‘BAC’, ‘BASCOLLÀ’, ‘CALBOT’, ‘CANTALÀ’, ‘CARXOTÀ’, ‘TAMBORINÀ’…
El camp semàntic referit als conceptes ‘colp i caiguda violenta’ és molt ric i expressiu en valencià. En la fitxa d’esta setmana recollim algunes d’estes paraules.
La majoria d’elles són mots derivats formats amb el sufix –ada (que en valencià es reduix a à pel fenomen de la caiguda de la d intervocàlica). Així: de cantal es deriva cantalada > cantalà; de galta, galtada > galtà; de carxot, carxotada > carxotà…
D’altra banda, els verbs que s’usen més son pegar i l’expressiu arrear.
‘BAC’
Segons el DNV, un bac és “1. Caiguda d’una persona que provoca un colp fort. Va entropessar i va caure un bac. 2. Colp violent. No parà de pegar bacs contra la porta fins que aconseguí trencar-la.”
Per la seua banda, el DCVB porta esta definició: “Caiguda forta, i cop que produeix (Tortosa, val.); cast. batacazo, baque.” Fixem-nos, doncs, com este diccionari classifica la paraula com a valenciana i tortosina.
Per exemple: “El xiquet ha esvarat, ha caigut i s’ha pegat un bac..!”
De l’ambaixada en valencià de 1987 tenim esta altra mostra:
“En el cor en un puny,
tire carrer per abaix,
pel costat de les escoles,
més que fart d’aquella llum
del color dels cagueroles.
Gire per Antonio Torres,
i casi me pegue un bac
contra el cantó de ca Regina,
perquè casi me deixa ciego
el foco de las Marismas.”
D’altra banda, el bac també és un joc de cartes en la jugada clau del qual es dóna una forta punyada damunt la taula mentre es diu: “Bac!” (hi ha també el recontrabac).
‘BASCOLLÀ’
L’ortografia d’esta paraula és bescollada, però almenys en el valencià de Petrer es pronuncia [baskollá].
Segons el DNV, bescollada és un “colp al bescoll”, mentre que el DCVB el definix com a “cop pegat amb la mà en el bescoll; cast. pescozón.”
Exemple: “No me mareges més, que te pegue una bascollà’ que vas a vore!”
A Catalunya, amb este significat, s’utilitza clatellada o clatellot (els dots mots, derivats de clatell, sinònim de bescoll (cast. cogote, pescuezo).
‘BATACÀ’
El DNV definix la paraula com a “caiguda violenta”. Segons el DCVB, és un “cop fort que es rep en una caiguda o topada violenta (Tortosa); cast. batacazo.”
Trobem un exemple d’este mot en l’ambaixada en valencià de1982:
A la plaça [de Baix] m’aprope,
dirigix els meus passos Al·là,
però més bé dirigix al burro
o aquí me pegue una batacà’.”
‘BRANCÀ’
La definició de “colp pegat amb una branca” la compartixen el DNV i el DCVB. Este últim dóna l’equivalència trancazo en castellà.
En les paraules que el cristià dirigix al moro, en l’ambaixada humorística de l’any 1996, trobem un exemple del mot:
Te pegaré tal brancà’
damunt de la carabassa
que tindràs més mal de cap
que els dissabtes per la nit
quan te claves al Carassa.”
‘CALBOT’
Segons el DNV, calbot és un “colp pegat amb la mà oberta al cap”, mentre que el DCVB el definix així: “Cop pegat amb la mà closa al cap (Tortosa, val.); cast. cachete, tamborilada».
‘CANTALÀ’
El DNV definix cantalada en una de les seues accepcions com a “colp de cantal”. Cantal, segons el mateix diccionari, és “pedra, cudol”. Finalment, la definició de cudol és la següent: “Fragment de roca dura, de dimensions variables i de forma més o menys arredonida per l’acció de les aigües i del redolament.”
Per la seua banda, el DCVB qualifica cantalada com a mot exclusivament valencià i en dóna un testimoni de la crònica del rei Jaume I. En tot cas –pensem nosaltres— havent-hi tants cantals a la Rambla, no ens estranya la profusió de cantalaes que hem trobat en les ambaixades de la Xusma i en valencià:
“MORO:
No vec a ningú en la torre,
¿és que els hauran llicenciat?
O estan sopant en ca Coixa,
pa no tenir que escurar.
¡Xe, tu, escolta, tronxicol!
Tiraré una cantalà’…
CRISTIÀ:
¿Qui ha tirat la cantalà’?” (ambaixada en valencià, 1976)
‘CARXOTÀ’
Segons el DNV, una carxotada és un “carxot fort”, mentre que carxot és “colp fort al bescoll pegat amb la mà oberta.”
Per la seua banda, carxot és definit pel DCVB com a “cop pegat al cap i al clatell amb la mà”, que du un exemple de Canyís i canyissaes.
A continuació, un exemple de l’ambaixada en valencià de 1985, en paraules del cristià al moro:
¿Hasta la Bassa Perico
vas a llevar-me tu a mi?
No tens tu prau reanyos,
cara de carabassí.
Mira que tinc molta mala baba,
i si la cosa se posa mal
vaig a llevar-te a carxotaes
hasta més amunt de l’Arenal.”
