En la universitat
En la universitat
-Has pogut preparar l’examen de Dret Romà, Vicent?
-Impossible, fa una setmana que no puc dormir.
-Sí, jo també estic angoixat amb el Dret Civil, però em prenc una camamilla abans de gitar-me i…
-No es tracta d’això. No has llegit l’entrevista?
-Quina entrevista?
-Ingrid Olesson abandona el cinema.
-No en tenia ni idea. Per cert, qui és esta dona?
-No la coneixes? És la millor actriu de l’última dècada. És un prodigi, una deessa.
-No la recorde, la veritat.
-No has vist ‘Les sabates de la comtessa’?
-És una pel·lícula?
-Sí, babau. En este film Ingrid interpretava la florista que, per amor, esdevé heroïna. I ara ens abandona.
-Ho lamente, no en sabia res. T’acompanye en el sentiment.
REMARQUES DE VOCABULARI
arxiu archivo
assignatura asignatura
becat –ada becado –a
bidell –a bedel –a
campus campus
catedràtic –a catedrático –a
claustre claustro
col·legi major colegio mayor
crèdit crédito
degà –ana decano –a
delegat –ada delegado –a
departament departamento
decència docencia
doctorat doctorado
ensenyament (o ensenyança) enseñanza
facultat facultad
investigació investigación
llicenciat –ada licenciado –a
rector –a rector –a
tesi tesis
títol título
universitari –ària universitario –a
ràdio radio
rei -na rey –na
tauler tablero
televisió televisión
vell –a viejo –a
ventall (o palmito) palmito
xarrar charlar
Un poquet de gramàtica pràctica
Els relatius
• Els pronoms relatius poden enllaçar oracions o substituir elements ja coneguts.
• QUE. No va mai precedit de preposició. Es pot referir a persones i a coses
• QUÈ. Sempre va precedit de preposició i es referix a coses. Pot ser substituït per preposició (A, DE, EN, AMB, PER) + EL QUAL.
• QUI. Sempre designa persones.
• ON i A ON. Indiquen lloc. Però si el lloc no és físic, s’ha d’emprar EN QUÈ, però no ON.
• EL QUAL i variants (LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS) pot substituir els invariables QUE, QUÈ, QUI, ON.
• LA QUAL COSA o COSA QUE són les formes neutres i substituïxen sempre una oració
Exemples:
Bé És la xica que viu en casa del teu amic.
Bé Els llibres que has comprat ja me’ls he llegit.
Malament No tenim els diners amb *els que comptàvem.
Bé No tenim els diners amb què (amb els quals) comptàvem.
Bé Els amics amb qui eixia de festa no li agradaven.
Bé Els qui vullguen entrar al cine que s’acosten.
Bé La ciutat on vius no m’agrada gens.
Malament Hi ha malalties incurables *on es patix molt.
Bé Hi ha malalties incurables en què (en les quals) es patix molt.
Bé És un dret contra el qual no es pot lluitar.
Malament Esta és l’amiga *de la que et vaig parlar.
Bé Esta és l’amiga de la qual (de qui) et vaig parlar.
Bé No ha vingut encara, la qual cosa m’estranya.
Bé No ha vingut encara, cosa que m’estranya.
Castellanismes innecessaris
assafato –a* hoste –essa
Per a treballar d’hoste en una companyia aèria has de saber llengües.
bussó* bústia.
He vist a la bústia els rebuts de la llum i de l’assegurança del cotxe, i no tinc ni un clau!
escaparat* escaparata, mostrador
Quan estic avorrida m’agrada anar a vore escaparates.
flan* flam
El flam casolà d’este restaurant està per a llepar-se els bigots.
grifo* aixeta
Recorda’t de tancar l’aixeta que no s’ha de malgastar l’aigua.
iern* gendre
Pep es du molt bé amb el seu gendre, però no amb la seua nora.
loco –a* boig –ja
Diuen que els que parlen a soles estan bojos, però jo crec que són gent amb molta imaginació.
pertenéixer* pertànyer
Joan pertany a un grup de senderisme.
Més lèxic
Dormir i adormir
El parell de verbs que encapçala el títol d’este apartat a vegades es confon en un de sol. Dormir és ‘romandre en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions vitals’. El personatge de la nostra historieta ens il·lustra el significat dient que ‘fa una setmana que no puc dormir’. Mentre que adormir s’utilitza fent referència a l’acció de ‘fer dormir (una altra persona)’: La mare adormia el xiquet cantant-li cançons de bressol. O bé per a referir-se al fet de ‘començar a dormir’: Veient la televisió sempre m’adorm. I encara, per a indicar la pèrdua de sensibilitat d’algun membre: Se m’ha adormit la cama.
Locucions i frases fetes
a bastament (o a bastança): prou, en quantitat suficient (cast. de sobra). No compres més menjar que ací n’hi ha a bastament.
a mans juntes: amb gran humilitat. Pregant molt (cast. de rodillas, suplicando).
Li ho va demanar a mans juntes, però ella no ho va acceptar.
de bat a bat (de pit en ample, de porta en ample): completament obert, per exemple una porta, una finestra, i també en sentit figurat, com ara el cor (cast. de par en par).
Tens molta sort, perquè t’has deixat les finestres obertes de bat a bat i no t’han entrat a robar.
ser un cap de suro: ser una persona molt curta d’enteniment (cast. ser un cabeza de chorlito). No has de perdre el temps amb ell, és un cap de suro.
tindre bona barra: ser molt menjador (cast. tener buen saque).
Convidar a sopar a Andreu és molt agraït perquè té molt bona barra i deixa el plat lluent.
Rss
Comentarios recientes