‘AIDAR’
Significat

aidar = ‘Ajudar: prestar cooperació o col·laboració (a algú) en una activitat o un treball. Socórrer (una persona sense recursos)’ (DNV). (cast. ayudar).

El DCVB defineix este verb com a varietat i sinònim del més general (en totes les varietats del català/valencià) ajudar, i dóna este exemple de Ramon Llull: “Deu vol aydar a sa honor.” Este diccionari localitza aidar a Mallorca, Sort (Pallars Sobirà), Durro (Alta Ribagorça), Maella i Mequinensa (Franja d’Aragó), València i Oliva. Es tracta, per tant, d’una forma que compartixen el mallorquí i el català occidental i el valencià, i que en canvi manca en el català central.

Això no obstant, el llibre L’alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística, del professor Jordi Colomina, localitza el verb aidar com a arcaisme en el subdialecte valencià alacantí: a Guardamar (on s’usa només aidar) i a Onil (on conviu amb ajudar), però sorprenentment no diu res de Petrer.

 

Exemples

En l’ambaixada de la Xusma de 1951-1955 trobe este exemple:

“En este propòsit vinc
i el que estiga ‘de acuerdo’ en ell
que me seguixca i me aide
a pillar eixe castell.”

En trobe un altre en els primers versos de l’ambaixada de la Xusma de 1957:

“En el cor en la mà vinc enguany
repartint el bé per a on passe
aidant a aquell que me necessita
sinse que ningú la justícia me tasse.”

Més recentment també n’hi ha  exemples en el text de l’ambaixada en valencià. Així, en la de l’any 1977 el cristià, parlant de les obres de la Casa del Fester, diu això del llavors president de la Unió de Festejos, Hipólito Navarro, Guitarra:

“Diu que vol posar un bingo,
i a mi no me pareix mal,
sempre que aide un poquet
al fester aporrejat..”

I en el començ de l’ambaixada en valencià de 1983, que pareix una variant de la de 1957, torna a aparèixer aidar:

“En el cor en la mà vinc enguany
ple de paciència i raó,
aidant aquell que me necessita
sempre que no em done el tostó.”

 

‘BACORERO, BACORERA’

Significat

 Segons el DCVB, bacorero, -era significa “beneitot, curt d’enteniment”. Este diccionari localitza l’adjectiu a Benilloba, Biar, Calp i Crevillent.

D’altra banda, el DNV porta l’entrada bacorer, -era amb la següent definició: “covard, fluix, inútil”.

Per tant, pareix que l’adjectiu, aplicat a persones, sol referir-se bé a la falta d’intel·ligència bé a la condició de covardia o fluixesa.

Per una altra part, el DCVB presenta una accepció del substantiu bacora (del qual es deriva l’adjectiu bacorero, -era) molt aclaridora per al nostre propòsit; així, en sentit figurat el nom bacora equival a “persona fluixa o inútil per curtor d’enteniment”, sentit que es localitza a València i Alacant (el DCVB porta este exemple: “A tots mos han de sutarrà y el que no aprofita la vida és un bacora”, de Canyís i canyissaes, llibre del monover Joaquim Amo que ja hem comentat altres voltes en esta secció).

 

Exemples

Vegem ara els exemples que he trobat d’este adjectiu en el parlar de Petrer. El primer és de l’ambaixada en valencià del 1984:

“Però com jo no tinc por
i no sóc res bacorero,
no vaig passar el cagalló
que va passar el Rollero.”

Estes paraules les pronuncia el cristià i intuïm que fan referència a un atracament que va patir el personatge anomenat Rollero, ja que acte seguit el moro contesta: “No vingues tirant-te pegots / ni vingues fardant de valent, / si a tu t’arrimen com a ell / als rinyons una escopeta / totes es herbes de ca Milagros / serien molt poquetes / pa tallar-te la cagueta.”

Per tant, aquí bacorero té el significat de “fluix” o inclús de “porigós”.

Trobem més exemples del nostre adjectiu en l’ambaixada en valencià de l’any 1991: el moro contesta així a l’exigència del cristià d’entregar-li el castell:

“No vullgues ja tan prompte
fer-me passar per l’ambut,
en es fotocòpies teues
jo me torque el cul.”

I el cristià li respon:

“Pues tin cuidao, bacorero,
que el paper és algo teset
i te pots arrapar el ‘florero’.”

Aquí, bacorero pareix que vullga dir tant “fluix” com “babau, curt d’enteniment”.

Finalment, en l’ambaixada del mateix any el cristià usa este adjectiu quan parla d’una famosa campanya d’aquell temps per promoure l’ús del preservatiu entre els jóvens:

“En Petrer la juventut
està mot ben educà’,
i des del més espavilat
al xiquet més bacorero
saben que el “Póntelo, pónselo”
no se referix al sombrero.”

Fixem-nos que aquí la condició de bacorero s’oposa a la d’espavilat.

Per tant, podem concloure que bacorero,-era, té en petrerí el significat de “fluix, babau, curt d’enteniment”.

D’altra banda, una qüestió interessant és que en català/valencià hi també la paraula figaflor, que és literalment la figa “del primer esplet de les figueres que en fan cada dos anys, i madura devers el juny i juliol; cast. breva (DCVB)”, és a dir, bacora (en valencià: “figa de pell negra, molt primerenca i saborosa”, DCVB).

Doncs bé, en sentit figurat en català/valencià figaflor té el sentit de “persona no gens espavilada, mancada de vigor, de tremp” (Diccionari.cat) o “fava, badoc” (DNV), o sia, un significat molt paregut al del valencià bacora o bacorero.

Xavier Brotons es va decidir a posar en solfa tots els apunts que ha anant prenent durant tots estos anys –a voltes són apunts escrits, a voltes només mentals— amb la intenció de fer un humil homenatge al valencià petrolanco i com a mostra d’afecte a tots els seus parlants, amb molts dels quals m’unix una relació familiar o d’amistat. És licenciat en Filologia Clàssicam per la Universitat de Barcelona i amb màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.