A la parella del castellà llevar/traer hi correspon el català/valencià portar (amb el sinònim dur). És a dir, allà on el castellà usa dos verbs, el català/valencià només en coneix un: “Llévale el regalo a Juan = Porta/du-li el regal a Joan”; “Trae las cajas aquí = Porta/du les caixes aquí.”
En canvi, el valencià meridional alacantí es distingix del valencià general (que només usa portar o dur amb estos dos significats del castellà llevar/traer) precisament perquè ha introduït el castellanisme llevar amb el significat de ‘conducir algo desde un lugar a otro alejado de aquel en que se habla o se sitúa mentalmente la persona que emplea este verbo’ (RAE). Així, en alacantí (també en el valencià de Petrer) les frases següents serien: “Lleva-li el regal a Joan” i “Porta les caixes aquí”. O sia, portar ha conservat solament el significat del castellà traer (‘conducir o trasladar algo al lugar en donde se habla o de que se habla’ (RAE)), mentre que llevar s’usa igual que el seu homògraf castellà.
Segons Jordi Colomina (L’alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística, p. 217-219), el castellanisme llevar s’usa actualment a les tres comarques del Vinalopó (Alt, Mitjà i Baixx) i a Guardamar, però no en el Camp d’Alacant.
Quant a l’antiguitat de la introducció d’este castellanisme, el professor noveldenc Brauli Montoya (Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’Edat Moderna, p. 246-255) sosté que va començar per l’Horta d’Oriola ja en el segle XVII, però a Petrer va arribar després, i en tot cas abans que un altre castellanisme que ja hem comentat en esta secció, sacar.
Respecte a Petrer, tenim documentats exemples de l’ús de llevar ja en un parlant nascut en 1878: es tracta de Francisco Mollà, el tio l’Hereu, que l’any 1973 va ser entrevistat pel meu iaio, Hipólito Navarro (entrevista gravada en una cinta de casset). En esta conversa, parlant de l’antiga comparsa de Cavallers (de finals del s. XIX) de la festa de moros i cristians, el tio l’Hereu diu: “Llevaven un cavall davant pa fer rancho!” i “Per això li van sacar el Cavall a Silvestre […], perquè llevava un cavallet d’eixos.”
La introducció del castellanisme llevar, però, ha tingut una altra conseqüència en el valencià alacantí: tal com ja vam explicar en la fitxa VI d’esta sèrie, en valencià general hi ha el verb genuí llevar (amb el significat de ‘separar (alguna cosa) del lloc on està, d’allò a què està aplicada, unida, de què és una part o un membre’ (DNV), castellà quitar; per exemple: “He de llevar-li la roda al cotxe”). Per tant, la introducció del castellanisme llevar ha fet que l’alacantí haja hagut de substituir l’autòcton llevar per un altre verb. Tal com ja vam vore, en el valencià de Petrer este verb ha sigut fugir (“Fuig-li la roda al cotxe”), mentre que en altres localitats s’ha optat pel també castellanisme sacar (que en petrerí, en canvi, s’usa amb el significat de ‘traure de dins a fora’, cast. sacar).
Per tant, els castellanismes llevar i sacar, presents en el valencià alacantí, són desconeguts pel valencià general (que usa portar/dur i traure, respectivament).
‘LLEVAR’
En els exemples següents, que corresponen als textos de les ambaixades de la Xusma (1950-1964) i en valencià (1975-2000), es pot comprovar com amb el verb llevar ja s’han creat locucions com llevar pressa, llevar cuidao…:
“Tu vius molt equivocat,
a mi em queda molt que fer,
ans que res, lo primer,
quan el guant te haja tirat
serà llevar-te al col·lege
perquè estàs mal educat” (1950-51, cristià).
“No te cregues tu, macaco,
que aquí mos xuplem el dit.
Per lo que eres de atrevit
llevaràs algun sopapo” (1950-51, cristià).
En l’ambaixada de 1952-55, el moro amenaça al cristià:
“No menjaràs més mançanes
ni cireres de Catí,
no llevaràs més sabates
ni menjaràs més gaspatxos
ni més arròs ni putxero,
sinó rates i fardatxos.
I si als mans arribem
te convertiré en burrero
i de la teua pell no se podrà fer,
per no poder, ni un pandero.”
I el cristià no es fa arrere:
“Conque lleva molt cuidao
que no abaixe del castell […].
