De nou, la mala gestió del Consell suposa un càstig per a l’escola pública de Petrer. Mil il·lusions posades en un projecte comú es trunquen a conseqüència d’un joc brut i de poca claredat per part dels representants polítics que ens representen.

Actuar des de la coherència obliga a treballar per l’eficiència. Un bon mestre, un bon professional o inclús un  bon polític ha de ser primer de tot, un bon ésser humà. Per arribar a ser un bon ésser humà és necessari que cadascú de nosaltres estiga ben farcit de valors com la solidaritat i el respecte.

Com a mestra d’un dels col·legis afectats em manifeste i dic… JA EN TENIM PROU! Estic farta de creuar-me de braços, de deixar córrer el temps i no parar els atacs de l’Administració en contra de l’educació pública. Nosaltres, els mestres, ens caracteritzem per la nostra habilitat creadora, l’entusiasme i l’esperança d’educar per aconseguir un món millor. Somniem, vivim i treballem per educar bons ciutadans i formar persones coherents . Una coherència que obliga a una harmònica simbiosi entre els tres components que caracteritzen a les persones: sentiment, pensament i acció.

Perquè crec que l’escola pública és aquella a la qui tot el món té dret, la que fomenta l’educació plural, la integració, la cohesió social i la igualtat d ‘oportunitats exigisc als governs un pacte educatiu, que compte amb el consens i l’acord de tota comunitat educativa (alumnes, pares i mestres). No perdré l’esperança de lluitar i vetllar pels drets dels meus alumnes, els meus companys, la meua gent i sobretot, la meua escola. Potser Virrei Poveda no compte amb les instal·lacions que a tots ens agradaria tenir, d’ahí la nostra lluita constant per una escola pública de qualitat, però si per alguna cosa es caracteritza aquesta escola és, per oferir un immillorable tracte familiar i un ambient acollidor on dia a dia; alumne, mestre i família treballen conjuntament perquè açò siga possible. I és que, la nostra escola porta a terme actes i propostes pedagògiques pensades directament per als seus alumnes, de manera que la innovació pedagògica no depèn de la infraestructura de l’escola, sinó de la iniciativa personal dels mestres que sota el meu parer es desviuen pel seu treball i altra gent que ni tan sols els coneix malgasta el seu temps en desprestigiar-lo.

Considere que totes i cadascuna de les nostres actuacions no han estat envà. Se’ns tractarà d’ingenus, inconformistes, «radicals» però l’esperança és l’últim que es perd. En breu hauré de deixar part de les meues arrels de manera forçosa però fins que arribe el dia seguiré lluitant per la meua escola. Defensaré la línia de valencià i l’oportunitat d’ofertar-la als nostres alumnes ja que ha sigut un treball molt llarg i costós aconseguir que el valencià s’impartisca a l’escola. Quan arribe el moment de marxar només tindré paraules d’agraïment per als meus companys/es, els alumnes i les famílies que han fet possible que descobrisca que realment sóc mestra per vocació i que estime el meu treball gràcies a comunitats educatives com Virrei Poveda.

M.V.T.

Mestra del CEIP Virrei Poveda.