en eixe carrer.

D’altra banda, pareix que este últim significat del verb clavar s’ha desenvolupat per extensió del significat de “fer entrar a cops del martell (un clau); introduir un objecte punxegut” o fins i tot “fixar, posar una cosa agafada fort a una altra” (DCVB).

Així, el DNV recull la següent definició en la sisena accepció del verb clavar: “Posar o col·locar (alguna cosa) en un lloc. Clava-ho a on pugues.” El mateix recull lèxic porta també la locució clavar la pota, amb el sentit de “equivocar-se, fer o dir alguna cosa inoportuna, alguna animalada”.

 

A continuació veurem alguns exemples del verb clavar (amb el significat de ficar) trets de textos de les ambaixades de la Xusma i en valencià.

Així, en la de 1952-1955, el cristià respon al moro:

“No claves tanta sissanya

ni me sigues tan roncós,

que aunque rabies més que un gos

jo seré el amo d’Espanya.”

 

En 1957 era el moro el que es dirigia així al cristià::

“Pensa bé la teua decisió

perquè d’ella molt bé depèn

el que jo t’encumbre allà dalt

o te tire baix de un tren.

No confies en eixos

que estan a la teua reó

perquè com els agarre a tots

els clave dins de un bidó.”

 

En el text de 1975 el sentinella del castell es queixa del tropoll organitzat pels moros:

“¿Quin rebombori és este

que estan eixos armant?

¿I els serenos d’este poble,

en quin bar s’hauran clavat?”

 

Un any després, el 1976, el moro usa la locució que hem destacat més amunt, però amb el castellanisme pata per compte de pota:

“Si tu no hagueres vingut

com sempre a clavar la pata,

este poble tan bonico

que tot el món apreciava…”

 

En 1977, el moro, curiosament, torna a parlar de l’afició tan nostra de clavar-mos en un bar:

“Jo he arribat este matí

en més de tres mil soldats,

lo millor de l’Acadèmia

de l’exèrcit musulmà.

Com encara era molt pronte

pa venir a parlamentar,

ha votat la majoria

clavar-mos dins d’un bar”

 

El mateix any, el cristià replica:

“Tinc que clavar-te en la gàbia

com si fores un pardal.

I el dumenge pel matí,

bé sigues mascle o femella,

ixirà a venta a la plaça

en el Murcia i el Botella.”

 

En l’ambaixada de 1978, el cristià, enfadat per les paraules del moro, l’amenaça:

“Tinc que abaixar-te arrastrant

des de l’Altico a la plaça,

nyigat del cap hasta els peus

igual que una botifarra.

Te clavaré dins d’un forn

i, después, d’estes diablures,

quan estigues bon rato,

escamparé la llavor.”

 

En 1979 el cristià usa el nostre verb quan fa un repàs de la gent del poble:

“I no podia faltar

una menció especial

pal meu amic Pastelero.

Después de lo que ha passat

diu que se clava [a] torero,

ja que l’han tratat molt mal.

Se presenta a diputat

per la província d’Alacant

i en Petrer casi no el voten,

però después sí que el foten

dient-li tots aquells que el troben:

‘Que jo sí te vaig votar!’”

 

L’últim exemple és de 1998, quan el cristià, parlant amb ell mateix, es queixa de com de mal ho ha passat aveant-se el text de l’ambaixada:

“En quin fregat m’han clavat

entre el Moll i eixe des llanes:

deu dies sense dormir

per a avear-me l’embaixà’

i damunt sense cagar

per culpa des almorranes.”

 

Per acabar mostrarem una curiositat relacionada amb el nostre verb: en la varietat algueresa (de l’Alguer, Sardenya), ficar es diu amb el sardisme txacar. En canvi, s’utilitza clavar(-se) amb el significat de “fer anar una persona o un objecte a sota de l’aigua. Són jugant a se clavar u amb l’altro (Diccionari català de l’Alguer). Un altre exemple: Esteve s’és clavat al port, però no ha trobat les ulleres que eren calgudes ahir a l’algua.”