Vaig conéixer Pablo Pineda per telèfon finalitzant l’estiu de 2003. En aquella època jo era regidor de Cultura de l’Ajuntament de Petrer i per recomanació de Pilar Brotons vaig contactar amb el Sr. Pineda perquè vinguera a participar en el cicle de conferències de “Tardor Cultural 2003-04”. Un cicle prestigiós de dilatada trajectòria i tradició a Petrer. Em va atendre molt amablement i es va demanar uns dies per pensar-s’ho i consultar la seua atapeïda agenda. Al cap d’uns dies em telefonà per confirmar-me que estaria amb tots i totes nosaltres pel novembre.

Passaren les setmanes i a el primer o segon divendres de novembre s’encetava ja el cicle de conferències. Quan feia de regidor m’agradava recollir personalmente les persones que assistien als actes que organitzava l’àrea de Cultura. Em resultava més pròxim, més humà, més cordial. Així que a mitjà vesprada em vaig acostar a l’aeroport de l’Altet d’Elx. El vol va ser puntual. El senyor Pablo Pineda, amb el seu equipatge, va arribar prompte a la zona de recepció de passatgers. Encaixada de mans. Intercanvis de cortesía: “¿Cómo ha sido el vuelo?”, “Gracias por venir a buscar-me pero no era necesario”, “Me gusta hacerlo siempre que puedo”, “¿Vamos directos a Petrer o a l’hotel?”…

Fet el primer contacte i acordat el programa previ a la conferència ens dirigírem a l’hotel d’Alacant. Al cotxe conversàrem: de música —jo tenia posat un CD d’U2— i ell em va manifestar que també li agradaven. M’explicà que era molt aficionat al Pop-Rock. Jo li vaig dir que també disfrutava amb esta música. Discutírem amigablement: que si la “movida” madrilenya; que si Beatles o Stones; que si guitarres o música electrònica; que si rock en català… Ací em descobrí el seu poliglotisme: parlava  i llegia valencià; entenia perfectament el gallec; sabia una miqueta de francés i italià; i començava a defensar-se en anglés, que cada vegada veia que li feia més falta per a continuar el estudis.

El Sr. Pineda era Mestre de Primària, treballava en els Serveis Socials de l’Ajuntament de Málaga i estudiava Psicopedagogia. Quan em va dir que estava fent eixa llicenciatura li vaig dir que jo ensenyava Intervenció curricular en llengua en els esmentats estudis de la Facultat d’Educació d’Alacant.

—Vol dir que si estiguera ací —em digué en valencià— series el meu professor, no? ——Probablement—li vaig respondre.

—Em suspendries?— em retrucà.

—Si no estudiares sufucientment, segur que sí.

Riguérem. Ja a l’hotel em va fer acompanyar-lo a l’habitació. Continuàrem xarrant de quasi tot. Va desfer l’equipatge, em va demanar opinió sobre quina camisa era més apropiada per a la conferència de Petrer. Férem cap al poble. Arribàrem puntuals: salutacions, roda de premsa, més salutacions. Mesa de protocol. Emocionada presentació i inici de la conferència. Pablo Pineda encetà la seua intervenció en un valencià correctíssim. Després, quan passà a la part expositiva, es disculpà davant del públic per no continuar en la llengua de Petrer: “però és que els apunts els porte en castellà”.

Ens parlà de les multiples barreres que han de superar els discapacitats físics i psíquics per viure la normalitat social en este país, tan ancorat en pràctiques i polítiques socials del segle, no ja XX, sinó XIX. Vivències, complicitats, arguments, dades… conformaren un extraordinària i impecable comunicació a l’alçada dels més rigorosos conferenciants que han passat per la Tardor Cultural de Petrer en este quart de segle transcorregut. Un bon col•loqui on no va faltar la proximitat, la vehemència, el compromís i el sentit de l’humor tancaren l’acte.

Després, el sopar, més conversació i acomiadament: “Una abraçada”, “Fins sempre, Pablo, ha estat un honor compartir estes hores amb tu”.

Pablo Pineda, el polifacètic Pablo Pineda —acaba de guanyar la “Concha de Plata” al millor actor del Festival de Sant Sebastià per la pel•lícula  “Yo también”—, continua estudiant Psiocpedagogia, prepara oposicions d’orientador social, impartix conferències per Espanya, Europa, Amèrica…, és  down — “La etiqueta de down es pesada, es absorbente”, diu ell mateix.

Pablo Pineda és un home intel•ligent, culte, amb problemes —com tots i totes— que lluita per ell i per tots els que pateixen discriminació social per eixa estúpida etiqueta de “discapacitat”. I jo, no sóc discapacitat?  I tu lector, lectora, no ho eres?

Deixem-nos, però, de dramatismes i solemnitats i diguem el que és important: Divendres 16 d’octubre s’estrena “Yo también” d’Álvaro Pastor i Antonio Naharro. Una bona història interpretada magistralment per Lola Dueñas —Concha de Plata, també— i un bon amic dels petrerins i petrerines: Pablo Pineda. No vos la perdeu.

http://www.yotambienlapelicula.com/index.html