En la cafeteria

En la cafeteria

-Acaba’t la cervesa, vols?, que tacaràs el bitllet. I afanya’t.

-És que tinc un dubte…, no sé si marcar el número vint-i-tres o el trenta-dos.

-És igual, no n’hem d’encertar cap.

-Eres molt optimista, tu. Escolta, no seria la primera volta que fem tres encerts a la Bonoloto.

-Tens raó; la primera, no. En cinc anys, dos voltes: tot un rècord. Mira, marca el tretze; tinc un pressentiment.

-El tretze?

-Què passa, eres supersticiós?

-No, però m’estimaria més marcar un altre número.

-Això són ximpleries. Dóna’m el bitllet, jo el marcaré.

-Tin! Ai, perdona’m!

-Bona l’has feta! Tot el bitllet brut de cervesa.

-Ho veus: no convé desafiar la sort.

REMARQUES DE VOCABULARI

aigua agua

aperitiu aperitivo

batut batido

berenar merendar

berenar (o berena) merienda

camamilla camomila

cambrer –a camarero –a

cendrer cenicero

cervesa cervesa

coberts cubiertos

cullereta cucharilla

desdejunar-se desayunar

ensaïmada ensaimada

entrepà bocadillo

esmorzar (o almorzar) almorzar

esmorzar (o almorzar) desayuno, almuerzo

estovalles (femení i plural) mantel

furgadents (o escuradents) palillo

got vaso

llet leche

panellet (o pastís) bollo

pastís pastel

poliol poleo

rebentat carajillo

refresc refresco

sandvitx sandwich

suc zumo

tallat cortado

tassa taza

torrada tostada

tovalló servilleta

truita tortilla

vi vino

Un poquet de gramàtica pràctica

L’expressió de l’obligació

En valencià tenim diferents maneres d’expressar l’obligació. Són les següents:

Per mitjà de la perífrasi HAVER DE + INFINITIU. Una perífrasi està formada per dos verbs; el primer s’anomena auxiliar i és el que es conjuga, i el segon és el principal perquè aporta el contingut bàsic. El verb principal sempre presenta una forma no personal.

Per mitjà de construccions amb el verb CALDRE o amb la forma SER NECESSARI.

No és correcte expressar l’obligació amb les construccions HI HA QUE, TINDRE QUE, SER PRECÍS.

Exemples:

Malament Si volem eixir de viatge, *hi ha que alçar-nos prompte.

Malament Si volem eixir de viatge, *tenim que alçar-nos prompte.

Malament Si volem eixir de viatge, *és precís alçar-nos prompte.

Si volem eixir de viatge, hem d’alçar-nos prompte.

Si volem eixir de viatge, cal que ens alcem prompte.

Si volem eixir de viatge, cal alçar-nos prompte.

Si volem eixir de viatge, és necessari que ens alcem prompte.

Per tant, l’obligació s’expressa correctament amb les construccions:

HAVER DE + INFINITIU, el verb CALDRE i la forma SER NECESSARI.

Castellanismes innecessaris

adrede* a posta, expressament, deliberadament, a cosa feta

Tots els dies arribes tard, que ho fas a posta perquè t’acomiaden?

algo* alguna cosa, una cosa, cap cosa, un poc

Dis-me alguna cosa, et veig preocupat. Poseu un poc de sal al caldo, que està dolç.

bordillo* rastell, vorada

Es pegà contra el rastell i es va fer molt de mal.

deshauci* desnonament

Van rebre una carta de desnonament per no pagar el lloguer del pis.

fer oïts sords* fer el/la desentés/esa

Tot és dir-li que no fume, però ell fa el desentés.

gafa*, gafes* ulleres

Dóna’m les ulleres que no m’hi veig. Gafa sí que és correcte quan significa ‘peça de ferro o argolla per a ajuntar o unir objectes’. Unes ulleres amb gafes.

lubina* llobarro

El llobarro és el peix que més m’agrada menjar.

menys mal que* encara bo que, encara sort que, sort que, sort n’hi ha que, encara com

Encara sort que no s’ha fet mal en caure.

pati de llums* desllunat, celobert

Va caure des del segon pis al desllunat però afortunadament no es va fer res.

reventar* rebentar

Va tenir molta sort que la roda del cotxe li rebentara anant molt lentament.

