Se’ns queda a la dreta, en alt, si anem per la pista forestal; o la trobem en davallada a l’esquerra, si anem per la senda a les Ventetes, en la part alta del racó del Xoli. És la casa Garrinxo. En realitat no és la “casa”, són les ruïnes de la casa. El dibuix d’Helios Villaplana ens la mostra en tota la seua senzillesa rural —i amb importants badalls premonitoris del seu futur— tal i com la va veure a primeries dels 80.

Per aquell anys, el Centre Excursionista de Petrer l’úsa com a refugi, la restaurà minínimament i després… va venir l’oblit. El destí de tantes i tantes construccions rurals genuïnes que l’absència de polítiques medioambientals fermes i serioses ha convertit en normal.

En fi, la casa Garrinxo està en un bell paratge, podria haver-se convertit en un alberg ben cuidat i atés o —per què no?— en una casa rural. L’espai al peu dels tallats septentrionals del Sit i amb extraordinàries vistes cap a Catí i el racó del Xoli, s’ho mereix, però no, no vem tenir eixa sort els petrerins i petrerines. Ara només és una entranyable estampa d’Helios i un muntó de pedres, enderrocs, trossos de teules i… decadència camí de les Ventetes devers a Agost.