Eleccions: uns apunts (i uns contrapunts)

eleccions

 

La meua estimada amiga Carme Miquel, mestra, escriptora i dona compromesa fins al moll dels ossos, ha publicat un article al diari LEVANTE (22/12/15) sobre 20-D, “Eleccions: uns apunts”. Jo l’he llegit amb interés i devoció, com faig sempre amb tot el que escriu Carme, l’he pensat i he escrit uns “contra apunts” -CONTRAPUNTS- per a la polèmica que us oferisc als lectors i lectores de Petreraldia.com.

El PP, a pesar d’haver perdut molt d’electorat, encara ha rebut 7.215.530 vots. Més que cap altre partit. Vol dir que als seus votants no els ha importat la corrupció i l’enriquiment delictiu de molts dels seus dirigents?

CONTRAPUNT: Evidentment, no. Hi ha molt votant de diversos partits, i el PP segurament és el que mé en té, que quan voten s’obliden dels principis ètics, i altres “misèries”, i voten des de la fe –amén- o des de la complicitat (“ai, si jo fora polític professional seria com ells i elles: Zaplana, Camps, Fabra, Rajoy, Aguirre, Barcenas, Mato, Rajoy…). L’ànima del ser humà, fins i tot la d’eixe veí tan simpàtic que saludem quan anem al forn de pa, sol ser prou fosca.

La dreta s’ha presentat amb dos partits rellevants. L’esquerra amb molts i la seua fragmentació és un handicap. Per exemple, EU-UP, amb vora un milió de vots, només ha tret dos diputats. Si aquest grup haguera pogut formar part de coalicions amb altres esquerres, els seus vots hi haurien aportat alguns diputats més.

CONTRAPUNT: Jo diria més, la dreta amable, disfressada de “ciudadana” i inventada des dels lluminosos despatxos de la dreta econòmica tan encorbatada com salvatge, en plena campanya ja va tirar la tovallola oferint-li a Rajoy en platera d’or la seua abstenció per a la investidura. Dit d’altra manera, li va dir a l’electorat que no es complicara la vida i que votara PP, ja estava bé d’aventures. La broma d’EU-UP ens ha eixit molt cara (benvolguts Iglesias i Garzón, la vostra prepotència de polítics de la “vieja escuela de a ver quien la tiene más larga” ens ha eixit molt cara).

En el moment post electoral actual, el ventall de l’esquerra ampla ha de mantindre una certa cohesió, negociar amb molta intel·ligència, primar els acords front les discrepàncies, actuar amb generositat, fugir de la prepotència i les desqualificacions. Uns i altres es necessiten. I la ciutadania necessitem la seua entesa.

CONTRAPUNT: No sé si aquest “esquerra ampla” inclou els dirigents i els quadres assalariats del PSOE (les bases i els votants, sí, segur), però el qui manen al PSOE somnien amb una centralitat dretanitzada a “lo” Felipe González (amb portes giratòries, compte). És a dir, són uns paranoics polítics que estan liquidant el partit. Si parlem de prepotents, en conec pocs en política com el Pablo Iglesia. El jove politòleg complutenc em recorda sovint un tal Aznar. Com ho pense, ho dic.

Si no es pot formar govern i cal anar a unes altres eleccions, és molt probable que PP es consolide. És el que sòl passar amb els primers partits. Així va ocórrer darrerament en Andalusia amb Susana Díaz i a Madrid l’any 2.003 amb Esperanza Aguirre.

CONTRAPUNT: Supose que és la hipòtesi que maneja el PP amb més alegria (i de pas es desfà del “pelma” de Rajoy). Noves eleccions -primaverals-, PP rascant la majoria absoluta, PSOE baixant significativament i Podemos i els seus socis perifèrics pujant per ser “la leal y radical oposición al PP”. I “Ciudadanos”? (What is Ciudadanos?). Ah, i manant els de sempre, i el ciutadans i ciutadanes mamant-nos el dit i llepant-nos les ferides de la crisi, que no s’han curat ni de bon tros, diguen el que diguen.

Passe el que passe, és l’hora de la pedagogia, d’explicar les actuacions, d’oferir informació i formació. Els platós de televisió hauran de servir per a aquest fi i no per a repetir eslògans, ni per a les posades en escena i els cops efectistes.

