‘TUFARRERA’

El Diccionari Normatiu Valencià definix tufarrera com a ‘tuf intens’. Per tant, tufarrera és un derivat de tuf, que ve definit de la següent manera pel mateix diccionari: “Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició o en combustió imperfecta.”

D’altra banda, el DCVB definix tufarrera com a “tuf molt fort”, localitza la paraula a Monòver i en dóna un exemple de Canyís i canyissaes, del monover Joaquín Amo (llibre que recull articles publicats en el començ del segle XX): “Siga per la tufarrera o per l’enreo de la gàbula.”

Siga com siga, en el meu record personal associe tufarrera a eixa olor i eixe ambient desagradables que, per exemple, es poden respirar en una habitació que ha estat tancada i en la qual, per exemple, s’ha fumat, especialment puros.

Exemples

En l’ambaixada en valencià de 1977,  el cristià li conta al moro que últimament estan modernitzant el poble i hi ha moltes novetats:

“I tinc un projecte ara

que està al punt d’acomençar,

un Centro de Juventut

en cafeteria i bar,

sense olors ni tufarreres

com hai en el Musical,

que te prens el cafè, respires,

i acabes gomitant.”

En la de l’any 1988, el moro usa la paraula parlant del futur mercat de la Frontera, que llavors s’estava construint::

“I no tindrà escalinates

ni cristalets de colors,

però tindrà un bon repés

i bona ventilació

pa que se’n vaja en seguia

la tufarrera a sardina.

I no farem com en Elda

que per posar-li més coses

li han fet hasta una piscina.”

D’altra banda, en l’ambaixada en valencià de 1990, la utilitza el cristià quan parla de les obres del futur Parc 9 d’Octubre:

“I si l’acaben pa este segle

podràs passejar pel ‘parque’

en tota la llibertat,

‘aunque’ està constant-los més

que l’obra de l’Escorial.

I ara, com és primavera

i no passegen els gossos,

no haurà cap tufarrera.”

Finalment, la nostra paraula torna a aparèixer, esta volta en boca del cristià, en l’ambaixada de l’any 1998:

“En tot el temps que he estat

dins de la Junta Central,

ha segut com un ‘idilio’.

Només tiraré en falta

la tufarrera de puro

que me deixava Cecilio».

‘BALDOSA’

Pronunciació

[baldóza]

Significat

Mentre que el DNV no recull esta paraula, el DCVB, en la seua segona accepció, diu això de baldosa: “Andana enrajolada en el carrer, a la vora de la paret de les cases (Elx, Monnòver); cast. acera. De bon de matí, ans de que agranen la baldosa es veïnes, Cañís 60”.

Per tant, fixem-nos com el DCVB documenta el mot a Elx i Monòver i en posa un exemple de Canyís i canyissaes, del monover Joaquín Amo.

Segons el professor alcoià Jordi Colomina (L’alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística), baldosa és una paraula pròpia del valencià alacantí: es tracta d’un murcianisme, ja que baldosa es diu en municipis castellanoparlants com Cartagena, però també Saix i Villena.

Colomina també destaca altres creacions lèxiques interessants del valencià alacantí per designar allò que en castellà es diu acera, com ara penya (a Monòver), gradeta (pronunciat [graéta], a Mutxamel) i rajola (traducció de baldosa, a Novelda).

En canvi, en el valencià general s’utilitza el castellanisme cera (d’acera). Esta era també, fa uns quants anys, la forma normal en el català de Catalunya, encara que actualment, gràcies a l’escolarització i els mitjans de comunicació, predomina clarament la forma vorera.

Exemples

De l’ambaixada en valencià de 1981 tenim este exemple:

“Primera i principal:

si no vols que el cavall

se te’l lleve la grua,

demana-li al Yeclano

un cartelet que posa ‘Corporació municipal’,

li’l penges del rabo

i ja pots aparcar l’animal

damunt de la baldosa

o a on t’ixca del pardal.”

 

La paraula torna a eixir en l’ambaixada de l’any 1983:

“Estic també molt disgustat

perquè l’obra del carrer

no hai forma d’acabar-la,

i damunt pa pujar a les baldoses

hai que tenir a mà una escala.”

 

Una altra mostra la trobem en l’ambaixada de 1987:

“Com estava a prop de la plaça,

i per si estava l’aparcament

ocupat pels vehículs

d’eixos de l’Ajuntament,

intente aparcar l’animal

a la vora de la baldosa

davant de cal Majoral.”

 

En l’ambaixada de l’any 1989, el cristià usa el mot quan parla de la nova màquina municipal de netejar els carrers:

“Xe, quin aparato!:

dóna gust vore-la treballar;

lleva baix unes graneres

que acomencen a rodar

i, en menos que canta un gall,

deixa els carrers com l’or

i les baldoses fetes una porcà’.”

 

Finalment, trobem dos exemples més en els textos humorístics de començaments dels anys 90:

“Me n’he pujat aquí dalt

per carrer de la ‘Huerta’,

i a penes me cabia el burro

al fer la baldosa ampla.” (1990)

“Me referixc a l’Esplanà’,

que li heu alçat les baldoses

i t’assentes en el banquet,

i com ha quedat tan baixet,

pareix que estigues cagant”. (1991)