‘NYAS!’

Significat

nyas! = ‘tin!, pren!, té!’ (cast. ¡toma!, ¡ten!)

Esta paraula s’utilitza quan volem que algú prenga allò que li estem oferint (també en sentit figurat).

Exemples

“¿En vols un poquet? Nyas!” (oferint a algú un tros de llonganissa, per exemple).

“Nyas un trosset de coca, que està molt bona!”

Al costat de nyas, que és forma típica del migjorn valencià, el català/valencià coneix la variant jas, amb el mateix significat.

Segons el DCVB, jas vindria de hages (forma de l’imperatiu del verb haver). En canvi, segons el Diccionari Etimològic de Joan Coromines, jas deriva del llatí habeas hoc o istud, que hauria donat (v)ias açò>jas açò.

Finalment, Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extensió, fa venir nyas de n’hi has (i jas de hi has), com a formes d’imperatiu del verb haver (amb el significat de ‘tenir’). (http://www.rodamots.com/amesames.asp?nm=2588)

Nyas també es pot usar com a interjecció, indicant sorpresa, especialment en la forma reforçada Nyas, coca! (amb les variants alcoianes indicades per Reig Nyas, torrat!, Nyas, cantí! i Nyas, cantí, tira-li!), equivalents del castellà ¡Toma castaña!, ¡Arrea! …

‘DENTILLES’

Significat

dentilla: ‘Llegum de la planta Lens esculenta, de forma rodonenca i aplanada; cast. lenteja’ (DCVB). Esta paraula sol usar-se en plural.

Exemple

En l’ambaixada de la Xusma de l’any 1958 trobe este exemple en boca del moro, que encara que parla en castellà utilitza algunes paraules en valencià:

“Elige lo que quisieres;
en tu mano está la guagua:
buenpuchero en fassegures
o dentillessucarradas.”

Dentilla és una variant de llentilla o llentia (forma preferentment utilitzada a Catalunya). A partir de la forma llentilla, dentilla s’explica per dissimilació de les dos ll.

La dissimilació és un fenomen fonètic freqüent que consistix en canviar per un altre un so que es repetix en la mateixa paraula. Per exemple, com enllentilla tenim la seqüència ll-ll (amb repetició de consonant), la canviem per la seqüència d-ll (sense repetició).

Uns altres exemples de dissimilació serien: processó>professó (s-s > s-f) [professó també és correcte]; ningú>dingú (n-n > d-n); i en castellà, armario>almario (r-r > l-r); sepultura >sepoltura (u-u > o-u).

‘NINCARA’

Significat

nincara = ‘encara’ (cast. aún, todavía)
Exemples

“¿Nincara no has acabat de fer la dina?”
“Nincara no ho sé: ho sabré demà.”
“¿No has acabat? ¿Nincara estàs aixina?.”

També he trobat un exemple en l’ambaixada de la Xusma, en el text dels anys 1951-1955:

“Clar està, la justícia en comptagotes:
com tens la paella del rabo,
fas ‘mangas y capirotes’,
i despuésnincara diuen
que en el món tots som germans:
tu, ben vestit i en sabates;
jo, casi en peix i descalç.”

Hi ha també la forma sincopada nincà’, amb pèrdua de l’última síl·laba, igual que en altres varietats existix la forma encà’ com a variant sincopada de encara.

Esta forma sincopada la trobe, per exemple, en el text de l’ambaixada en valencià de l’any 1975:

“¿Què? ¿Ja nos tens més pa dir?,
¿no hai més cuento?, ¿has acabat?
Pos agarra’t as orelles del burro
si és que estàs cansat,
pos jo tinc molt pa dir
i nincà’ no ha començat.”

La forma nincara no és exclusiva de Petrer, ja que també és troba en alguna altra varietat valenciana. Quant al seu origen, una explicació que se m’acudix és que s’haja format en contextos negatius a partir de l’expressió ni encara, o siga, la suma de l’adverbi negatiu ni i l’adverbi encara, amb l’evolució següent:

                                                                    ni encara >ni (e)ncara>nincara

Això no obstant, en textos antics de l’ambaixada de la Xusma (quan la redactaven el tio Alba, Juan Madrona Ibáñez i Evaristo Pla Medina), he trobat altres formes de l’adverbi encara que, tot i que hui en dia han caigut en desús en el parlar de Petrer, són interessants de remarcar: dencara i endencara:

“Dencara esteu aixina,
més que infeliços? D’encara
no esteu escarmentats
del garrot que vau a llevar? (1961)

“Agarra-te als pilars réssios
que fa rato m’has nombrat,
si en dencarasostpires
per el castell arrumbat” (1969)

 

Xavier Brotons es va decidir a posar en solfa tots els apunts que ha anant prenent durant tots estos anys –a voltes són apunts escrits, a voltes només mentals— amb la intenció de fer un humil homenatge al valencià petrolanco i com a mostra d’afecte a tots els seus parlants, amb molts dels quals m’unix una relació familiar o d’amistat. És licenciat en Filologia Clàssicam per la Universitat de Barcelona i amb màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Poden consultar més “Paraules de Petrer” en este enllaç.