Tercera lliçó: En la cuina

-Vols que faça l’ensalada?
-Sí, però aboca-hi només un rajolí d’oli per a amanir-la. Res de sal ni vinagre. En tot cas, una miqueta d’orenga.
-El teu desig és una orde per a mi. Ja ho veus, estic boig per tu.
-En eixe cas desitjaria que, mentre jo prepare els sandvitxos, parares també taula.
-Si és un capritx teu, ho faré gustosament. Però, en comptes d’un sandvitx, per què no guises un peix al forn?
-Lamente decepcionar-te, però jo no estic tan boja per tu com tu per mi: ja saps que no m’agrada cuinar. De tota manera, si t’abellix menjar peix, el pots guisar tu mateix.
-No, gràcies. M’estime més obrir una llanda de sardines en escabetx.
Remarques de vocabulari
amanir (o adobar) aliñar plàtera (o font) fuente

arrebossar  rebozar

postres (femení i plural) postre
batedora batidora ratllador rallador

rentavaixella (o llavaplats) lavavajillas

cassola cazuela safata bandeja
coure cocer saler salero
davantal delantal setrilleres vinagreras
embut embudo sucrera (femení) azucarero
escorreplats escurreplatos torcamans (masculí) paño de cocina
espremedora (femení) exprimidor torrar, rostir asar
decebre (o decepcionar) decepcionar

farcir rellenar

companatge (o fiambre)  fiambre

truita tortilla
forn horno
fregir freír
microones microondas
morter mortero
motle molde
obridor abridor
ouera huevera
plat plato
Un poquet de gramàtica pràctica
Complement directe sense preposició
• La preposició A no es posa davant un complement directe, excepte en els casos següents:
1. Davant un pronom fort (jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells, vosté).
2. Quan pot haver-hi confusió entre subjecte i complement directe (són pocs casos).
3. És opcional davant TOTS, TOTHOM, ALGÚ, NINGÚ i davant NOM PROPI DE PERSONA.
• Per a saber si estem davant un complement directe o indirecte, posem-lo en singular (si no ho està ja) i, aleshores, fem la substitució pel pronom feble: si canvia per EL/LA/EN és complement directe (i no durà preposició); però si canvia per LI, és complement indirecte (i haurem de posar la preposició A).
Exemples:
AMB PRONOM PERSONAL FORT
Malament Salude’l ell de part meua.
Salude’l a ell de part meua.
EN CASOS D’AMBIGÜITAT O CONFUSIÓ
Malament S’ajuden l’un l’altre.
S’ajuden l’un a l’altre.
Malament El respecta més que un pare.
El respecta més que a un pare.
Malament He vist l’home qui va interrogar Marta.
He vist l’home a qui va interrogar Marta.
DAVANT TOTS, TOTHOM, ALGÚ, NINGÚ o NOM PROPI DE PERSONA
El fiscal va acusar tota la banda d’atracadors.
O
El fiscal va acusar a tota la banda d’atracadors.
He saludat Júlia pel carrer.
O
He saludat a Júlia pel carrer.
AMB COMPLEMENT DIRECTE
Malament El general va manar afusellar a deu soldats.
El general va manar afusellar deu soldats.
COM SABER SI UN COMPLEMENT ÉS DIRECTE O INDIRECTE
Joan va avisar els seus veïns. / Joan va avisar als seus veïns.
Posant-lo en singular i veient si la pronominalització és EL/LA o LI:
Joan va avisar el/al seu veí > Joan el/(*li) va avisar.
Com que pronominalitza EL, és complement directe. Per tant, no durà preposició i l’oració serà:
Joan va avisar els seus veïns.
Per tant, davant un complement directe i, com a norma general, no posarem la preposició A.

Castellanismes innecessaris
*aguinaldo estrenes
Enguany, els iaios ens han donat moltes estrenes, a pesar de la crisi.
*alfombra estora, catifa
He comprat una estora en el mercat .
*catxorro cadell
M’he trobat pel carrer un cadell de dòberman i me l’he quedat.
*deslumbrar enlluernar
No poses les llargues que enlluernes i pots provocar un accident.
*embrague embragatge
S’ha trencat l’embragatge i la factura serà de no dir.
*huelga vaga
Els sindicats han convocat una vaga general per a protestar per la precarietat laboral.
*lograr aconseguir, obtenir, obtindre
Al final, amb esforç i constància s’aconseguix el que es vol.
*misil míssil
L’exèrcit espanyol ha comprat míssils terra-aire de dos mil quilòmetres d’abast.
*renta renda
He contractat un assessor perquè m’ajude a fer la declaració de la renda.
*solomillo rellomello.
El rellomello amb salsa roquefort és un dels meus plats preferits.

Més lèxic
Parar taula i posar la taula
Els falsos paral•lelismes són sempre uns mals companys de viatge en l’aprenentatge de les llengües. I, seguint el castellà, sovint es fa un fals paral•lelisme dient posar la taula en tots els casos en què en castellà es diu “poner la mesa”. En valencià cal distingir entre parar taula i posar la taula. La primera d’estes dos locucions servix per a referir-se al fet de ‘disposar en la taula tots els elements necessaris per a menjar: les estovalles, els coberts (cullera, ganivet i forqueta), els tovallons, els gots, les begudes i, naturalment, els plats. Mentre que posar la taula ‘és col•locar este moble en un lloc determinat’: Poseu la taula al racó.
Locucions i frases fetes
a borbollons: formant borbolló; tumultuosament i amb intermitències; precipitadament, mig nugant-se la veu (cast. a borbotones).
La sang li xorrava a borbollons.
La gent eixia del teatre a borbollons.
Parla a borbollons, no se li entén res.
a la gatzoneta: ajupit, aponat. Encollint les cames de manera que les natges descansen sobre els talons (cast. en cuclillas).
Li va caure una agulla i es posà a la gatzoneta per buscar-la.
a palpes (o a les palpes, a les palpentes): ajudar-se de les mans en lloc dels ulls per encertar el camí, per evitar entropessar, etcètera (cast. a ciegas, a tientas, a tino).
Se n’anà la llum i hagué de trobar l’eixida a palpes.
de llarga mà: antic, vell, de fa molt de temps. (cast. de días, de hace ya tiempo).
És un producte de llarga mà.
És un problema conegut de llarga mà; els meus pares ja me’n parlaven.
de sobines (o de panxa en amunt, de panxa per amunt): ajagut mirant de boca per amunt (cast. boca arriba).
Van trobar el cadàver de sobines estés al llit.
Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Una respuesta a “Tercera lliçó: En la cuina”

