En el trinquet
-Quina fallada! És la gota que fa vessar el got. No tornaré a apostar per Joan.
-No sigues tan exigent. És el pilotaire amb més futur del trinquet. Açò és un joc: a voltes es guanya i a voltes es perd.
-Però com es pot fallar una pilota tan fàcil!
-S’ha esvarat; s’ha vist perfectament. La pilota ha trencat a l’escala i no li ha pogut pegar.
-Si en lloc d’una pilota fóra un ou o un plat d’arròs, no l’hauria deixat passar.
-No juga sol, Joan, saps? El feridor de l’equip contrari ha tirat la pilota al lloc exacte.
-Què dius, ara, “al lloc exacte”? Estic segur que la meua iaia, amb vint anys menys, l’hauria tornada?
-No creus que exageres un poc?
-Sí, tens raó: la meua iaia l’hauria tornada ara mateix: asmàtica, reumàtica i amb noranta anys.
Remarques de vocabulari
bot bote
braç cobro
camp campo
col·locar colocar
colp golpe
corda cuerda
correguda carrerilla
costat lado
davanter –a delantero –a
dretà –ana (o dreter –a) diestro –a
esquerrà –ana zurdo –a
faixa faja
guant guante
iguals empate
joc juego
línia línea
llançar lanzar
mà mano
mitger medio
mocador pañuelo
punt punto
quadre (o quadro) cuadro
quart cuarto
quinze quince
racó rincón
roig (o vermell) rojo
rebot rebote
tallar cortar
tornar devolver
traure sacar
trenta treinta
treta saque
Si vols saber més del vocabulari de la pilota valenciana, pots descarregar-te el vocabulari d’este esport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en http://www.avl.gva.es/img/EdicionsPublicacions/Publicacions/Vocabulari%20del%20joc%20de%20pilota.pdf
Un poquet de gramàtica pràctica
La o oberta
Igual que passava amb la e, amb la grafia o també podem representar dos sons diferents: el de la o tancada i el de la o oberta. En el diàleg en tenim una bona mostra. Així, és tancada la o de les paraules gota, apostar, pilotaire, noranta, contrari. En canvi, és oberta la o de les paraules got, açò, joc, lloc, pilota, poc. També és oberta la o de les paraules albercoc, arròs, bajoca, bo, bou, bunyol, carxofa, cos, cosa, destrossa, dijous, esport, fesol, foc, granota, groc, grossa, impost, mort, ninot, oli, prou, quota, respondre, roig, sol, taronja.
La distinció entre oberta i tancada és rellevant des del punt de vista del significat, ja que hi ha paraules que només es distingeixen per la pronúncia oberta o tancada de la o. Comprova-ho:
O OBERTA
Neus és una dona molt aguda.
S’ha trencat un os de la cama.
Esta nit no tinc gens de son.
O TANCADA
Josep no es dóna mai per vençut.
Al zoològic hem vist un ós panda.
Són els llibres que esperàvem.
Si vols aprofundir-ne més, pots consultar la proposta d’estàndard oral de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, pàgines 6 i 7: http://www.avl.gva.es/PDF/Diccionari/Oral.pdf
Castellanismes innecessaris
alardejar (de)* vantar-se, fer el fatxenda, jactar-se, vanagloriar-se; fer gala de, presumir de, vanar-se de, vanagloriar-se de.
Pep no ha parat de gallejar davant les xiques des que ha vingut, però sé del cert que no es menjarà una rosca. Li agradava fer gala de la seua intel·ligència, ja que no podia fer-ho del seu atractiu físic.
amamantar* alletar, lactar
A Bimba no li agrada alletar el xiquet davant de gent desconeguda.
arrimar el hombro* donar un colp de mà
En estos moments de crisi cal donar un colp de mà per poder ajudar a eixir-ne.
duenyo –a * amo –a
L’ama de la casa ens ha dit amb bones paraules que era massa cara per a les nostres possibilitats, vaja, que no teníem ni per a la caseta del gos.
hazmerreír* riota (femení), rialla (femení), burlot
Amb eixe vestit era la riota de la festa.
laguna* estany, llacuna
L’estany de Banyoles és el més gran de Catalunya i un dels més extensos d’Espanya.
no hi ha de què* de res
-Moltes gràcies per deixar-me passar.
-De res, senyora, només faltaria!
píldora* píndola
La píndola de l’endemà és una bona solució per a accidents, però gens recomanable com a mètode anticonceptiu d’ús corrent.
poste* pal
La jugada del barcelonista Pedro va ser maradoniana, però no la va culminar amb èxit perquè la pilota tocà en el pal.
vanguàrdia* avantguarda
Les avantguardes artístiques més importants de principis del segle vint foren el cubisme, futurisme, expressionisme, dadaisme, surrealisme i impressionisme.
