La primera reacció davant les declaracions del president d’Espanya -d’allò que queda d’Espanya, d’allò que el PP està fent d’Espanya- són d’incredulitat; considera negatiu que els espanyols manifestem els nostres sentiments i les nostres aspiracions:

«Mi mayor reconocimiento a la mayoría de españoles que no se manifiesta, que no sale en las portadas de prensa y que no abre los telediarios».

Pense en el Rei, en Urdangarin, en Messi o Cristiano Ronaldo i en totes les persones que obrien el telediari fins al dimarts. No casa. Estos personatges no es manifesten.

Si han de complir els tres requisits, no donen la mida i potser Mariano Rajoy parla d’aquelles multitudinàries manifestacions, paella inclosa, autobús gratuït i cervesa també, què reclamaven, folclòriques com cal, AGUA PARA TODOS.

No, no és això, m’aclareixen els amics del PP. Pregunte si agraïx Mariano als qui no ens vam manifestar contra la reforma de la Llei de l’Avortament fent costat amb el Rouco Varela i altres bisbes del tardofranquisme. Tampoc, no va per ací, Mariano els deu la mitat de la seua presidència.

Potser el president parla dels qui, quan la Guerra d’Irak, no van eixir al carrer; però no correspon, perquè diu: «la inmensa mayoría de españoles que no se manifiesta», la qual cosa no ve al cas ja que en aquell moment eren el 10 % de la població els que no es manifestaven, reforçant la mentidera i criminal versió d’Aznar de que a l’Irak: “hay armas de destrucción masiva” . Si saqueu comptes sabreu qui eren.

En definitiva, si l’inefable don Mariano volia manifestar (es pot dir manifestar?) simpatia als seus haguera estat més fàcil dirigir el seu reconeixement als estaments militars i religiosos, (la casa reial entra en els dos conceptes) que han patit retallades nules o poc significatives.

Em pregunte si don Mariano considera que alguns estaments de l’estat no han de patir retallades i trobe que diu, referint-se a la disposició front als sacrificis obligats que patim els ciutadans normals: “ quienes tienen cargos públicos, tanto en el Gobierno central como en el resto de las administraciones, también tienen que estarlo.”

Però inepte i incapaç com és, ja ho va demostrar a Galícia, no legisla al respecte. I els qui tenen càrrecs públics, alguns d’ells, tenen, a banda de cotxe, dietes, xofer i secretària, canals porno en el seu mòbil a càrrec de l’estat. I no han patit cap retallada en els seus emoluments. I no hi ha hagut cap normativa destinada a limitar els privilegis de la casta, cada vegada més corrupta, que governa este país.

Rajoy no sap que la dona del Cèsar –i no parle d’ell ni de les seues opcions afectives- ha de parèixer honrada. També ho hauria de ser, però en el cas de què parlem (de la dona del Cèsar i de Rajoy) és massa demanar.

Podria promoure la transparència i el control popular dels comptes de l’Administració. Podria també fomentar la comunicació entre la ciutadania i els ¿representants? del poble. Podria legislar i perseguir la impunitat penal de les classes altes.

Però no. Opta per retallar la representativitat dels organs democràtics, opta per endurir les pennes, llevat les econòmiques i opta per carregar el pes de la crisi sobre les esquenes dels més pobres.

Els que no es manifesten son els preferits de Mariano Rajoy. Els que callen davant la violació sistemàtica de la justícia social. Els qui van fer poc o no res per la democràcia.

Jo no tinc de Rajoy el “mayor reconocimiento a la mayoría de españoles que no se manifiesta, que no sale en las portadas de prensa y que no abre los telediarios”.

Ell tampoc té el meu. Perquè ix en les portades de la premsa i obri elstelediaris. I perquè s’ha manifestat un enemic declarat de les classes populars.