En el taxi

En el taxi

-Bon dia. Està lliure?

-Sí, on vol anar?

-A l’aeroport. Però vaja, per favor, tan de pressa com puga, que he d’agafar l’avió cap a Madrid a les nou i mitja, i arribe amb retard.

-Puge i tanque la porta. En un no res l’hi porte.

-Moltes gràcies.

-Va en viatge de negocis?

-No, no exactament. He de fer una conferència en la Universitat Complutense a les dotze.

-No patisca, que arribarem a temps.

-Escolte, no aniríem més ràpid per l’avinguda de França? Per ací hi ha molt de trànsit.

-No crec. Estan d’obres i últimament hi ha uns embussos impressionants. Però si vosté vol…

-No, no, per on vosté crega, que per això és el professional de la carretera.

Remarques de vocabulari

abaixament de bandera bajada de bandera

adreça dirección

bossa bolsa, bolso

botó de seguretat seguro

cantonada, cantó esquina

carrer calle

cinturó de seguretat cinturón de seguridad

destinació, destí destino

dreta derecha

embús, embós atasco

esquerra izquierda

maleta maleta

no fume! ¡no fumar!

no tanque fort! ¡no cierre fuerte!

parada de taxis parada de taxis

passeig paseo

plaça plaza

portaequipatge portaequipaje

seient asiento

senyal (masculí) señal

taxista (o taxiste –a) taxista

taxímetre taxímetro

trànsit (de vehicles) tráfico

travessia travesía

Un poquet de gramàtica pràctica

Gerundis en ‘–guent’ i ‘–quent’

El gerundi és una de les formes no personals del verb.

Una manera fàcil de reconéixer-lo és l’acabament en –nt (jugant, sabent, dormint).

A pesar que en el parlar col·loquial és freqüent sentir gerundis que acaben en els sufixos –guent o –quent, la normativa no els admet.

Com que els gerundis normatius són vius també en la parla quotidiana, de segur que no ens costarà gens usar-los.

Exemples:

Malament Ha vingut *correguent a casa quan ha sabut la notícia.

Ha vingut corrent a casa quan ha sabut la notícia.

Malament Ha estat *ploguent tot el cap de setmana.

Ha estat plovent tot el cap de setmana.

Malament Últimament, està *isquent moltes nits.

Últimament, està eixint moltes nits.

Per tant, no són normatives les formes de gerundi que finalitzen en els sufixos –guent i –quent. En lloc de dir *traguent, *riguent, *beguent, *nasquent, hem de dir traient (o traent), rient, bevent, naixent.

Castellanismes innecessaris

*acopio arreplega, rebals, recapte, provisió

Caldrà fer arreplega de quemenjar perquè si neva ens quedarem aïllats com tots els anys.

*acribillar (a tirs, a punyalades, etc.) crivellar, cosir. Al pobre home l’han cosit a tirs. // (importunar, molestar) assetjar, escometre. Em van escometre a preguntes i no sabia per on eixir. // (de deutes) Aclaparar. Entre la hipoteca i les assegurances estic aclaparat de deutes.

*bisiest (any) de traspàs, bixest, bissextil

L’any de traspàs té tres-cents seixanta-sis dies.

*d’immediat immediatament

Ahir em van fer l’entrevista de treball i immediatament comence a treballar.

*escrúpul escrúpol

No té escrúpols, és capaç de tot per diners.

*hui per hui ara per ara, per ara

Ara per ara no podem fer res per a solucionar la situació dels treballadors de l’empresa.

*Kiev Kíev

Enguany passarem el Nadal a Kíev.

liar* embolicar, enredrar, enredar

Ell preferix embolicar-se els cigars abans que comprar-se’n.

*maravella meravella

El far d’Alexandria és una de les set meravelles de l’antiguitat.

*ofertar oferir

Ha disminuït el nombre de places oferides per a treballar en l’administració pública.

Més lèxic

Adreça i direcció

Sovint sol haver-hi una certa confusió en l’ús de les paraules adreça i direcció. El mot adreça només indica ‘el lloc on una persona habita’ o ‘adreça electrònica’. Així, es pot dir: Dóna’m la teua adreça i t’escriuré. L’adreça electrònica de l’oficina de normalització és envalencia@petrer.es. Mentre que direcció té molts significats. Entre els més corrents hi ha el d’’acció de dirigir’: La direcció d’una empresa, La direcció d’una pel·lícula; el de ‘sentit de circulació’: Quina direcció hem de prendre?; i també el de ‘mecanisme d’un vehicle’: S’ha trencat la direcció del cotxe. Però cal tenir en compte que els verbs adreçar i dirigir poden ser equivalents quan signifiquen ‘moure’s a un lloc concret: El taxi es dirigix (o s’adreça) a l’aeroport.

Locucions i frases fetes

a la traça: aleshores, llavors. Segons que pareix. En un temps passat (cast. a la sazón, según parece).

El lladre que, a la traça, s’havia amagat en un racó, va ser descobert.

a la valenta: amb gran voluntat i esforç. Apassionadament, bravament (cast. apasionadamente, a pecho, por la tremenda).

La meua amiga sempre s’ho agafa tot a la valenta.

a terminis (o a termes, a espera, a pagaments, a pagues): deixar el pagament per a més avant, en un termini fixat (cast. a crédito, a plazos). Antònim: al comptat.

El cotxe que vols comprar-te val molts diners, però el pots pagar a terminis.

d’un pèl: de poc (cast. por un pelo).

L’escala estava coixa i d’un pèl no va caure.

pel cap alt (o a més fer, a tot estirar, com a màxim, tirant llarg, etc.): almenys. (cast. por encima). Antònim: pel cap baix.

Això deu costar cinquanta euros, pel cap alt. A la junta vingueren a tot estirar trenta veïns.

Comparte esta noticia
Share on Facebook0Tweet about this on Twitter0Share on Google+0

Una respuesta a “En el taxi”

  1. *cinturó / cinta / corretja / cinyell (per al DIEC cinta solament és la part del cos però en aquest signifi-cat també és viu a les Balears i ho era a tot Catalunya a l’edat mitjana. Remarquem la creació es-pontània en R de “cinta de seguretat”, de fet és pla i bé una cinta i no un cinyell. Corretja és el terme genèric: cinta/cinyell són específic de la mena de corretja dissenyada per a dur a la cintura. El català cinturó equival sempre a l’anglès waist belt i a l’espanyol cinturón o cinto. Al contrari, en francès, italià, portuguès i romanès hom distingeix entre el simple ‘cinyell per a pantaló i peces similars’ (fr. ceinture, it. cintura o cinta, port. cinto, rom. centură), i la ‘cinta gruixuda per a guerrers i peces similars’ (fr. ceinturon, it. cinturone, port. cinturão, rom. centiron). *cinturó industrial: faixa industrial. *cinturó de ronda: ronda. *estrènyer-se el cinturó: estrènyer-se la cinta-corretja, treure els biaixos

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>