Un any més, tot el moviment de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals ix de nou als carrers per a mostrar l´esperit de reivindicació del «Dia per la lluita dels drets LGTB», en commemoració dels disturbis d´Stonewall el 1969. I ho farem sense renunciar a la convocatòria lúdica. Una celebració alegre i colorista que no oblida que encara hi han moltes reivindicacions contra la discriminació i la intolerància encara existents per motiu de la nostra opció o identitats sexuals.
Un informe publicat per la Comissió de Drets Humans de la Unió Europea insisteix que els estats membres de la Unió no protegeixen adequadament ni tenen cura de la diversitat sexual i de gènere de les seues ciutadanes i ciutadans. Segons recomana l’informe «calen polítiques actives per acabar amb la discriminació, com per exemple, l´educació sobre temes d´orientació sexual i de gènere».
El nostre país és un bon exemple del que no s´ha de fer en estos casos, perquè, una vegada més, som el territori capdavanter en ser el més retrògrad. Sense anar més lluny, la Conselleria d´Educació va decidir fa uns anys revisar els PIES (Programes d´Intervenció en Educació Sexual) a petició de l’Arquebisbat, tots uns “experts” en la matèria. La seua proposta: donar als alumnes una visió de la sexualitat fruit de l´adoctrinament religiós. En el seu nou programa educatiu arrepleguen algunes de les recomanacions del “Instituto Juan Pablo II”, en què es tracta l´homosexualitat com una disfunció, la masturbació com un vici i recomana l’abstinència fins al matrimoni eclesiàstic com únic anticonceptiu, entre altres posicionaments morals oposats a la visió científica.
Per això, des del BLOC-Compromís per Petrer, diguem que Orgull és Reivindicació, a pesar del que després es dirà a la major part dels mitjans de comunicació, què només destacaran la part lúdica i més colorista de la manifestació. Però, quina protesta no té la seua part lúdica? Quan, per exemple, valencianes i valencians eixim al carrer el 9 d´Octubre, ho fem amb dolçaines i tabalets i ho acabem a un concert, perquè eixe dia celebrem l’orgull de ser i voler seguir sent valencianes i valencians. També han protestat de forma lúdica, qui, convidats pel Partit Popular, demanaven el transvasament de l’aigua del Riu Ebre, i ho feien amb música, paelles multitudinàries i autobusos arribats de totes les parts del país.
Mentrestant, el nostre Grup Municipal, a través del Grup Parlamentari Compromís a les Corts Valencianes, seguirem demanant una llei contra la discriminació de la transsexualitat, més diversitat a l´educació i a l´administració pública, amb la creació de protocols i la formació del funcionariat i cossos de seguretat, més educació sexual per previndré les Malalties de Transmissió Sexul -ETS- i, en definitiva, més polítiques per a fer d´este un país divers. Però ho demanarem amb normalitat, com qualsevol acte reivindicatiu, amb l´esperança que algun dia a ningú li sorprendrà que un càrrec públic siga obertament homosexual o que no haguem d´eixir al carrer per seguir reivindicant que la societat és diversa i que ens agrada així!
Si pero por más que se empeñen en justificar y defender el calificativo «Orgullo» los razonamientos son muy pobres. Orgullo quiere decir que alguien tiene unas cualidades propias superiores a las que tienen los demás. Así pues, si yo no soy gay y soy heteroxexual ¿no puedo sentirme sexualmente igual de orgulloso que ellos? ¿Ser gay es cualidad superior a ser heteroxexual?
Vale, si esto sirve para hacer política de ganar votos, qué más da justificar adhesiones a barbarismos lingüísticos, total, como el Pueblo no se entera de nada…
Aunque no comparto nada del ideario del Bloc los tenía como gente políticamente seria pero, quia, al final el voto es lo que cuenta, como todos.