En la universitat

-Has pogut preparar l’examen de Dret Romà, Vicent?

-Impossible, fa una setmana que no puc dormir.

-Sí, jo també estic angoixat amb el Dret Civil, però em prenc una camamilla abans de gitar-me i…

-No es tracta d’això. No has llegit l’entrevista?

-Quina entrevista?

-Ingrid Olesson abandona el cinema.

-No en tenia ni idea. Per cert, qui és esta dona?

-No la coneixes? És la millor actriu de l’última dècada. És un prodigi, una deessa.

-No la recorde, la veritat.

-No has vist ‘Les sabates de la comtessa’?

-És una pel·lícula?

-Sí, babau. En este film Ingrid interpretava la florista que, per amor, esdevé heroïna. I ara ens abandona.

-Ho lamente, no en sabia res. T’acompanye en el sentiment.

REMARQUES DE VOCABULARI

arxiu archivo

assignatura asignatura

becat –ada becado –a

bidell –a bedel –a

campus campus

catedràtic –a catedrático –a

claustre claustro

col·legi major colegio mayor

crèdit crédito

degà –ana decano –a

delegat –ada delegado –a

departament departamento

decència docencia

doctorat doctorado

ensenyament (o ensenyança) enseñanza

facultat facultad

investigació investigación

llicenciat –ada licenciado –a

rector –a rector –a

tesi tesis

títol título

universitari –ària universitario –a

ràdio radio

rei -na rey –na

tauler tablero

televisió televisión

vell –a viejo –a

ventall (o palmito) palmito

xarrar charlar

Un poquet de gramàtica pràctica

Els relatius

• Els pronoms relatius poden enllaçar oracions o substituir elements ja coneguts.

• QUE. No va mai precedit de preposició. Es pot referir a persones i a coses

• QUÈ. Sempre va precedit de preposició i es referix a coses. Pot ser substituït per preposició (A, DE, EN, AMB, PER) + EL QUAL.

• QUI. Sempre designa persones.

• ON i A ON. Indiquen lloc. Però si el lloc no és físic, s’ha d’emprar EN QUÈ, però no ON.

• EL QUAL i variants (LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS) pot substituir els invariables QUE, QUÈ, QUI, ON.

• LA QUAL COSA o COSA QUE són les formes neutres i substituïxen sempre una oració

Exemples:

Bé És la xica que viu en casa del teu amic.

Bé Els llibres que has comprat ja me’ls he llegit.

Malament No tenim els diners amb *els que comptàvem.

Bé No tenim els diners amb què (amb els quals) comptàvem.

Bé Els amics amb qui eixia de festa no li agradaven.

Bé Els qui vullguen entrar al cine que s’acosten.

Bé La ciutat on vius no m’agrada gens.

Malament Hi ha malalties incurables *on es patix molt.

Bé Hi ha malalties incurables en què (en les quals) es patix molt.

Bé És un dret contra el qual no es pot lluitar.

Malament Esta és l’amiga *de la que et vaig parlar.

Bé Esta és l’amiga de la qual (de qui) et vaig parlar.

Bé No ha vingut encara, la qual cosa m’estranya.

Bé No ha vingut encara, cosa que m’estranya.

Castellanismes innecessaris

assafato –a* hoste –essa

Per a treballar d’hoste en una companyia aèria has de saber llengües.

bussó* bústia.

He vist a la bústia els rebuts de la llum i de l’assegurança del cotxe, i no tinc ni un clau!

escaparat* escaparata, mostrador

Quan estic avorrida m’agrada anar a vore escaparates.

flan* flam

El flam casolà d’este restaurant està per a llepar-se els bigots.

grifo* aixeta

Recorda’t de tancar l’aixeta que no s’ha de malgastar l’aigua.

iern* gendre

Pep es du molt bé amb el seu gendre, però no amb la seua nora.

loco –a* boig –ja

Diuen que els que parlen a soles estan bojos, però jo crec que són gent amb molta imaginació.

pertenéixer* pertànyer

Joan pertany a un grup de senderisme.

Més lèxic

Dormir i adormir

El parell de verbs que encapçala el títol d’este apartat a vegades es confon en un de sol. Dormir és ‘romandre en l’estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions vitals’. El personatge de la nostra historieta ens il·lustra el significat dient que ‘fa una setmana que no puc dormir’. Mentre que adormir s’utilitza fent referència a l’acció de ‘fer dormir (una altra persona)’: La mare adormia el xiquet cantant-li cançons de bressol. O bé per a referir-se al fet de ‘començar a dormir’: Veient la televisió sempre m’adorm. I encara, per a indicar la pèrdua de sensibilitat d’algun membre: Se m’ha adormit la cama.

Locucions i frases fetes

a bastament (o a bastança): prou, en quantitat suficient (cast. de sobra). No compres més menjar que ací n’hi ha a bastament.

a mans juntes: amb gran humilitat. Pregant molt (cast. de rodillas, suplicando).

Li ho va demanar a mans juntes, però ella no ho va acceptar.

de bat a bat (de pit en ample, de porta en ample): completament obert, per exemple una porta, una finestra, i també en sentit figurat, com ara el cor (cast. de par en par).

Tens molta sort, perquè t’has deixat les finestres obertes de bat a bat i no t’han entrat a robar.

ser un cap de suro: ser una persona molt curta d’enteniment (cast. ser un cabeza de chorlito). No has de perdre el temps amb ell, és un cap de suro.

tindre bona barra: ser molt menjador (cast. tener buen saque).

Convidar a sopar a Andreu és molt agraït perquè té molt bona barra i deixa el plat lluent.