En un grup de Facebook creat recentment –i que ha tingut molt d’èxit— nomenat “No eres de Petrer si no…”, un dels participants escrivia esta frase: “No eres de Petrer si no has dit mai ‘Astò no porta careo!’”.

Este exemple posa de manifest dos coses: en primer lloc, que es tracta d’una expressió molt habitual a Petrer i, en segon lloc, que els parlants la identifiquen com a típica del seu poble.

Quant al seu significat, esta expressió denota indignació, sorpresa indignada, protesta, queixa…, en el parlant. És a dir, ‘Astò no porta careo’ vol dir ‘Astò és intolerable, inadmissible!’. Així, segons cada cas, podria equivaldre a expressions com “¡Això no pot ser!”, “¡Això és de jutjat de guàrdia!” o “¡Això passa de taca d’oli!” (equivalent a les castellanes “¡Esto pasa de castaño oscuro!” o “¿Tú te crees?”).

Per exemple, si un amic ens ha convidat a sa casa a dinar i, quan arribem, la dina encara no està preparada, probablement li direm: “Xe, Vicent, ¿nincara estàs aixina? ¡Astò no porta careo!”

Un altre exemple: un amic nostre ens deixa vore el seu currículum i comprovem que algunes informacions no estan actualitzades: li direm: “¡Actualitza el currículum, xe, que astò no porta careo!”

En la nostra recerca en els textos de les ambaixades humorístiques de la festa de moros i cristians de Petrer hem trobat un exemple de la nostra expressió en l’ambaixada de la Xusma de 1961 (en una data, doncs, prou llunyana): així, després que el cristià haja retret al moro que el poble no ha canviat gens en un any perquè no ha fet res del que havia promès, el moro li diu:

“Bueno, pos di lo que vullgues;

parla clar, ense rodeos,

d’embaixaes estic unflat

¡i astò no porta careo!”

També en tenim altres mostres de les ambaixades en valencià:

“Com se m’escapa la llengua,

jo tinc que acabar molt mal.

Si és que no porta careo

lo que a mi m’està passant!”  (moro, 1977).

“Hem arribat a un extrem

en les coses del ‘destape’

que hai xiquillo que se trenca

el nas en l’escaparate.

¿Creeu que porta careo

les pel·lícules que fan?” (cristià, 1978).

Fixem-nos que, en este cas, la locució s’usa en sentit afirmatiu amb el significat de ‘Creeu que això es pot tolerar?’.

“I és que no porta careo

que entre dos pobles germans [Petrer i Elda]

quan no els de dalt els de baix

sempre estiguem criticant” (moro, 1989).

Finalment, en l’ambaixada de 1998 el moro contesta així al cristià, que acaba de recordar un conflicte entre Elda i Petrer:

“¡Que ja estan hasta els collons [els d’Elda]!

¡Si és que astò no porta careo!

I ademés, ho dic de veres,

mos arrepleguen la merda

i vosatros no els deixeu

utilitzar les escombreres.”

Però també hem trobat exemples de la nostra locució en la xarxa, fent una cerca a Google. Concretament, n’hem trobat dos que estan escrits en castellà però amb la nostra frase en valencià:

“Haber estado en Suecia, haber pateado Estocolmo y no haber hecho una mínima, ínfima, accidental alusión a ABBA, ¡¡a mis ABBA!!… no porta careo” (blog personal).

“El hijo de festivaleo, y [que] la madre compre las entradas, no porta careo” (Twitter).

Això no obstant, quan es parla en castellà també és normal que la frase es traduïsca i es diga: “¡No trae careo!” (traduint portar per traer).

D’altra banda, no sabem si esta expressió és exclusiva del parlar de Petrer. De tota manera, el fet que el primer dels exemples trets d’Internet siga d’un blog d’un xic d’Alacant ens fa pensar que potser la frase estiga més estesa.

Origen de l’expressió

Molt menys clara, en canvi, apareix la qüestió de l’origen d’esta expressió. El cas és que no l’hem pogut trobar en cap diccionari ni recull lèxic i, de moment, només podem fer una hipòtesi provisional sobre el seu origen, hipòtesi que serà menester confirmar o refusar si més avant apareixen noves dades.

