‘ANTIU, ANTIUA’
Significat
antiu, antiua = ‘antic, antiga’ (cast. antiguo, antigua)
Exemples
De l’ambaixada en valencià de l’any 1990:
“Al’ataque, musulmans!,
que no en quede ni uno viu,
van a caure tots seguits
lo mateix que el casco antiu.”
Un altre exemple, de l’ambaixada en valencià de 1991:
“¿Qui se’n recorda hui en dia
de l’antiu Ajuntament,
del cine de l’Esplanà’,
de l’hort del tio Txambitero
o de la Creu de Mollà?”
Quan era xiquet, la dina familiar del dia de Nadal la fèiem en ca m’aueloConrado i m’auela Asunción, la tia Rollera, pares de mon pare. Més tard, a l’hora del cafè, la casa es plenava amb les visites d’altres familiars. Un any, recorde que quan va arribar el meu padrí Elías, cosí germà de mon pare, que era habitual d’aquell dia, va dir: “Mosatros som es antius!”
El DCVB explica molt bé les formes petrerines (també les documenta a Alacant, Biar, Novelda, Elx i Santa Pola) d’este adjectiu: “La forma femenina antiua és el resultat de la fusió de la g de antigua en la u següent (cf. el val. àiua per aigua, aülla per agulla, juar per jugar, etc.); la forma masculina antiu és una reconstrucció sobre la femenina antiua.”
O siga, a partir del femení antiua (que ve de antigua, forma segurament castellanitzada de antiga) –igual que aiua en compte de aigua—, per regressió, s’ha fet el masculí antiu, fugint-li la a, que és la marca de femení.
‘AIGUA/AUIA’
Significat
aigua/auia= cast. agua
Tot i que crec que actualment en el parlar col·loquial de Petrer (no influït per la llengua normativa) predomina la forma auia, en canvi també pense que la forma aigua era la més habitual fa anys i encara ho és en els parlants petrerins ancians (paradoxalment tampoc gens influïts per la llengua normativa; no obstant això, és possible que hui en dia la norma escolar haja reintroduït aigua). Això m’ho fa pensar el fet que en els textos més antics de les ambaixades de la Xusma només trobe la forma aigua (amb un cas, molt interessant, de aihua), però mai auia:
“I defendré als toreros
que sàpien el tratge lluir,
i castigaré a tots eixos
que li posen aigua al vi.” (1950-1951)
“Com en el món tot combina,
el meu pensament és
advertir als panaers:
¡menos aigua i més farina!” (1950-1951)
“De una plomà’ acabaré
en el vi artificial,
i aquell que al vi li pose aigua
li faré en el front una senyal […]” (1952-1955)
Com deia, un exemple molt interessant el trobem en l’ambaixada de la Xusma de l’any 1957:
“[…] i tots els carrers del poble
arreglaets quedaran,
i els casiues noves que han fet
aihua correnta tendran […]”
Efectivament, esta forma aihua per compte de aigua (similar a antiua en lloc de antigua) és la que posteriorment explicarà la variant auia.
Així, el pas de aigua a auia s’explica si prèviament aigua es convertix en aiua (també escrit aihua, com acabem de vore), o siga: per compte de pronunciar “gua” passa a pronunciar-se “ua” (més o menys seria com la diferència que hi ha en castellà entre pronunciar huevo i güevo).
A continuació el que passa és que hi ha una metàtesi (canvi de lloc d’un so en la mateixa paraula):
aiua>auia (amb canvi de lloc de la ii la u)
Per tant, el procés sencer és este:
aigua >aiua (aihua) >auia
El cas és que la variant auia (amb metàtesi) està molt estesa actualment en valencià.
Finalment, direm que aigua és una paraula molt interessant, ja que en català/valencià en documenten unes quantes formes diferents, a banda de l’estàndard aigua: auia (valencià), aiga (en una part de Catalunya), aigo (a Mallorca), aigo [áigu] (a Menorca), algua (alguerès), aiguo…
‘TERRÓ’
Significat
terró = ‘Massa feta d’ametles, de pinyons, d’avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolate, etc., que normalment es presenta amb bases rectangulars.’ (adaptació de RodaMots) (cast. turrón)
En català/valencià la forma general d’esta paraula és torró (pronunciat [torró] i [turró]), de la qual probablement procedix el castellà turrón.
El DCVB recull també les variants [tarró] (Castelló) i [tərró] (Mallorca, vulgar), però en canvi no diu res de la variant [terró], que documentem a Petrer.
Exemple
De l’ambaixada en valencià de 1990:
“Mos endolça la Cooperativa
en terró i polvorons,
i en sidra, que és molt sana.
Per cert, ¿hauran fet adoptiva
a eixa xica, l’Asturiana?”
Etimologia
Respecte a l’etimologia (l’origen) d’esta paraula, hi ha dos teories:
1. La primera diu que la forma original és torró, i la relaciona amb el verb torrar (perquè per fer-lo es torren les ametles i altres ingredients).
1. La segona creu que la forma original és terró (derivat de terra), que tindria el significat de terròs (‘conglomerat de terra’), per la similitud de la forma d’un terró amb la d’un terròs.
Si la forma originària fóra torró, terró s’explicaria per dissimilació de vocals: o siga, d’una parella de vocals o-o passaríem a una parella e-o (com en gener>giner, e-e>i-e).
En canvi, si l’original fóra terró, torró s’explicaria pel fenomen contrari, o siga, per assimilació de vocals: e-o >o-o (igual que pero>poro; fenoll>fonoll).
Les variants bàsiques del terró són el terró bla (el de Xixona) i el terró dur (el d’Alacant).
Xavier Brotons es va decidir a posar en solfa tots els apunts que ha anant prenent durant tots estos anys –a voltes són apunts escrits, a voltes només mentals— amb la intenció de fer un humil homenatge al valencià petrolanco i com a mostra d’afecte a tots els seus parlants, amb molts dels quals m’unix una relació familiar o d’amistat. És licenciat en Filologia Clàssicam per la Universitat de Barcelona i amb màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Poden consultar més “Paraules de Petrer” en este enllaç.