Si la desprecies [la meua proposició] te assegure
que te posaré el cabeçó,
te enganxaré en la riata
que tira del carretó,
i llevaràs més verga
que lleva un burro forner
i después te arrepentiràs
de no haver-ho pensat bé.”
“¿D’encara esteu aixina,
més que infeliços? ¿D’encara?
¿No esteu escarmentats
del garrot que vau llevar?” (1961, moro).
“Si no lleve el cinturó
eixe de seguretat
és perquè no me cabia,
perquè com lleve posat
el de petróleo-mania,
si fique l’altre al costat
el melic s’aufegaria […].
Teniu que deixar també
a totes les xiques guapes.
Lleva-te les lletges i paves,
als que volen la igualtat.
Si és que encara m’apretes,
lleva’t a les viudes i al gat.” (1975, moro).
“Com llevava molta pressa
no vaig parar ni a fumar.
Però el burro de l’oferta
al final me va ixir car,
perquè era molt distragut
i no va vore el cantal” (1976, moro).
“I si vols arribar antes,
perquè no va la somera,
quirda al Raspai, ve en el taxi,
i en un momentet te lleva” (1976, cristià).
“Si vegueres el recibo
per no pagar a temps l’asfaltat,
no parlaries aixina
i te quedaries atontat:
dos mil pessetes de recàrrec,
el papeleo i el jusgat
i no m’han sacat els cansonsillos
perquè els llevava posats” (1977, moro).
“Pa arribar a diputat
jo crec que tu tens salero.
Lo que hai que llevar és cuidao
i no gastar en propaganda
com va gastar el Pastelero” (1978, moro).
‘PORTAR’
Com ja hem vist un poc més amunt, en català/valencià un sinònim de portar és dur: “Va portar-me les camises noves = Va dur-me les camises noves.” Quant al valencià alacantí, s’usa només portar al Vinalopó Mitjà (amb Petrer) i a la Canyada; portar i dur a Elx, Crevillent i Biar, i només dur a Santa Pola i Guardamar (Jordi Colomina: L’alacantí, p. 218).
En canvi, sorprenentment hem trobat un exemple (això sí: només un) d’ús del verb dur en l’ambaixada de la Xusma de 1950-51, quan el moro li diu al cristià:
“Trates en uno que compta
en un canó de artilleria,
i té també cavalleria
que ha dut de la Remonta.
Quant este potent exèrcit
i el que tinc enquartelat
te hagen de cara atacat
voràs de qui és el èxit.”
Tots els altres exemples, però, com és lògic, són del verb portar. Així, en l’ambaixada de 1957, el moro declara en la seua primera intervenció:
“Pues porte al burro del Boix
servint-me de pedestal,
prometent-me el animal
el no tirar cap de cos”
“¿No has sentit parlar de mi?
Sóc el terror de l’Oriente
i porte un call en el peu
pa que me’l cure Vicente” (1978, moro).
En l’ambaixada de 1979, el moro promet regals al cristià a canvi de l’entrega del castell:
“Avellanes i cacauets,
cervesa i Fanta de llanda;
quaranta arroves de vi
i més copes i més prèmits
que a Gabriel i que a Corbí.
Gambes, quisquilla, cigala
i te porte un alcalde moro
que és el que mana en Caprala.”
En 1982, el moro i el cristià mantenien este diàleg:
Moro:
“Quan jo me porte al Rotllero
voràs com parles més a (e)spaiet.”
Cristià:
“Tant si te portes al Cavall
com a Evaristo el Rotlleret
ja pots dir-lis d’antemà
que se tendran que enfrentar
en el meu cosí Miguelet.”
“¿Qui ve xillant a estes hores
armant tanta escandalera?
Segur que ve a arreglar els papers
pa fer la declaració de renta.
Porta’t els llibretes i el carnet
que ja t’ho arreglaré
quan haiga passat la festa” (1984, sentinella).
En l’ambaixada de1986, el cristià pregunta al moro:
“¿Quins mangoneos te porten
per estos alrededors
que, segun el sentinella…?”
Finalment, tal com ja vam vore en la fitxa XXII d’esta sèrie, el verb portar també s’usa en la locució No portar careo una cosa:
“I és que no porta careo
que entre dos pobles germans [Elda i Petrer]
quan no els de dalt els de baix
sempre estiguem criticant” (1989, moro).