Siga com siga, se’ns acudix que l’origen de la nostra frase pot estar en la locució castellana traer a careo, amb el significat de ‘confrontar’. Així, segons el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española (RAE), careo és ‘acción y efecto de carear o carearse’, mentre que el significat d’este verb és precisament ‘poner a una o varias personas en presencia de otra u otras, con objeto de apurar la verdad de dichos o hechos.’

En este sentit, una cerca per Internet ens ha donat algun exemple d’esta locució (la cursiva i la negreta són nostres):

“Para ilustrar este apartado será interesante traer a careo dos textos” (text sobre filologia). Fixem-nos que aquí el sentit de la frase és ‘confrontar dos textos, ponerlos cara a cara’.

“[…] lo interesante de La Celestina […] es el arte de saber traer a careo, en confrontación directa, no sólo a los personajes, sino también dos culturas […]” (text sobre La Celestina).

“La fiscal solicitó un careo, cuando ya se había dilucidado la confusión, y no se puede traer a careo a expertos” (text judicial).

Finalment, una última mostra l’hem trobat en una intervenció en un fòrum del web de l’ajuntament de Campanario (Badajoz): escriu una tal Inés, que deduïm que és la directora d’un grup de teatre aficionat compost per mestresses de casa que està assajant una obra: “Espero que a últimos de febrero el cine se llene de gente dispuesta a pasar un rato divertido con estas actrices-amasdecasa-trabajadoras a las que tanto me cuesta traer a careo. Quiero hacerlo pero ya, porque después viene otra mucho mejor dirigida sin lugar a dudas”.

Aquí pareix que el sentit de la locució siga el de posar cara a cara les actrius perquè parlen les unes amb les altres (assajant) damunt de l’escenari. En tot cas, el diccionario de la RAE, en l’entrada careo, recull l’accepció de ‘conversación, charla, holgorio’, com a típica de Salamanca.

Ara bé, la pregunta és: ¿com passem del significat de ‘confrontar, comparar dos coses per esbrinar la veritat’ o de ‘conversar’ al de ‘ser una cosa inadmissible, intolerable’?

Tenint en compte que l’expressió és negativa, la nostra hipòtesi és que una frase com Esto no trae a careo podria usar-se amb el significat de ‘Esto es tan claro que no hace falta traerlo a careo’, i d’aquí a ‘Esto es así y basta: inadmisible, intolerable; no admite discusión’.

Ara bé, com hem dit més amunt, som conscients que esta és una hipòtesi totalment provisional, i que seria menester consultar bons reculls lèxics del dialecte murcià per comprovar si l’expressió ha arribat al nostre valencià procedent d’esta varietat lingüística (com ha passat amb reixiu, baldosa i altres).

En tot cas, una cerca a Internet ens ha permès descobrir algunes expressions murcianes interessants com dar careo i estar a careo. Així, el Vocabulario del noroeste murciano, de Francsico Gómez Ortín, diu això en l’entrada careo: “m. Suelta, libertad, salida a la calle, patio, campo o huerta. Dícese de personas, principalmente niños, y de animales. Us. en las frs. Dar careo. Cuando se permite salir en libertad. Tomar careo es largarse, escaparse o marcharse de un lugar.”

Per la seua banda, el Vocabulario léxico de Villarrodrigo (Jaén) també documenta la locució dar careo ‘dar salida o solución. Buscar un empleo o utilidad a algo.’

Finalment, l’article “El habla de Vélez Blanco”, de Ángel Custodio Navarro Sánchez, diu que estar a careo significa “estar alguien libre, sin control.”

D’estes dades podríem deduir que la versió negativa de la frase, No dar careo, podria arribar a voler dir ‘no permetre eixir’ > ‘no permetre’ > ‘no ser possible’.

‘No portar careo’

Siga com siga, tornant a No traer a careo, en el pas de l’expressió castellana a la valenciana s’hauria traduït el verb traer (per portar) i s’hauria perdut la preposició a (en la seqüència [portà a karéo] hi ha dos as seguides —una tònica i l’altra àtona—, per la qual cosa l’àtona es perd):

‘no traer a careo’ > no portar a careo > no portar (a) careo > no portar careo.