Més lèxic
“Fallo”, fallada i fallida
La paraula “fallo” és un castellanisme innecessari que ha adquirit una gran difusió col·loquialment. Però hi ha molts recursos propis per a eludir esta forma espúria. Un és el que fa servir un dels personatges al començament del diàleg de més amunt: “Quina fallada!”. En este mateix sentit també es poden utilitzar, de manera molt natural, les formes error, errada i erro. En altres casos, però, cal recórrer a solucions més específiques. Així, en cardiologia s’ha de dir fallida cardíaca per a referir-se a la ‘disminució del volum de sang bombejat pel cor’. D’altra banda, en l’àmbit de la judicatura, cal emprar sentència, veredicte o decisió. Per últim, quan s’entrega un premi s’ha de dir decisió: La decisió (i no el “fallo”) del jurat del premi de redacció de Petrer ha sigut molt meditat per la qualitat de les obres guanyadores.
Locucions, frases fetes i refranys
fugir del foc i caure en les brases: salvar-se d’un perill, d’un mal, i caure en un altre de pitjor (cast. salir de Guatemala y entrar en Guatepeor).
Pep va deixar la seua faena anterior perquè li pagaven poc. En l’actual, li han baixat el sou i cobra menys que abans; el pobret ha fugit del foc i ha caigut en les brases.
de bon dir (o de bon fer): es diu d’una acció que resulta fàcil de fer (cast. fácil de…)
Ha sigut un problema de bon fer.
saber-ne un niu: saber-ne molt (cast. saber un rato, saber la tira).
Lluís, del seu treball, en sap un niu, però de la vida, gens.
tindre bones penques (o tindre cara de bon any): fa referència a una persona grossa (cast. estar entrado en carnes).
Era un xicot que tenia bones penques, però des de fa un temps va al gimnàs i pareix un model.
el ventre no admet raons (cast. el hambre no atiende a razones)
Topònims
Petrer
Barranc de la Llenya
Casa del Tio Figuera
els Pesebrets
Ermita del Crist
la Cabra
Altres llocs
Addis Abeba (capital d’Etiòpia)
Alaska
Alcobendas
Asunción
el Comtat (comarca)
els Picos de Europa
Kabul
la Canal de Navarrés (comarca)
San Lorenzo de El Escorial
Xúquer, riu (cast. Júcar)
Descarregat el pdf de la lecció.
*aposta / juguesca / jugadissa / messions (posar-jugar-se-entaular (unes) ~) / travessa / porfídia (por-fia) | posada / parada (suma jugada en una juguesca o travessa) / diners (entaular ~) | fig. en certs casos equival a Proposta-proposició, envit (fer l’~ de), tria, decisió, empenta, direcció, compromís
*apostar / fer una juguesca / messionejar Bal. / posar(-hi) / fer-posar-entaular-gosar (unes) messions / gosar Bal. / posar-entaular-jugar diners / travessar / fer una travessa o fer travesses / casar / jugar-s’hi (/quelcom) / acarar DCVB / fer una porfídia (porfia) DCVB. *Aposti que…. : m’hi jugui un pèsol que… Què (t’hi) jugues que… ? : Vols (t’hi) jugar que… ? Quant juguem (que…)? Què hi poses? Què t’hi poses? Messions vos vull posar que… Et gosi messions) que…
*apostar per / voler | jugar (fort) per / defensar / inclinar-se per / optar per / advocar per / decidir-se per / prendre partit per / decantar-se per / pronunciar-se a favor de / ser partidari-partidària de / promoure / anar-estar a favor de / estar decidit a
apostar (Posar en un indret per a algun fi; posar-se a l’aguait, estar de parada. («Els miners apostats lluny del túnel», La capella embruixada, p.36, Joan Tocabens)
*lactància / lletança / alletament
*lactant / alletant. V. *Bebè
*lactar / alletar
*alardejar / bafanejar-bufanejar / bravejar / vanar-se / vantar-se / (vana)gloriar-se / (vana)gloriejar-se / prear-se / ufanar-se / ufanejar-se / fer ufana (d’una cosa) / fer-s’hi veure
*fallo / falla / fallada / fallida / falliment / fallença | decisió / resolución / veredicte | sentència / pronun-ciament / dispositiva (aquest darrer és el terme legal al Principat per a ‘‘pronunciament dispositiu o imperatiu d’una sentència dictada per un jutge o tribunal’’) | decisió (d’un jurat per a atorgar un premi)
*erro m. / erra f. / errada / errament / errança ant.
*amo / mestre / senyor / propietari / patró. *ama de casa: madona (de casa); *ama de claus: majordo-ma. *amo i senyor: senyor i major
*amoïnar / molestar / incomodar / importunar
*amoïnar-se / preocupar-se / inquietar-se / passar-tenir pena-ànsia-èrnia R / tenir quimera / neguitejar-se / frissar(-se) R+++ / basquejar-se / grifar-se / donar-se mal temps / fondre’s / greixfondre’s R (per-de + v. inf.) / acaboriar-se / encaboriar-se / caboriejar-se / patir (No pateixis!)
amoixar R (DIEC amanyagar, acariciar; afluixar, amansir-se, perdre la força o la irritació) / amoixir R (tornar-venir moix; marcir, pansir, passar-se. DIEC Amoixir: Una fruita, esdevenir moixa)