  1. *arrebossar-rebossar / cobrir, recobrir, tapar, embolicar (significat general) | alluir / lluir / enlluir / lliscar (amb ciment) / eixalbar (amb morter) / referir / allisar (referir les parets amb una capa llisa de guix, ciment o altre material d’obra) / embroquerar (allisar la paret amb el broquer: plana, remolinador(a) | reparar (donar a una paret una capa de calç i grava o de guix, per a allisar-ne la superfície i preparar-la per a eixalbar-la) | emblanquinar (amb una mescla de calç i aigua) (arremolinar : deixar una capa, d’una paret, a punt per a emblanquinar, estucar, pintar o aplacar; remolinar: allisar una paret escam-pant-hi i igualant-hi l’alluïda valent-se del remolinador; adreçar: donar una passada de guix o de mor-ter, a una paret, i allisar-la abans d’emblanquinar-la o pintar-la) (rebatre : aplicar a una paret la primera capa de morter, tapant els buits i juntes, abans de lluir-la) (llefardar: revestir una paret de mescla posant-l’hi amb la mà i sense la paleta; enllefardar: posar el ciment, guix o altre material adhesiu a les vores de les rajoles, tovots, etc.) (Sàpia lo emprenedor que emprendrà en fer dita obra, que picarà y rebatrà y esperverarà y enluyrà tota la capella y espinsalarà [espinzellarà] ab lat de guix y aygocuyta, doc. rossellonès, a. 1574, Arxiu dels Pyrénées-Orientales, G. 677) | empanar (cobrir amb una capa de farina o pa ratllat i ou per tal de fregir-lo) | enfarinar (el peix) (cuina)
    *arrebossada / panada (menja)
    *arrebossat / alluïda / lluïda / enlluïda / eixalbada / allisada / lliscada / referida / adreçada / reparament | emblanquinada / emblanquiment (mescla de calç i aigua)

    *postres / darreries / fi de taula / llevant de taula / segona taula / plat dolç. *per postres: per bona composta, per a coronar la festa, per fi de festa, de tornes, per més tornes, per a rebatre el clau, per afegiment, per si no n’hi hagués-havia prou, per a adobar-ho encara més

    sobines (de ~) / sobí, sobina / panxa enlaire (de) / panxa (per) amunt / boca per amunt (de) / boca amunt / boques per alt R (de) / esquena-esquenes (d’ /~ a terra) / cul(s) (de) / acular-se / clatell(s) (de) / corcoll (de) / tòs (de) / memòria (de) / eime Bal.(d’) (amb l’esquena a sota; caure, picar amb la part posterior del crani)

    sobines-sopines R (de ~) / de sobte / / (tot) de cop / (tot) d’un cop / de bursada / en sec / a l’ensec R / de sec en sec / cop en sec Bal. / en un (bell) ensec Val. / tot amb u Bal. / assús-suaixí o aixuixí Bal. /
    a boca de canó (>molt a prop). També les locucions populars: de cop i volta, de cop i empenta, de cop sobte, de cop i resposta, de colp i barrada Val., de colp i tamborinada Val., d’escopetada, de volta volum Val., cop en sec Bal., del ric a rac, tot amb u Bal. De sobtada, de raig: cop en sec, sense pensar-s’hi gaire, bruscament

    *acatar / respectar / fer reverència (a) (al R. S’acatar és acotar-se, i ajupir-se, també emprat)
    acatar-se R / acalar-se DIEC / aclapar-se R, Olot, Tort., Maestr. / ajocar-se Confl., Vall., Penedès, Maestrat, Men. (>agotzonar-se Emp., Torelló, Val.) / acotar-se / acotxar-se DIEC / aclofar-se DIEC / ajupir-se (també R) / aponar-se Val. / emponnar-se Val. | agotzonar-se (estar a la gatzoneta-gotzoneta o a la gatzó-gotzó: estar ajupit, posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons, fr. à croupetons cast. en cuclillas) (DIEC Acatar: Manifestar respecte i submissió; DCVB: Inclinar-se com a senya de respecte pregon)

    *cegues (a ~) / cega (a la ~) / a ulls clucs / a cluques Bal. / a les embalbes R / a les balbes no DIEC / a les palpantes R, Gir. / a palpantes Val. / a les palpentes DIEC / a palpons DIEC / a palps DIEC / al palp DIEC / a (les) palpes / a palpa / a la palpa Val. / palpant, palpant / a l’endeví Bal. / a les urtes Bal. / d’esme / a l’esme / palpotejar / talpejar | a bacs (per un defecte de visió o per no estar ben despert)

    *rellomell(o), *llomell(o), *llomillo, *solomillo / filet o llom (de porc) | mitjana (tall de carn de boví)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>