‘CASPORRÀ’
Curiosament, ni el DNV ni el DCVB recullen la paraula casporrada.
En canvi, sí que inclouen el mot casporra (del qual casporrada és un derivat), amb esta definició: “Garrot que acaba en forma de bola o cap gros” (DNV) i “Barra o garrot que a un cap té una bolla o regruix (Maestrat, Val.); cast. cachiporra.” (DCVB).
Per tant, una casporrada és el cop pegat amb una casporra.
Aquí en tenim dos exemples, de l’ambaixada en valencià de 1979:
“Però ja està bé de gastar saliva
en tonteres i xorraes,
anem a parlar en este tio
ans d’acomençar a casporraes.”
“Escolta, calla’t i deixa’m acabar,
no acomencem ans d’hora
caiga la casporrà’.”
‘COSTALÀ’
En principi, esta paraula pareix que és un castellanisme, ja que costal, en català/valencià, o bé és adjectiu amb el significat ‘de les costelles o del costat (lesió costal)’ o bé és substantiu, però amb el significat de ‘feix gran de llenya, com els que es cremen en un forn de coure pa o de rajoler’ (DNV; a Petrer hi ha precisament el renom Costalet, per l’ofici d’esta persona).
Per tant, costalada seria el castellà “golpe que alguien da al caer de espaldas o de costado” (RAE). En trobem dos exemples dels textos de l’ambaixada en valencià de dos anys distints.
En el primer, de l’any 1981, el moro parla del clot que hi havia a l’eixida del pont del matador:
“[…] i a la mateixa ixia
del pont del mataor,
hai un clot com una bassa
que li cap un camion.
Com el burro anava ciego,
tot per culpa de la set,
no va vore el clot
i se va caure el pobret.
¡Xe, quina costalà’!”
En el segon, de 1993, el moro conta com se li descontrola el burro:
“Li pose la quinta al burro
i quan ja estava embalat,
en la Bassa de Perico
se me va descontrolar.
Se regira, pega un trompo,
punxa les pates de davant,
una volta de campana
i em pegue la costalà’.”
‘GALTÀ’
Una galtada és un colp pegat a la galta.
En l’ambaixada humorística de1994, el moro conta els problemes que va tenir per arreplegar alguna cosa per a menjar en el quartelillo de La Palmera, on va anar a fer-se la sardineta convidat per un amic:
“I quan arribe a la porta [de La Palmera]
no se podia ni entrar:
la gent pegant-se galtaes
pa poder agarrar un plat.”
‘GARROTÀ’
De manera similar a casporrada, una garrotada és el colp pegat amb un garrot.
Així, en l’ambaixada de 1984, el cristià replica al moro després que este haja criticat els defectes del poble:
“Eres un moro arriesgat
i ademés prau imprudent.
Después de tanta garrotà’
¿no voldràs tu que t’entregue
les claus de l’Ajuntament?»
‘PUNTELLÓ’
Segons el DNV, puntelló és “colp pegat amb la punta del peu”. Es tracta, com diu el DCVB, d’una paraula exclusivament valenciana.
En l’ambaixada de la Xusma de 1956en trobem este exemple:
“Vine tu, que a puntellons,
sense ningun mirament,
les costelles te farem
plenetes de moretons!”
‘PUNYÀ’
Una punyada és un colp pegat amb el puny. Si l’he inclòs en esta llista és perquè en català oriental no s’usa, sinó que en lloc seu s’utilitza la perífrasi cop de puny.
Vegem-ne un exemple en l’ambaixada de la Xusma de 1950-51:
“Allí sabràs jo qui sóc:
de una punyà’ sóc capaç
de fer-te una coca el nas
pa que no te caiga el moc.”
‘TAMBORINÀ’
De la paraula tamborinada recollim tres accepcions que en dóna el DNV: “1. Colp fort. 2. Caiguda violenta. 3. Soroll molt fort”. Per la seua banda, el DCVB porta estes accepcions del mot: “2. Cop fort donat amb la mà (Solsona, Tortosa, Maestrat, Elx). 3. Caiguda violenta; cop que es pega en caure (Tremp, Tortosa, País Valencià); cast. batacazo. 5. Soroll molt fort [dóna un exemple del monover Canyís].”
Personalment, recorde que fa molts anys mon tio Enrique estava contant que, en una actuació de castells (torres humanes) que havia vist, un xiquet havia caigut del castell, i va dir: “Xe, s’ha arreat una tamborinà’, el manyaco!”. Aquí el significat és de ‘caiguda violenta’.
Aquí en teniu un altre exemple, de l’ambaixada de 1976, amb el significat de ‘colp fort donat amb la mà’:
“Vaig anar a l’apartament
per la canya de peixcar
i a posar-me el cinturó
perquè ixia a la general.
Comence a pegar-li al burro,
vinga la tamborinà’,
i corria més a pressa
que els que el manxego alquilà».
ALTRES
Per acabar, afegim a la nostra llista altres paraules del mateix camp semàntic que hem tractat en esta fitxa: carxot, cinqueta (‘colp pegat amb la mà tancada’, que el DCVB localitza a València, Sueca i Alacant), garguilot (‘colp pegat amb el dit del mig fent-lo recolzar sobre el polze i, després, disparant-lo, amb força’, que el DCVB documenta al Maestrat i València), guantà’…