Vista de Petrer de principis del segle XX (font: www.museodamasnavarro.blogspot.com)

 

Una de les característiques més interessants del valencià meridional alacantí és que, al costat de castellanismes que no s’usen en el valencià general (com assul, sacar, llevar (per portar)…, en canvi hi trobem formes genuïnes que el valencià general ha substituït per castellanismes.

Este seria el cas dels adverbis de temps ans i abans, que s’han conservat en el valencià alacantí però que, en canvi, en el valencià general han estat substituïts pel castellanisme antes (i tot això ho diem sense tenir en compte la influència que, ens els últims anys, haja pogut tenir l’escolarització i els mitjans de comunicació en valencià, en el sentit que algú que sempre havia dit antes s’haja autocorregit i ara diga preferentment abans).

El cas és que a mi em resulten molt familiars del parlar de Petrer frases com les següents: “Mosatros som els d’abans” o “La casa eixa està ans d’arribar al Xorret de la Madrava”. Inclús recorde que mon pare m’havia dit que a Petrer era normal dir la frase feta “Abans no és com ara”.

D’altra banda, el nostre buidatge dels textos de les ambaixades de la Xusma i en valencià de la nostra festa ens ha permès confirmar, com ja sabíem, que a Petrer s’usen tant ans com abans, però també ens ha deparat alguna sorpresa desagradable: la penetració del castellanisme antes, una paraula que, per exemple, mai he sentit dir als meus familiars petrerins, com els meus iaios materns (nascuts en 1909 i 1913, respectivament), mon pare (1931) i molts altres inclús més jóvens.

En este sentit, no deixa de ser significatiu que el primer exemple d’ús de antes en les ambaixades no aparega fins a 1975 i no torne a eixir fins a 1982: això vol dir que la introducció del castellanisme és relativament recent i que en un començ va ser lenta, encara que a partir de 1983 n’augmenta l’aparició fins a quasi igualar-se amb abans (hem comptat 15 casos de abans i 14 de antes).

Respecte a antes, hem de dir que és un vell castellanisme del català/valencià, ja que també es troba en tortosí, balear i fins i tot català central (aquí en clara recessió davant de abans).

D’altra banda, la forma que, amb diferència, més voltes es troba en els textos de les ambaixades de la Xusma i en valencià de Petrer és ans (un total de 30).

Ara la pregunta és la següent: ¿les tres formes són intercanviables? És a dir, ¿es poden usar indistintament?

No exactament. Així, la forma ans s’usa preferentment en les locucions ans de + infinitiu (“ans d’arribar a la casa”) o ans (de) + que (“ans que te faja papilla”, “ans de que pugen els d’Elda”), encara que també hi trobem casos amb abans i antes (“abans de dimitir”, “antes de fer-te la canya”).

En canvi, abans i antes solen usar-se en sentit absolut (sense anar seguits de preposició o conjunció): “Pa viatges, els d’abans”, “I si vols arribar antes”, encara que hi hem trobat també un únic cas de ans: “i més coixa que ans estava”.

A continuació us oferim tots els casos que hem trobat de l’ús de ans, abans i antes en els textos de les ambaixades humorístiques de la nostra festa (entre parèntesis hi hem posat l’any).

 

‘ABANS’

“Jo me’n recordava que abans la cosa era més normal” (1979).

“Un poquet abans” (1981).

“[…] que des d’abans de la mona”, “Però si abans havien vint manaors” (1982).

“[…] en lo que abans era el forn” (1983).

“Me vaig recordar d’abans” (1984).

“Abans pa ser municipal […]” (1985).

“Abans quan érem més jóvens” (1988).

“[…] però abans de dimitir” (1990).

“I és que lo d’abans s’anyora”, “m’agradaven més abans”, “Abans no havia problema” (1995).

“Me’n vaig recordar d’abans, les quadrelletes d’amics” (1997).

“Me’n recorde quan abans anaves a un quartelillo” (1997).

“Pa viatges, els d’abans” (1998).

 

‘ANTES’

“I si vols arribar antes […]” (1975).

“[…] pues si antes tenien una plaça

ara lis n’han fet tres” (1982).

“[…] antes d’anar-te’n demana” (1983).

“[…] antes que arribe Nadal” (1984).

“[…] antes no passava astò”, “[…] antes de fer-te una prova”, “[…] perquè antes de les votacions” (1985).

“Antes sempre n’havia uno” (1986).

“[…] antes de fer-me més vell” (1987).

“[…] antes de que acomencen” (1993).

“[…] que antes era del Mellat” (1994).

“Antes havien diners negres” (1994).

“Antes de fer-te la canya” (1996).

“[…] poc antes, la Tafalera” (1998).

 

‘ANS’

“ans que res, lo primer” (1950-51).

“ans que acomence el ‘jaleo’”, “ans que el sol s’esponga” (1951-55).

“ans que cante el teulaí”, “ans que puga cantar el gall” (1957).

“ans que te faja papilla”, “ans que tragar-me eixos rotllos” (1975).

“ans de que acabe este any” (1978).

“ans de que acomence el cisco”, “ans que vinga Jacinto Octavio” (1979).

“ans d’arribar a Agost”, “ans d’acomençar a insultar”, “ans d’acabar el safrà”, “ans de soltar-te la galtà’” (1981).

“ans d’aplegar al mataor”, “ans de que ixca el sol” (1982).

“ans que cante el teulaí”, “[…] pues ans que el sol s’assome”, “ans que el sol assome” (1983).

“ans que arribe l’hinvern” (1984).

“ans d’acomençar a parlar”, “ans que m’agarre l’hipo”, “ans de comprar tan car”. (1986).

“ans que acabe l’any” (1987).

“ans que se me creme la llet” (1988).

“ans que pugen els d’Elda” (1990).

“ans de que assaltes el castell” (1993).

“ans de que vaja a l’assalto” (1994).

“[…] i més coixa que ans estava” (1996).