Novena lliçó: En la llar dels jubilats

En la llar dels jubilats

-Enguany, per celebrar el 25é aniversari de la llar de jubilats, hem volgut organitzar un viatge. Què en penses, Alfred?

-Sí, tens raó: un Nadal sense orquestra és massa trist.

-No, no m’has entés, Alfred, vull dir que ens n’anem de viatge.

-Home, és una miqueta dràstic; però qui no vullga ballar que jugue al dòmino. O que escolte música clàssica. Ja se sap: contra gustos no hi ha res escrit.

-No, no… Al Carib, ens n’anem al Carib.

-Jo calcule que sí. El metge diu que ja he superat la pneumònia, i encara queden tres setmanes per a Nadal. Em fa molta il·lusió ballar un tango.

-No tens remei, Alfred, eres sord com una tàpia.

-Sí, encara sort. A la nostra edat la salut és el més important.

Remarques de Vocabulari

ball baile

baralla baraja

bastó 1. bastón 2. basto (de cartas)

botxes (femení i plural) o petanca petanca

cavall caballo

coll palo

copes copas

dames damas

dòmino (o dominó) dominó

dau dado

disc disco

escacs (masculí i plural) ajedrez

espases espadas

excursió excursión

festa fiesta

fitxa ficha

gobelet cubilete

joc de taula juego de mesa

parxís parchís

pasdoble pasodoble

pensió pensión

peó peón

ràdio radio

rei -na rey –na

tauler tablero

televisió televisión

vell –a viejo –a

ventall (o palmito) palmito

xarrar charlar

Un poquet de gramàtica pràctica

L’expressió del temps

Les parts del dia.

S’han d’introduir amb la preposició DE (o A) + ARTICLE

No és adequat en un nivell formal dir *pel matí, *per la vesprada i *per la nit.

Els dies de la setmana.

Sense article: dia de la setmana immediatament anterior o posterior al dia en què parlem.

Amb article: quan volem expressar una acció que té lloc, repetidament, els mateixos dies de la setmana. O també quan volem fer referència a un dia concret, especificant-ne el dia de la setmana i del mes.

Quant al plural, llevat del dissabte i diumenge, la resta dels dies de la setmana són invariables.

Exemples:

Malament Demà *per la vesprada tinc hora a cal dentista.

Demà de (o a la) vesprada tinc hora a cal dentista.

Malament La reunió que farem *el dilluns que ve s’ha ajornat per motius polítics.

La reunió que farem dilluns que ve s’ha ajornat per motius polítics.

Malament Anem al cine *dimecres perquè és el dia de l’espectador.

Anem al cine els dimecres perquè és el dia de l’espectador.

Malament Tots els *dillunsos em telefona des de la faena.

Tots els dilluns em telefona des de la faena.

Malament *Divendres 16 d’abril del 2010 comença la III Setmana pel Valencià de Petrer.

El divendres 16 d’abril del 2010 comença la III Setmana pel Valencià de Petrer.

Castellanismes innecessaris

acunyar* encunyar. Les monedes s’encunyen des de fa molts segles. // falcar, tasconar. Hem de falcar l’armari per a assegurar-ne  l’estabilitat.

alrededors* voltants, rodalia

He vist un individu sospitós pels voltants de la finca.

bruma* boira, broma, boirina

Quan la boira es dissipe, reprendrem el viatge.

comadrona* comare, llevadora

La comare assistix les dones durant el part .

diabetes* diabetis

Eduard patix diabetis des dels huit anys i s’ha de punxar cada dia.

favoréixer* afavorir

Un govern progressista ha d’afavorir la integració de les minories en la societat.

inalàmbric* sense fil

Tenir un telèfon sense fil evita anar amunt i avall.

llovisnar* plovisquejar

Ha començat a plovisquejar, però eixirem al carrer igual.

pedido* comanda, encàrrec

Fes una comanda de mil llibres.

préstam* préstec

El banc m’ha concedit un préstec per a comprar-me una casa.

pringar-se* enviscar-se, empalustrar-se

Menjar un costellar amb creïlles és un plaer, però t’envisques moltíssim.