CONTRAPUNT: Jo no confiaria massa en la TV. Ni els propietaris dels artefactes ni la majoria de periodistes “grocs i sensacionalistes” que poblen les principals cadenes estan per això de la pedagogia. Tots i totes -o quasi- treballen per a la dreta… econòmica. Desencanteu-vos.

L’impàs del moment polític a nivell estatal i la possible fragilitat, exigeix encara més a les institucions autonòmiques i locals, fortalesa, unitat, treball ben fet, consolidació dels pactes. Avançar a favor de les persones.

CONTRAPUNT: N’estic d’acord, però… on estan els diners, la imaginació i la competència del personal perquè això siga possible. No ho acabe de veure, no.

A nivell valencià serà molt important el grup propi de Compromís a Madrid. I que la seua veu i la d’altres forces valencianes com les de Podem i del PSPV- PSOE, es mostren unides en les reivindicacions i les exigències que li calen al nostre País.

CONTRAPUNT: Què hi direm? Com deia el cronista Muntaner. Ens agradaria tant que això passara, però quan en el PSOE (el de la E) el toquen el “pito” a “esos valencianos”, ja veurem, com es comporten els de PSPV provincià i burocratitzat, ja veurem.

I a casa nostra, caldrà no caure en la temptació de l’hiperlideratge prepotent. I caldrà evitar les ingerències de líders forasters. I caldrà seguir treballant dins del Pacte del Botànic. I si alguna cosa hi haguera que canviar en la marxa de la Generalitat, haurà de negociar-se honestament dins dels òrgans corresponents i no llançar-la a l’opinió pública per ningú, abans de ser-hi consensuada. Que ens hi juguem molt.

CONTRAPUNT: Això de l’hiperlideratge prepotent supose que és pel senyor Puig, perquè per la modesteta Oltra no crec que siga. Bromes a banda, em tem molt que la pràctiques sucursalistes i personalistes apareixeran al nostre país amb força i ho fotran tot ben fotut. Crec que açò no ho arreglara ni el pecador Jaume I: “Vergonya, cavallers (i alguna dama), vergonya”.

5 thoughts on “Eleccions: uns apunts (i uns contrapunts)”

  1. Contrapunts d’un socialista perdedor. Llàstima que una persona vàlida diga coses tan nefastes cap a l’esquerra transformadora. Està clar que amb aquest article d’opinió es fa pública l’estat de shock del PSOE local. No poden digerir que són un partit més de l’esquerra, ja en tercer lloc, per darrera de l’actiu Compromís-Podem.
    Quina será l’opinió de Lacasa? Serà la mateixa que la de Brotons?

  2. El Sr. Joan no ha entés res dels meus «contrapunts». Tampoc no intentaré aclarir-li-ho. Jo, com és ben sabut per tothom, m’acostume a explicar molt malament. Al cap i a la fi amb este paperet només volia que cada un esmolara el seus arguments, tots ben respectables. Crec, fins i tot, que cal respectar des del sentit de la democràcia més profund, els del PP, és a dir, no exactament el del PP, sinó el de dreta socioeconòmica transnacional que realmet ens governa i imposa tots els seus arguments.
    Ah, que sóc un perdedor? Això ja ho sé. Mai no he tingut vocació de guanyador prepotent, eixe plaer li l’he deixat sempre als altres. Jo vaig fent de derrota en derrota… fins a l’ecatombe final (la meu personal m’interessa poc, la col·lectiva em fot molt més).
    A la seua disposició, senyor Joan.

  3. Iep, la meu opinió no té res a vuere amb la del PSOE local. És exclusivament, per sort per a ells i per a mi, la de Vicent Brotons. I prou!

  4. Home, Vicent, de vegades l’encertes. Jo a l’igual que en Joan Fuster soc ben escèptic sobre el futur del nostre país. . . però ès el que tenim, que no és poc

    I per supost: de derrota en derrota fins a la victòria final

    es a dir: L’ECATOMBE FINAL

    1. M’equivoque sovint.

      De fet pense com Raimon «qui ja ho saps tot que no vinga a escoltar-me» (o a llegir-me). Jo no escric per a sabuts, eixos ja en saben, fins i tot… votar el PP.

      Un altra frase que per a mi és emblemàtica és aquella del marxista: «Jo no seria mai d’un club on m’admeteren com a soci».

      Vinga…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *