Dissabte, 22 d’agost

Matí de BTT amb la colla de l’Esplanà (el nom encara està per decidir). A quart de nou en som sis. Bon número. Decidim fer-la llarga i plana. Cap a Las Virtudes de Villena (50 Km. entre anar i tornar). El camí del canal i les salines de Villena està complicat per les obres de l’AVE, així que anem pel camí d’asfalt. Hi arribem i esmorzem a la concorreguda terrasseta del bar que hi ha a la vora de la pinada. Tornem amb les temperatures altes, però es poden aguantar. Creuem la via del tren entre el tunel i Saix. Tenim ocasió de veure un Euromed i un Altaria, llarguíssims! Com es nota que estem en període vacacional. Ja a Petrer celebrem l’”èxit” de l’eixida amb una quantitat considerable de “litrones”: que n’està de fresqueta i bona!

Dinaret i —com ho diria?— gloriosa becadeta. Em mire el “Feixbuc” (Face Book): accepte i sol•licite amistats, penge notes, m’alegre, col•loque fotos, m’aderisc a tota classe de “tinglados”… Activitat sociovirtual frenètica. Llig premsa internetera: dels rècords mundials dels 100 i el 200 del jamaicà Bolt als rècords de l’estupidesa política i humana de certs polítics nacionals en l’empastre de l’espionatge. Ja ho diuen els personatges de Forges: País!

Em refugie en la bona lectura: Les “Putas asesinas” de Bolaño i les “Cartes a Màrius Torres” de Sales.  Hi ha fragments, planes, cartes senceres que m’impacten. La maduresa de les reflexions del jove oficial republicà Sales —24 anys, l’edat del meu fill— em resulten d’una profunditat fora mida, tan quan parla de política, guerra o nacionalisme català com quan ho fa sobre llengua, literatura, filosofia, cultura o sentiments personals. Tasteu, si no, esta ironia escrita a les Urdes al maig del 37 sobre la història medieval i la història del moment: “Potser si Ramon Berenguer el Sant, en comptes de conquerir la Catalunya Nova i annexionar-se Aragó per matrimoni, hagués proclamat l’emancipació de les prostitutes i sobretot la col•lectivització de les barberies, fora molt més cèlebre i ‘universal’ que no és.” Bona nit.

Diumenge, 23 d’agost

“Ustedes vieron los partidos por televisión. Si hubieran vivido en Barcelona se vuelven locos. Ganamos la Liga con más de quince puntos de ventaja y fuimos campeones de Europa sin haber perdido ni un solo partido, solo el Milan nos empató en San Siro y el Bayern sacó otro empate en casa. El resto, pura victorias.” Ho llig en “Buba”, una de les narracions del “Putas asesinas”, de Roberto Bolaño, que he finalitzat este matí. ¿Evoca el “Dream Team” de Cruyff o premonitza el Tribarça de Guardiola? No sé. El llibre es va editar el 2001. En el conte podeu trobar la causa profunda d’eixos instants de glòria futbolera. Quin jugador real s’amaga darrere del misteriós Buba? Llegiu Bolaño si us agrada xutar-vos prosa directa, tallant com un bisturí, i plenar-vos l’ànima d’inquietuds existencials.

Dinar de circumstàncies del que senta bé, sobretot per la força estiuenca de la bona cervesa. Repòs vespertí. Cinema nostàlgic a TCM: “Las aventuras de Robin y Marian” (1976). Un film crespuscular, humorístic, romàntic. Un perfecte epíleg per al meu estimat “Robin de los bosques”, amb el gran Errol Flyn, tan bandarra i borratxo com divertit actor d’aventures. “Las aventuras de Robin y Marian”, dirigida per Richard Lester i protagonitzada per un cruel Richard Harris, fent de Ricard Cor de Lleó, un viril, quarentó i brut Sean Connery i una bella, elegant, madura i enyorada —ai!— Audrey Hepburn. Dos detalls. U: la breu aparició, fent de concupiscent esposa adolescent del rei Joan Sense Terra, d’una tal Victoria Mérida —vos sona?—, més tard, Victoria Abril. Dos: una de les més celebres frases d’amor que s’han dit al cinema. Marian es dirigix a Robin —tots dos enverinats i moribunds— declarant-li el seu profund amor amb estes paraules: “T’estime més que als xiquets, més que als camps que vaig plantar amb les mans, més que a la pregària de la matinada, més que a la pau, més que a la joia, més que a l’amor, més que a la vida sencera. T’estime més que a Déu.” Uff, si això t’ho diu la preciosa Audrey, encara que siga en una pel•li, ja et pots morir tranquil. Quina sort, Sean.

Supercopa d’Espanya per la 1. El Bilbao ho ha intenta, però era missió impossible davant del Barça: un golàs del Messi, un penalti injust i un gol amb gest humiliant de l’imbècil de Bojan —xiquet, açò se li fa al Real Madrid, no al gran i noble Bilbao; per menys d’això els “lleons” han trencat cames— i faena resolta. Compte, el Barça que vaig veure anit perdrà més d’un partit en la lliga espanyola. No acaba de “xuflar”. La mitjanit invita al descans.

Dilluns, 24 d’agost

Altre matí de BTT. Quilòmetres planets i agradables. Faig cap a la Jaud d’Elda. Des d’allí busque el Vinalopó —bosquet de tamarits (en castellà ‘tarais’), conills, ponts ferroviaris del XIX (el del Zambo) i del XXI (ferroducte de l’AVE) en notori constrast històric i teconològic— i per davall del traçat de l’AVE m’encamine cap a Monòver. Busque la pista del “collao” de Vitoriano, trenque a la dreta per la pinada del Civil. Travesse la carretera en direcció a Salines, em fique pel Toscar, volte per les fabuloses plantacions de vinyes vinateres —ha començat la verema (“ver’ma”, en diem aquí)— i acabe entrant al Fondonet des de l’oest. Visite el meu amic MA i em torne pel “collao” de Vitoriano, Monòver, antiga carretera de Monòver, Elda i Petrer —50 Km—  on esmorze i faig dilatada tertúlia amb el bon amic M. A casa. Banye la gosseta T. Lectura i dinaret.

Un matí tan intens ben bé mereix una intensa sesta, no?