Més lèxic

La travessa i la quiniela

En els últims temps s’han multiplicat els jocs d’atzar. I amb els nous jocs, lògicament, han anat sorgint noves paraules, que per influència de la publicitat sovint s’han assimilat en castellà. Així, la forma més tradicional en valencià de referir-se a qualsevol sistema reglamentat d’apostes és travessa. Este mot pot ser aplicable a tots aquells casos en què es tracta de preveure un resultat incert, en futbol, en carreres de cavalls o en qualsevol altre àmbit. Ara, però, esta forma ha quedat desplaçada per quiniela, que ja ha sigut acceptada i és plenament vàlida, al costat de travessa.

Locucions i frases fetes

a hores d’ara, ara per ara, a estes altures: ara mateix, en este moment precís (cast. a estas alturas, a estas horas, hoy por hoy, por estas fechas).

Xelo ja deu haver arribat a hores d’ara a València. Ara per ara encara no sabem res del resultat de les anàlisis.

a la puja, a l’alça: quan puja el preu (cast. al alza). Antònim: a la baixa.

L’importador estava pendent de si el preu de l’oli estava a la puja o no.

en dejú: 1. Sense saber-ho, sense tindre’n coneixement, sense tindre notícies d’alguna cosa (cast. en ayunas sin conocimiento). Antònim: a sabuda de.

Em va dir en dejú de la seua parella que vindria a prendre café. Son pare no sap res de l’assumpte, està en dejú.

2. Sense haver pres aliment des de la nit anterior (cast. en ayunas).

He d’anar en dejú a fer-me l’anàlisi de sang.

en fatxa: en actitud adequada a un fi determinat (cast. en facha).

Abans d’anar a la discoteca calia posar-se en fatxa.

no menys que: tant com (cast. tanto como).

La meua amiga és una dona molt treballadora no menys que responsable.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

3 respuestas a “En la cafeteria”

  1. *a estes altures (calc, com *a(l) nivell de, en fig.) : a (l’)hora d’ara (bem valencià)

    *aposta / juguesca / jugadissa / messions (posar-jugar-se-entaular (unes) ~) / travessa / porfídia (por-fia) | posada / parada (suma jugada en una juguesca o travessa) / diners (entaular ~) | fig. en certs casos equival a Proposta-proposició, envit (fer l’~ de), tria, decisió, empenta, direcció, compromís
    *apostar / fer una juguesca / messionejar Bal. / posar(-hi) / fer-posar-entaular-gosar (unes) messions / gosar Bal. / posar-entaular-jugar diners / travessar / fer una travessa o fer travesses / casar / jugar-s’hi (/quelcom) / acarar DCVB / fer una porfídia (porfia) DCVB. *Aposti que…. : m’hi jugui un pèsol que… Què (t’hi) jugues que… ? : Vols (t’hi) jugar que… ? Quant juguem (que…)? Què hi poses? Què t’hi poses? Messions vos vull posar que… Et gosi messions) que…
    *apostar per / voler | jugar (fort) per / defensar / inclinar-se per / optar per / advocar per / decidir-se per / prendre partit per / decantar-se per / pronunciar-se a favor de / ser partidari-partidària de / promoure / anar-estar a favor de / estar decidit a

  2. *carajillo / perfumat / cafè amb gotes

    *algo / quelcom DIEC, R / alguna-qualque cosa | res (en frases negatives o interrogatives). *Algo es algo: val més poc que res

  3. parella no significa amic-amiga, company-companya, xicot-xicota, parçoner-parçonera (sentimental o amorós), ni companyia sentimental o amorosa sinó grup de dos, coble V. *Nòvio

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>