Pareix increïble i surrealista que en ple segle XXI hagem d’atorgar-nos una sèrie de drets entre els propis éssers humans, per tal que uns no destrossen la llibertat dels altres. Però és més deplorable que eixos mateixos drets siguen elidits dia sí, dia també, per persones que es creuen superiors o, pitjor, estats que presumeixen ser democràtics i plurals, i realment no ho són. Els ‘Drets Humans’ es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seua condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Estos drets es posseïxen independentment quina siga la situació legal o jurídica del país en el que habita i de factors com l’estatus, l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l’individu en qüestió.

L’organisme encarregat del compliment dels Drets Humans és l’ONU, una organització intergovernamental mundial, creada amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat i autodeterminació i vetlar pel respecte dels drets humans; de la que formen part un total de 192 estats del món (tots, excepte el Vaticà, República de Xina i Kosovo). Però ara ens toca ser crítics: és l’ONU una organització transparent, que compleix els seus objectius i que intenta preservar, per damunt inclús dels diners i la cobdícia, la pau, la llibertat i el benestar dels pobles i de les persones que els integren? Doncs no! L’ONU fa la vista grossa amb els amics i aliats, amb els poderosos, amb la gent perillosa… L’ONU fa la vista grossa amb allò que no li interessa. Així, esta organització ignora la violació d’estos drets quan permet la construcció de murs d’aïllament (com el d’Israel sobre Palestina o el del Marroc sobre Sàhara Occidental); va permetre i permet les atrocitats que cometen els ‘guanyadors’ d’una guerra front als vençuts (qualsevol ocupació i guerra pot servir d’exemple, però podem citar la més recent i escandalosa: la guerra d’Iraq); les atrocitats conegudes i permeses a Guantànamo; els centenars d’autonomies que no opten a un referèndum legal per decidir el seu futur per elles mateixes; no actuant front a l’ablació del clítoris de milers de dones; permetent la degradant situació de les dones en molts estats, com per exemple a la Xina; no garantint educació i sanitat; permetent l’explotació de treballadores i treballadors i l’explotació infantil; o, el que malauradament afecta més gent: la inanició que mata de fam i de sed milers de persones, ja siguen dones, homes, xiquetes o xiquets. Podríem omplir la pàgina amb exemples odiosos, amb veus ofegades que no poden posar-se en peu per demanar dignitat, per demanar igualtat i llibertat.

Però a l’Estat espanyol, com sempre, no ens volem quedar fora del pastís. La televisió ens mostra que vivim a un estat perfecte, complidor i solidari, on la igualtat està garantida per la desfasada Constitució de l’any 1976. Mentre, PP i PSOE es donen la mà per a callar-se tota la brossa que no volen que es conega. En un informe realitzat per Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), Espanya ocupa el 6é lloc en el rànquing mundial de països exportadors d’armes de l’any 2009, i el 8é lloc en l’exportació d’armament pesat. Cal afegir l’enorme quantitat de gent que viu sota el llindar de la pobresa i amb dificultats per a menjar. I per descomptat, no oblidem que el valencià està sent cada vegada més minoritzat en l’àmbit jurídic, fet que priva d’igualtat i llibertat moltes persones. Tot açò conegut i consentit pel partit que ens governa, a pesar de què defensen que són “socialistes”, “obrers” i “d’esquerres”, i acompanyat per la inestimable ajuda i desinformació dels grans mitjans de comunicació, que faciliten que l’Estat vulnere estos Drets Humans, ocultant-los a l’opinió pública.

Per això, hui divendres 10 de desembre, des del BLOC JOVE Petrer commemorem el Dia dels Drets Humans, però ens mostrem totalment en contra, no sols per la vulneració d’estes llibertats (tant per part de l’Estat Espanyol, com per altres estats del món), sinó també contra l’obscurantisme al que ens tenen sotmesos els grans mitjans de comunicació, pagats i afavorits pels partits polítics que tots coneixem, als que només els interessa governar i guanyar diners, més que acabar amb les injustícies i demandes socials del poble, i fem extensiva la nostra condemna als grans partits, PP i PSOE, per permetre i fomentar estes violacions de Drets Humans.