‘TUFARRERA’
El Diccionari Normatiu Valencià definix tufarrera com a ‘tuf intens’. Per tant, tufarrera és un derivat de tuf, que ve definit de la següent manera pel mateix diccionari: “Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta.”
D’altra banda, el DCVB definix tufarrera com a “tuf molt fort”, localitza la paraula a Monòver i en dóna un exemple de Canyís i canyissaes, del monover Joaquín Amo (llibre que recull articles publicats en el començ del segle XX): “Siga per la tufarrera o per l’enreo de la gàbula.”
Siga com siga, en el meu record personal associe tufarrera a eixa olor i eixe ambient desagradables que, per exemple, es poden respirar en una habitació que ha estat tancada i en la qual, per exemple, s’ha fumat, especialment puros.
Exemples
En l’ambaixada en valencià de 1977, el cristià li conta al moro que últimament estan modernitzant el poble i hi ha moltes novetats:
“I tinc un projecte ara
que està al punt d’acomençar,
un Centro de Juventut
en cafeteria i bar,
sense olors ni tufarreres
com hai en el Musical,
que te prens el cafè, respires,
i acabes gomitant.”
En la de l’any 1988, el moro usa la paraula parlant del futur mercat de la Frontera, que llavors s’estava construint::
“I no tindrà escalinates
ni cristalets de colors,
però tindrà un bon repés
i bona ventilació
pa que se’n vaja en seguia
la tufarrera a sardina.
I no farem com en Elda
que per posar-li més coses
li han fet hasta una piscina.”
D’altra banda, en l’ambaixada en valencià de 1990, la utilitza el cristià quan parla de les obres del futur Parc 9 d’Octubre:
“I si l’acaben pa este segle
podràs passejar pel ‘parque’
en tota la llibertat,
‘aunque’ està constant-los més
que l’obra de l’Escorial.
I ara, com és primavera
i no passegen els gossos,
no haurà cap tufarrera.”
Finalment, la nostra paraula torna a aparèixer, esta volta en boca del cristià, en l’ambaixada de l’any 1998:
“En tot el temps que he estat
dins de la Junta Central,
ha segut com un ‘idilio’.
Només tiraré en falta
la tufarrera de puro
que me deixava Cecilio».
‘BALDOSA’
Pronunciació
[baldóza]Significat
Mentre que el DNV no recull esta paraula, el DCVB, en la seua segona accepció, diu això de baldosa: “Andana enrajolada en el carrer, a la vora de la paret de les cases (Elx, Monnòver); cast. acera. De bon de matí, ans de que agranen la baldosa es veïnes, Cañís 60”.
Per tant, fixem-nos com el DCVB documenta el mot a Elx i Monòver i en posa un exemple de Canyís i canyissaes, del monover Joaquín Amo.
Segons el professor alcoià Jordi Colomina (L’alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística), baldosa és una paraula pròpia del valencià alacantí: es tracta d’un murcianisme, ja que baldosa es diu en municipis castellanoparlants com Cartagena, però també Saix i Villena.
Colomina també destaca altres creacions lèxiques interessants del valencià alacantí per designar allò que en castellà es diu acera, com ara penya (a Monòver), gradeta (pronunciat [graéta], a Mutxamel) i rajola (traducció de baldosa, a Novelda).
En canvi, en el valencià general s’utilitza el castellanisme cera (d’acera). Esta era també, fa uns quants anys, la forma normal en el català de Catalunya, encara que actualment, gràcies a l’escolarització i els mitjans de comunicació, predomina clarament la forma vorera.
Exemples
De l’ambaixada en valencià de 1981 tenim este exemple:
“Primera i principal:
si no vols que el cavall
se te’l lleve la grua,
demana-li al Yeclano
un cartelet que posa ‘Corporació municipal’,
li’l penges del rabo
i ja pots aparcar l’animal
damunt de la baldosa
o a on t’ixca del pardal.”
La paraula torna a eixir en l’ambaixada de l’any 1983:
“Estic també molt disgustat
perquè l’obra del carrer
no hai forma d’acabar-la,
i damunt pa pujar a les baldoses
hai que tenir a mà una escala.”
Una altra mostra la trobem en l’ambaixada de 1987:
“Com estava a prop de la plaça,
i per si estava l’aparcament
ocupat pels vehículs
d’eixos de l’Ajuntament,
intente aparcar l’animal
a la vora de la baldosa
davant de cal Majoral.”
En l’ambaixada de l’any 1989, el cristià usa el mot quan parla de la nova màquina municipal de netejar els carrers:
“Xe, quin aparato!:
dóna gust vore-la treballar;
lleva baix unes graneres
que acomencen a rodar
i, en menos que canta un gall,
deixa els carrers com l’or
i les baldoses fetes una porcà’.”
Finalment, trobem dos exemples més en els textos humorístics de començaments dels anys 90:
“Me n’he pujat aquí dalt
per carrer de la ‘Huerta’,
i a penes me cabia el burro
al fer la baldosa ampla.” (1990)
“Me referixc a l’Esplanà’,
que li heu alçat les baldoses
i t’assentes en el banquet,
i com ha quedat tan baixet,
pareix que estigues cagant”. (1991)