Paraules de Petrer (XXXVI): ‘tirar-se pel xorraor’, ‘pegar el tro’, ‘de pa i peixet’, ‘no tenir trellat i ‘pegar l’aire en la braga’

‘TIRAR-SE (ALGÚ) PEL XORRAOR’ i ‘PEGAR EL TRO’

Xorraor és el substantiu xorrador amb la pèrdua de la –d- intervocàlica, característica del valencià. Pel que fa a este nom, el DNV el definix així: ‘lloc per on xorra un líquid.’ Este diccionari, en canvi, no recull la locució tirar-se (algú) pel xorrador, que sí que porta el DCVB, que la qualifica pròpia de Monòver: ‘esforçar-se molt, fer tots els possibles (Monnòver). cast. echar el resto.’

Per tant, a partir de la informació que ens dóna el diccionari d’Alcover i Moll pareix deduir-se que esta locució és característica del valencià alacantí, almenys de la zona de les Valls del Vinalopó.

Quant a la locució pegar (algú) el tro, hem de dir que no l’hem pogut localitzar en cap diccionari. No obstant això, tant el DCVB com el DNV sí que recullen l’expressió fer tro, que té un significat molt paregut al de la locució pegar el tro. Així, el diccionari Alcover-Moll la definix com a ‘fer soroll, fer-se notar molt, atreure molt l’atenció de la gent’, mentre que segons el DNV significa ‘atraure, una cosa, fortament l’atenció de la gent’ (amb este exemple: “Les seues declaracions a la premsa han fet tro i han canviat la previsió electoral”).

Furgant pels textos de les ambaixades en valencià hem trobat sengles exemples de les nostres locucions en un parlament del moro en el text de l’any 1996:

“El món és una locura.

Hasta Alejandro Canals

pa triumfar en el teatro

té que fer un paper de cura.

¡I si no, els Mariners!

Enguany han pegat el tro,

pos en això del centenari

s’han tirat pel xorraor.

Hasta la fila de les Negres,

que és fila de gran solera,

feen d’apossentaores

pa la tropa marinera.

Quins detalls, quant d’esmero.

Només vaig tirar en falta

als Pirates cagalderos.”

Així, en este fragment les dos locucions s’usen en el context del relat de la gran i luxosa celebració amb què la comparsa dels Mariners havien commemorat el seu centenari. Per tant,  “enguany els Mariners han pegat el tro” vol dir que han fet una cosa sonada, mentre que “s’han tirat pel xorraor” equivaldria quasi a la locució tirar la casa per la finestra.

pegar el tro

‘DE PA I PEIXET’

Esta locució la recull només el DNV, amb la següent definició: ‘de baixa qualitat, de poca importància o de poc valor’, alhora que ens informa que una expressió sinònima és de pa i raïm.

En l’ambaixada en valencià de 1982 hem trobat un exemple de la nostra locució, en boca del moro:

“Pues mira, deixa que baixe del burro

i parle en eixe president [de la Unió de Festejos]

a vore de qui ha segut enguany

la idea del cartell,

que van dient per ahí

que és de pa i peixet.

I que, de passo, també

m’explique lo que vol dir

tanta muntonà’ de lletres.”

pa i peixet

‘NO TENIR TRELLAT’

El substantiu trellat significa, segons el DNV: ‘ponderació mental, sensatesa. El teu germà no té trellat: mira les barbaritats que diu! El trellat és fonamental per a prendre decisions.’ Este mateix recull lèxic també ens informa que la locució sense trellat vol dir ‘sense justificació, sense fonament, sense sentit. Has actuat sense trellat.’

Per la seua banda, el DCVB, en la seua segona accepció, definix així el nostre substantiu: ‘raó, fonament lògic; clarícia (val., mall.); cast. razón.’ Finalment, en l’entrada trellat d’este diccionari acabem trobant la nostra locució: “No tindre trellat: no tenir fonament racional (val.): ‘Eixe home no té trellat’: aquest home no té senderi, és un estúpid (Alcoi).”

Fixem-nos que el diccionari Alcover-Moll qualifica la nostra locució com a exclusivament valenciana. A més, en l’exemple recollit a Alcoi comprovem que l’expressió no tenir trellat pot voler dir ‘ser estúpid, ser tonto’.

D’altra banda, el DCVB també ens informa que trellat ve de trasllat, cosa que es comprova en el significat antic de trellat: ‘còpia, trasllat d’un manuscrit.’

Finalment, un altre significat de trellat és el de ‘profit, resultat pràctic d’una acció, d’un esforç. No traure trellat o No fer res de trellat (val.)’ (DCVB).

En l’ambaixada en valencià de 1996 hem trobat un exemple de la locució, quan el moro es queixa del preus del “xiringuito de Pablito” en la plaça de Dalt:

“Sí, me vaig a fer un montadito

i quan vaig tirar a pagar

se me va esclafar hasta el burro.

De mil peles que llevava

no me van tornar ni un duro.

I Manolo el del Fester

rient-se de la jugà’:

‘Si és que no teniu trellat.

¿Pa què aneu al bar de fora

si aquí ho teniu més barat?’

Después quan arriben festes

només que entreu a pixar”.

no tenir trellat

‘PEGAR L’AIRE EN LA BRAGA (A ALGÚ)’

Una de les voltes que recorde en què vaig sentir esta locució va ser quan, un dia d’estiu, el meu germà i jo vam visitar amb mon tio el xalet d’uns amics, en la piscina del qual ens vam banyar. Doncs bé, després d’eixir de l’aigua i mentre ens assecàvem amb la tovalla l’amfitriona ens va preguntar: “¿Voleu algo? ¿Voleu una cerveseta i unes olivetes?”, pregunta que mon tio va respondre amb un contundent: “No saques res; que mos pegue l’aire en la braga…”.

Per tant, aquí el significat seria més o menys equivalent a ‘gràcies, no necessitem res.’

Vegem ara un exemple de la nostra locució que hem trobat en l’ambaixada en valencià de 1985, quan el sentinella contesta al moro:

“El meu ‘jefe’ no té por

i de ningú mai s’amaga.

Voràs com ara en ixir

t’envia prou llarg d’aquí

a que te pegue l’aire en la braga.”

Com es pot comprovar, aquí la nostra locució s’usa com a reforç expressiu quan enviem algú a pastar fang.

Quant al nom braga, el DCVB recull l’accepció amb què el mot s’usa en la nostra locució, i a més diu que es tracta d’un significat exclusiu del valencià alacantí: ‘obertura anterior dels pantalons (Al.) [cast. bragueta]

pegar l'aire en la braga

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Una respuesta a “Paraules de Petrer (XXXVI): ‘tirar-se pel xorraor’, ‘pegar el tro’, ‘de pa i peixet’, ‘no tenir trellat i ‘pegar l’aire en la braga’”

  1. Quant a l’expressió ‘pegar el tro’, podem afegir que també s’usa molt la locució ‘ser (algú) de tro’ (per exemple: “Ton pare era un fester de tro!”), amb el significat de ‘ser de categoria especial, dels millors’.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>