Més lèxic

La família, en línia ascendent

És una realitat sociològica ben constatable que la família es dispersa i es disgrega cada vegada més. Però això no ha de privar-nos de conéixer i utilitzar correctament els noms específics que corresponen a cada membre de la família. Començant pels iaios, que per això el tema de la unitat de hui és la llar dels jubilats. La forma “güelo”, que sovint se sent col·loquialment, és un clar castellanisme innecessari. A més de iaio –a, també tenim la forma avi àvia. I continuant la línia ascendent, tenim que el ‘pare de l’avi o del iaio’ és el besavi besàvia o besiaio –a, i encara podem referir-nos al ‘pare del besavi o del besiaio’ amb el nom de rebesavi rebesàvia o rebesiaio –a.

Locucions i frases fetes

a vessar (o a la raseta): ple del tot (un recipient, per exemple). Que sobreïx (cast. a rebosar, hasta los bordes).

Va omplir el cànter a vessar, no hi cabia ni una gota més.

En la presentació de Cristiano Ronaldo el Bernabeu estava a vessar.

d’escudella sense oli: dir o fer alguna amb vanes pretensions. D’alta volada (cast. de altos vuelos). Antònim: al sa i al pla.

El professor volia aparençar el que no era i va fer un discurs d’escudella sense oli.

de rellisquentes (o a esvarons): esvarant-se, relliscant (cast. a resbalones).

Va anar de rellisquentes pel corredor fins que va caure a terra.

dir penjaments: parlar malament d’algú (cast. poner de vuelta y media a alguien). Antònim: tirar flors a algú.

Al pobre Joan deuen xiular-li les orelles, perquè en la taula del costat no paren de dir penjaments d’ell.

sa i estalvi (o bo i sa): escapat d’un perill sense haver rebut gens de dany (cast. sano y salvo).

Van tenir un accident terrible; el cotxe va quedar destrossat, però, increïblement, els trobaren sans i estalvis.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Una respuesta a “Novena lliçó: En la llar dels jubilats”

  1. *palmito, *vano: VENTALL

    *encuny / empremta (motlle) | matriu (motlle que dóna una empremta en relleu) | punxó (tros d’acer gravat en relleu per a formar les matrius de les monedes i de les medalles) | ferro (per a la fabricació de moneda. *encuny inferior: pila per a batre els obversos; encuny superior: trossell per a batre els reversos) | empremta / senyal | fig. empremta
    *encuny, *encunyació, *encunyament / batiment (de moneda) (empremta de monedes: senyal o figura marcats per pressió damunt la moneda)
    *encunyar / batre moneda / (a)monedar | fig. inventar / ginyar / enginyar | fabricar / forjar / fargar / afaiçonar / elaborar / formar | empremtar (un senyal o una figura) | embotir (fer relleus en una làmina metàl·lica picant-la per la bescara amb una matriu i un punxó) | assenyalar el tall / tallar / perforar (en papers i cartons) | encanyotar (unir per llur llargària, dues peces de xarxa, amb una passada de malla. Minvar: unir dues xarxes de mallat diferent; és a dir, que l’una tingui més malles que l’altra)

    plovinejar R, DIEC / rovillejar R / fer rovill R / bespillejar R / guspillejar R / guspira / guspirejar / llampurnar / llampurnejar / roïnar / roïnejar / ploviscar / plovisquejar / plovitejar / (es)purnejar / borrimar-borrimejar Val. / borinejar / busquejar Val. / brusquejar Bal. / brusquinejar / repixar / xerricar Bal. / gotejar / gotellimar / gotinejar / gotinyar / cerndre Val. / caure-fer (quatre) gotes / pixar (la boira pixa, els angelets pixen) (ploure molt prim o menut, ploure a gotes petites ≠ ploure espès o la pluja cau tibada R) (llagrimejar: ploure de manera quasi imperceptible)

    avi, àvia / granet, graneta R / padrí, padrina (R) (baba, iaio,iaia, jai(o), jaia, bavi, bàvia del llenguatge infantil, se reserven a l’informal)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>