El passat dissabte 17 d’octubre de 2015 és una data per a guardar al calendari. El passat dissabte es va escenificar la fi del Pla Eòlic Valencià concebut per Eduardo Zaplana en l’any 2000. Els molins al Comtat ja són història. En breu declararem el Comtat ZONA NO APTA va declarar la Directora General d’Energia en Benillup.
Des que es creara la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat han passat 12 anys i per fi, una associació veïnal ecologista ha aconseguit véncer a grans empreses que, a la calor de generoses primes, havien canviat l’incipientment fallit negoci immobiliari per un de novedós i ben mirat per la societat negoci, el de la fabricació d’energia renovable mitjançant la força del vent. Les primes eren tan tan sucoses que, ni tan sols calia que fera vent. Heus ací la paradoxa, el govern valencià decidia engegar un pla eòlic, apuntant-se així a la moda de voler salvar el planeta de l’esclafament global. La jugada era rodona: el rajol ja no donava rendes i calia traslladar el negoci i apostar pels aerogeneradors anava a tindre la benevolència dels grups ecologistes i l’aplaudiment de la societat.
Però, la pedra en la sabata se la va trobar en la que ells van anomenar “zona 14”, que corresponia principalment al Comtat i també Marina Alta i l’Alcoià. Eixa anava a ser per a ells una zona de mer tràmit, un passeig militar, una zona rural on només habiten iaios sociodeprimidos (com ens va definir el Conseller de torn) que amb quatre duros per a l’Ajuntament anaven a donar la cabotada i acceptar sense problemes eixa nova tecnologia que anava a portar “progrés”, a eixos pobles que no tenien cap capacitat d’afectar un meganegoci de 50 molins de 100 m. d’altura que anava a alterar a les serres d’Almudaina i Alfaro. Però dins d’eixos pobles rurals es va formar una Coordinadora que no entrava dins des seus plans.
Ens vam posar a estudiar la documentació i vam comprovar que no hi havia estudi de vents, vam recopil·lar 40.000 al·legacions que mai no han estat contestades. Vam començar a posar denúncies en totes les institucions que vam trobar, Conselleries, Ministeris, Comissió Europea i també el Síndic de Greuges d’aleshores que va ser el primer que ens va donar la raó, ens va dir que posar molins allí, era una barbaritat medioambiental. Per fi algú ens donava la raó. El Síndic va demanar que se li justificara l’existència de recurs eòlic suficient, i el resultat és conegut per tothom, la Direcció General d’Energia va contestar enviant una foto amb un tècnic sostenint una bufanda.
Han passat molts anys d’això i el gran mèrit de la Coordinadora ha sigut mantindre vigent el tema en la comarca, no defallir, constantment denunciar noves irregularitats (concurs fraudulent, Estudi d’impacte Ambiental encomanat a la Germana del Director General…) i estar sempre present als mitjans. I això no ha sigut fàcil, però ha valgut la pena.
Aquest passat dissabte, els protagonismes polítics de la defunció del Pla Eòlic Valencià (com a mínim la part no executada encara) es van asseure en Benillup amb els veïns i veïnes i els van explicar que van a posar fi a la política de barra lliure als amiguets que el PP va mantindre durant 20 anys.
La Coordinadora va organitzar l’acte i a ell van acodir més de 150 persones dispostes a presenciar l’escenificació de la fi del Plà Eòlic Valencià. La Coordinadora va convidar a tots els protagonistes que durant anys han estat donant suport a les tesis de la Coordinadora. Van vindre grups ecologistes com Greenpeace, ADENE, Acció Ecologista Agró i la Carrasca. Van vindre afectats d’altres zones, de la zona 3 (de Castelló), zona 12, 13 i 15. Van vindre alcaldes i ex-alcaldes d’Alqueria d’Asnar, Cocentaina, Gorga, Tollos, Benimassot i Benillup. Van vindre representants del Centre excursionista contestà, de la UNESCO, de FAPAS-Alcoi, i el climatòleg que va redactar l’informe que deia que en veritat, no hi havia vent als cims de les serres.
Menció a part mereixen el Síndic de Greuges Bernardo del Rosal que va excusar la seua presència i va enviar una emotiva carta, Xavi Castillo que tampoc va poder acudir però va manifestar el seu recolzament a la causa, i igualment Ignacio Sevilla, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València que va dibuixar l’estratègia legal de la caducitat. També mereix ser citada la presència del president de AVAESEN (associació valenciana d’empreses del sector de l’energia) que escoltaria els parlaments suposem que un poc decebut perquè els molins arribaven a la seua fi.
Els encarregats de certificar la defunció van ser Júlia Company, directora General d’Indústria i Energia, que va ser l’encarregada d’explicar què anava a fer-se zona a zona i va respondre les preguntes dels assistents; i Rafel Climent, el Conseller d’Economia que va prometre que mai més es tractaria a la ciutadania amb la indolència anterior.
Ara només queda, com van exigir els veïns, que totes les promeses fetes en Benillup es publiquen al DOGV. I que mai més, mai, el medi ambient i els veïns i veïnes siguen ignorats i vilipendiats com ací ha passat. REQUIESCAT IN PACE Pla Eòlic Valencia.