Des que s’ha encetat el mes de juny, la premsa provincial ve carregada de notícies sobre l’arribada de l’AVE a la ciutat d’Alacant. Doncs bé, ara vos direm el que ha suposat aquesta arribada tan anhelada: la pèrdua de tots els trens que feien parada a la nostra estació comarcal amb destinació a Madrid (o a altres punts d’Espanya per als quals calia passar per Madrid). Ni més ni menys que 8 trens diaris que anaven cap amunt i 7 que en baixaven. Eren els trens que més gent reunien a l’estació d’Elda-Petrer. I qui això escriu ha vist que hi pujava el doble de gent que en altres parades del recorregut: Albacete o Conca. Doncs bé, ara, si necessitem anar a Madrid, haurem de fer «marxa arrere», cap a Alacant, o buscar una estació enmig del no-res, la nova de Villena, que, a pesar del seu nom no la trobareu a Villena sinó enmig del camp. I tot això gràcies a l’AVE, que permet aplegar 40 minuts ans a Madrid que amb els trens Alvia que circulaven abans. Ara bé, des d’Elda i Petrer els «recuperarem» amb escreix perquè l’autobús que han posat per a portar-nos a l’estació del «camp de Villena» tarda 50 minuts! Però per què no es fa aquest servei des de l’estació d’Elda Petrer, que està francament infrautilizada? L’oferta de trens regionals de la línia Múrcia-València que paren a la nostra estació és molt escassa: 3 o 4 de diaris. Per això hem de reivindicar un servei de rodalies Alacant-Vinalopó, pel qual cap govern no ha apostat ni tan sols com a mitjà de connexió amb la nova estació de la capital.
I sembla inevitable preguntar-se si l’aposta dels nostres governants actuals és per una mobilitat efectiva i sostenible o més aïna per les grans obres que ens venen en campanya i amb les quals els encanta fer-se la foto. Jutgen vostès mateixos, però, mentrestant en la nostra comarca, què haurem de fer a partir d’ara? Agafar més el cotxe? Gastar més gasolina i autovies? En poques paraules: contaminar més i augmentar el perill en la carretera?
Quins interessos hi havia darrere de tant d’AVE? Potser no seria prioritari i més sostenible desenvolupar la xarxa ferroviària existent i donar-li solució als punts més conflictius? Com a punts conflictius tenim l’exemple de La Encina cap al sud, on només hi ha una via, on, si es troben dos trens de front, un ha de parar en alguna estació i deixar passar l’altre. Absolutament precari! Però més precari és d’Alacant cap al sud (fins a Cartagena i Lorca), on la via única ja no està ni electrificada! I al costat, dues vies enormes, que algú s’haurà enriquit construint (i destruint el territori), per a no parar en cap estació de la nostra comarca ni de les veïnes. Mentres, a juntar-nos tots a Alacant per a justificar la macroestació que hi estan construint amb presses i carreres.
Per una altra banda, no sé si sabeu que a Europa els quilòmetres de trens de l’estil AVE no arriben ni a la meitat dels que hi ha a Espanya; en canvi, tenen una xarxa de vies fèrries molt més espessa i amb moltes més freqüències de pas que a Espanya. És a dir, a estats com França o Alemanya els ferrocarrils són serveis públics i atenen els ciutadans, que no necessiten anar a velocitats tan contaminants (a més velocitat més contaminació) i que sempre arriben a temps a les seues destinacions.
Es un misteri com no ens estranyem encara que els governs del PP i del PSOE cometen aquestes aberracions («AVErracions»): és la política dels grans esdeveniments a què ens ha acostumat el PP al País Valencià, però ara traspassada a Madrid i assumida també pel PSOE. Contra tants interessos creats, hem de manifestar-nos els ciutadans.
Brauli Montoya Abat
Compromís d’Elda/Petrer